Jo hi era allà aquell dia. Avui vull explicar alguns detalls.
Per Albano Dante Fachin
Aquests últims dies m’han passat 2 COSES que m’han fet esparverar molt:
COSA 1
La setmana passada ERC va justificar el seu pacte amb Podemos dient que Podemos «és un partit favorable al dret a decidir».
Quan vaig llegir això em vaig indignar i em vaig pujar per les parets: l’any 2017 jo era secretari general de Podem Catalunya, era diputat al Parlament de Catalunya i vaig veure amb els meus propis ulls com Podemos va fer tot el possible per boicotejar el referèndum de l’1-O.
Per això vaig decidir fer un vídeo explicant tots els detalls del que havia fet Podemos el 2017. El vídeo va ser un èxit. (Si no l’has vist, és al web d’OCTUVRE. Mira’l quan acabis de llegir aquest correu.)
COSA 2
Resulta que aquest divendres l’Ernest Urtasun va anar al programa de la Gemma Nierga a fer campanya. Atenció amb el titular:
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, critica que Junts sigui «equidistant» davant la «possible arribada del feixisme al govern d’Espanya» després del 29N
La 2 · Cafè d’idees · 23 d’octubre de 2026
Un altre cop, em vaig pujar per les parets:
Com pot ser que Urtasun acusi ningú de ser «equidistant» quan ha mamat de la mamella d’ICV tota la vida?
Com pot ser que Urtasun obri la bocassa i parli d’equidistància quan és del partit d’en Coscubiela, que el 2017 va ser aplaudit per Ciutadans?
La cosa és que tant el cas d’ERC com el cas d’Urtasun m’esparveren moltíssim perquè són dos símptomes d’un fet molt bèstia que cada cop està passant amb més intensitat:
A mesura que passen els anys, els intents d’esborrar, reescriure i falsificar el que vam viure l’octubre de 2017 són cada cop més descarats.
Podemos és un partit que defensa l’autodeterminació, ICV mai ha estat equidistant i, d’aquí poc, haurem de sentir que el 2017 la Guàrdia Civil va venir a Catalunya a ajudar en les tasques d’organització del referèndum.
L’Estat i els seus col·laboradors fa nou anys que intenten imposar el seu relat. I l’any vinent, quan arribi el 10è aniversari de l’1-O, estic segur que haurem de sentir manipulacions de l’alçada d’un campanar.
A OCTUVRE fa temps que ens estem preparant per fer front a l’allau de mentides que intentaran colar amb motiu del desè aniversari. Però no podem esperar a l’any vinent. OCTUVRE es diu OCTUVRE perquè aquell octubre ens va marcar molt profundament.
No podem deixar que manipulin i menteixin. Cal actuar.Per això avui, quan es compleixen exactament 9 anys dels fets, vull explicar el paper d’ICV en un moment delicadíssim de la història del nostre país.
L’any 2017 jo era diputat al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). En aquell grup hi havia en Joan Coscubiela i altres diputats d’ICV, el partit d’Urtasun.
I com que jo hi era, puc explicar amb tot detall com els companys d’Urtasun no només no van ser «equidistants» sinó que es van unir a la repressió de l’Estat espanyol contra els diputats independentistes.
Per explicar aquests fets em centraré en quatre moments molt concrets, quatre plens del Parlament:
Comencem posant una mica de context. CSQP estava format per tres partits i dos «independents»:
Catalunya Sí que es Pot11 diputats al Parlament
Podem Catalunya4 diputats
Albano Dante Fachin
Àngels Martínez
Joan Giner
Jéssica Albiach
ICV4 diputats
Joan Coscubiela
Marc Vidal
Hortènsia Grau
Marta Ribas
EUiA1 diputat
Joan Josep Nuet
« »
Independents2 diputats
Lluís Rabell
Gemma Lienas
Això era sobre el paper. Però dins el grup la cosa era més complexa:
Els «independents» estaven totalment alineats amb ICV. A la pràctica, eren dos diputats més d’ICV.
La Jéssica Albiach era de Podem Catalunya, però atenció: des de Madrid se’ns acusava als de Podem Catalunya de ser «massa propers als independentistes». Per això, en aquestes qüestions, l’Albiach es desmarcava de mi, de l’Àngels i d’en Joan i s’alineava amb ICV.
En Joan Josep Nuet anava fluctuant entre els blocs, però en les qüestions que explicarem avui, en Nuet es va separar d’ICV i va actuar al costat de Podem Catalunya.
Això volia dir que, a la pràctica, hi havia només dos blocs dins CSQP:
Bloc ICV7 diputats · contraris a l’1-O
Joan Coscubiela
Marc Vidal
Hortènsia Grau
Marta Ribas
Lluís Rabell
Gemma Lienas
Jéssica Albiach
Bloc Podem4 diputats · favorables a l’1-O
Albano Dante Fachin
Àngels Martínez
Joan Giner
Joan Josep Nuet
El color de l’anell indica el partit de cada diputat: Podem ICV EUiA independent
Abstenció, no «no»
Aquell era el primer ple després de l’estiu. A l’horitzó hi havia dues lleis, que es votarien en dos dies seguits: la Llei del referèndum i la Llei de transitorietat.
Després de diverses reunions, el Consell Ciutadà de Podem Catalunya, el seu màxim òrgan, va decidir que ens abstindríem en la primera i votaríem en contra de la segona. Però ICV i la Jéssica Albiach no hi estaven d’acord perquè deien que calia votar-ho tot que NO.
L’Àngels, en Joan i jo seguiríem el mandat del Consell Ciutadà. En Joan Josep Nuet, d’EUiA, també tenia el mandat d’abstenir-se. A peu dret, a la Sala de Passos Perduts, en Nuet i jo li vam comunicar a la Marta Ribas. Ella ens va dir que ICV votaria en contra i que esperaven que nosaltres també ho féssim. La meva resposta va ser aquesta:
«Molt bé, que cadascú voti el que cregui. Nosaltres tenim un mandat i el respectarem. Ens abstindrem. Al nostre programa parlàvem d’un referèndum. És veritat que no és el que voldríem i per això no podem votar a favor… Però no votarem en contra.»
Informe urgent des dels escons 4 i 5, p. 102
Al final, ICV no va tenir més remei que assumir l’abstenció. Tot el grup es va abstenir.
Per això, vam decidir repartir el temps d’intervenció al Ple de la Llei del referèndum. El grup parlamentari tenia un total de 15 minuts per intervenir i vam acordar el següent: 10 minuts per a Lluís Rabell i 5 minuts per a mi.
Repartiment del temps del torn d’intervenció
Lluís Rabell · 10 min
Fachin · 5
D’aquesta manera, en Rabell defensaria la visió del Bloc ICV i jo defensaria la visió del Bloc Podem.
Amb aquest pacte tancat, el Ple del 6 de setembre va començar a les 10 hores i 16 minuts del matí. El ple es va obrir com si fos un ple normal. La llei del referèndum no era a l’ordre del dia. Tot just començat el ple, la Marta Rovira va invocar l’article 81.3 del Reglament per incorporar-la:
Marta Rovira demana l’alteració de l’ordre del dia per l’article 81.3. 6 de setembre de 2017, 10.16 h.
A partir d’aquest moment es va desfermar una tempesta parlamentària que havia de durar més de 12 hores, amb sis suspensions de ple i interminables juntes de portaveus que eren d’una agressivitat extrema.
El bloc unionista (PSC+PP+Ciutadans) feia tot el possible per tal que no es pogués debatre la Llei del referèndum: interrupcions constants, crides a la suspensió del ple i tota mena d’argúcies parlamentàries que tenien l’objectiu d’impedir el debat.
És a dir: no es tractava de debatre sobre el referèndum sinó d’impedir que el Parlament pogués debatre sobre el referèndum.
La cosa és que Coscubiela es va unir al PSC, PP i Ciutadans i també va fer tot el possible per impedir el debat. La veritat és que, vist amb la distància, encara impressiona més. Mira el vídeo:
Coscubiela s’alinea amb el PSC, el PP i Ciutadans per impedir el debat de la llei. 6 de setembre de 2017, al matí.
Això és només una mostra de com Coscubiela, seguint la postura d’ICV i de Pablo Iglesias, es va unir al 100% amb el bloc unionista. I en aquest punt van començar a aparèixer els primers aplaudiments de Ciutadans a Coscubiela:
Primers aplaudiments de Ciutadans a Coscubiela. 6 de setembre de 2017.
Des dels nostres escons, nosaltres ens ho miràvem esparverats. Desesperat, en un moment donat, me les vaig empescar per poder dir-hi la meva i desmarcar-nos del Coscubiela més ultra que havíem vist:
La meva intervenció per al·lusions: «L’espectacle que estem donant és lamentable». 6 de setembre de 2017, al matí.
En fi, la qüestió és que després de més de nou hores de terrabastall, amb sis suspensions del ple i juntes de portaveus a porta tancada, a les 19.30 va començar, per fi, el debat de la llei.
Cada grup tenia 15 minuts. Com he explicat abans, dins del nostre grup havíem pactat repartir-los: 10 minuts per a en Rabell i 5 per a mi. Feia dies que les diferències dins del grup eren molt grans, i aquesta divisió del temps que havíem acordat tenia com a objectiu que, com a mínim, les diferents visions estiguessin representades al ple. Per una banda, la visió d’ICV, de la Jéssica Albiach i de la direcció de Podemos a Madrid. Per l’altra banda, la nostra, més partidària del referèndum de l’1-O.
Però pocs minuts abans del torn del nostre grup, on havíem de parlar en Rabell i jo, al xat del grup parlamentari va passar això:
CSQP
Grup parlamentari CSQP11 membres
Dimecres 6 de setembre · 19.53
Joan Josep NuetEl Coscu diu que l’Albano no parla, aquesta juguesca ja no l’aguanto, prepareu-vos per un espectacle públic al ple on jo també reclamo parlar…
Joan GinerCom??? Mare meva!!!
A veure… estic posant la cara de pòquer més gran que tinc…✓✓
Joan Josep NuetEl Coscu ho rebenta tot i això tindrà conseqüències, prepareu-vos
De veritat fareu això?✓✓
Joan GinerAlgun argument seriós?
Marta RibasSi us plau, calma
Calma tota. Alegria també. Així funciona ICV: Acallant i imposant. Vamos, el que fa dos anys que denuncio. Avui per fi no és opinió meva. Queda provat davant tot el país.✓✓
Joan GinerPer tant estàs negant la paraula al portaveu adjunt, que formava part d’un acord de grup? Negant aquesta pluralitat, acallant aquelles veus no?
A mi això m’encanta… Per fi queda clar que el que porto denunciant dos anys és veritat. Ho està veient tot el país.✓✓
Joan CoscubielaJo no parlo. Parla el President del grup
Àngels MartínezNo ens enganyifes més, Joan.
Si es nega la possibilitat d’exposar la pluralitat d’aquest grup, Podem Catalunya abandonarà l’hemicicle.✓✓
Xat del grup parlamentari de CSQP, 6 de setembre de 2017, minuts abans del nostre torn.
Acte seguit, vaig fer aquest tuit i l’Àngels i jo ens vam aixecar i vam abandonar l’hemicicle:
Mentre nosaltres sortíem de l’hemicicle, Lluís Rabell es dirigia cap al faristol a fer la seva intervenció… però en aquell moment en Joan Giner, l’altre diputat de Podem Catalunya, va fer un darrer intent d’aturar els plans de Coscubiela i va demanar la paraula per demanar-li ajuda a la Carme Forcadell:
En Joan Giner demana a la presidenta que el grup pugui fer dues intervencions. 6 de setembre de 2017, 20.27 h.
Forcadell diu que si el portaveu ho permet, no hi ha problema… però el portaveu, Coscubiela, no té cap intenció…
I mentre passa tot això, en Rabell espera impacient al faristol, esperant poder fer la seva intervenció… La cosa és que quan l’intent d’en Giner fracassa, en Rabell pensa que, finalment, ja podrà parlar, però llavors s’obre un altre front. El Front Nuet. A crits, des de la Mesa, Nuet escridassa en Coscubiela i li demana que compleixi el pacte al qual havíem arribat… mentrestant, Rabell intenta sense èxit poder començar la seva intervenció. Mireu el vídeo perquè no crec que mai hagi tornat a passar una cosa així al Parlament de Catalunya:
En Nuet escridassa en Coscubiela des de la Mesa mentre en Rabell espera al faristol. 6 de setembre de 2017.
Finalment en Nuet s’aixeca i se’n va. L’única diputada de Podem que queda a l’hemicicle és la Jéssica Albiach, en permanent contacte amb la direcció de Madrid…
El ple va continuar, s’apropava el moment de la votació de la Llei del referèndum i nosaltres vam tornar a ocupar el nostre lloc a l’hemicicle. En aquell moment la CUP i JxSí van anunciar que ens cedien temps de la seva intervenció perquè els de Podem ens poguéssim expressar:
L’Anna Gabriel (CUP) i en Lluís Corominas (JxSí) cedeixen temps a Catalunya Sí que es Pot. 6 de setembre de 2017.
Era molt poc temps i per això vam anar al gra:
«Per tant, ens veiem l’1 d’octubre.» 6 de setembre de 2017.
Després de tot això, després de prop de 12 hores de ple, finalment va arribar el moment de votar. Va ser en aquest punt que el PP, Ciutadans… i el PSC! van abandonar l’hemicicle i van deixar als seus escons unes quantes banderes espanyoles.
I va ser en aquest punt que va arribar un dels moments més recordats d’aquells dies: l’Àngels aixecant-se i retirant les banderes espanyoles.
L’Àngels Martínez retira les banderes espanyoles dels escons del PP. 6 de setembre de 2017, abans de la votació.
Aquell gest no va agradar a tothom. L’endemà al matí, la Pepa Bueno entrevistava en Pablo Iglesias a la Cadena SER i li va preguntar si l’Àngels havia de demanar perdó per haver tret les banderes. La resposta del secretari general de Podemos va ser aquesta:
Pablo Iglesias a «Hoy por hoy». Vídeo: Cadena SER, 7 de setembre de 2017.
Pocs minuts més tard, davant dels micròfons que l’esperaven a l’entrada del ple, l’Àngels li va contestar:
L’Àngels Martínez respon a Pablo Iglesias. Vídeo: RTVE, Telediario, 7 de setembre de 2017.
Finalment, vam votar la Llei del referèndum. Resultats:
AprovadaLlei del referèndum d’autodeterminacióDimecres 6 de setembre de 2017
72sí
0no
11abstencions
Les 11 abstencions són les de tot el grup de Catalunya Sí que es Pot. Ciutadans, el PSC i el PP havien sortit de l’hemicicle i no van votar.
Finalment, els que quedàvem a l’hemicicle vam cantar Els Segadors.
El ple havia durat prop de quinze hores i mitja i, després de l’enorme tensió, havia acabat a tres quarts de dues de la matinada. Així que la presidenta Carme Forcadell, en comptes de convocar-nos a les 9 del matí, que és l’hora habitual de començament dels plens, ens va convocar a les 10. Calia debatre i aprovar la Llei de transitorietat, i tot indicava que el ple següent seria igual d’intens.
7 SET.Ple 2 de 4 · dijous 7 de setembre de 2017
La Llei de transitorietat
Coscubiela, aplaudit dempeus pel PP, Ciutadans i el PSC
Si el ple de dimecres havia estat una marató, el de dijous es presentava igual.
El ple es va reprendre a les deu del matí.
La primera part del ple va ser relativament tranquil·la. Fins i tot es podria dir que semblava un ple normal on es debatien qüestions «del dia a dia»:
Ordre del diaAlguns dels punts del ple del 7 de setembre de 2017
Proposició de llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social
Proposició de llei contra l’abús bancari
Dictamen de la Comissió d’Investigació sobre l’Operació Catalunya
Interpel·lació al Govern sobre el decreixement
Interpel·lació al Govern sobre el model d’instituts escola
Interpel·lació al Govern sobre la crisi del sector de la fruita
Però la normalitat del ple només era aparent. A primera hora de la tarda, Junts pel Sí i la CUP van tornar a alterar l’ordre del dia per incorporar-hi la Llei de transitorietat.
A partir de llavors, un altre cop, un ple llarguíssim que duraria fins passada la mitjanit.
Després del que havia passat el dia anterior, com et pots imaginar, el grup de CSQP estava totalment trencat i ja no hi havia res a fer per trobar un mínim de coordinació o d’enteniment. Però, malgrat tot, encara quedaven unes quantes sorpreses.
La cosa és que en Joan Coscubiela era qui «representaria» CSQP al debat de la Llei de transitorietat. Evidentment, ni jo, ni l’Àngels, ni en Joan Giner teníem cap informació ni cap esperança que el que digués en Joan Coscubiela ens representés mínimament… però el que no esperàvem és que al llarg del Ple el seu posicionament estigués tan allunyat del nostre com perquè el PP i Ciutadans l’aplaudissin.
Nota: al vídeo, el que surt encerclat en vermell, assegut amb camisa blanca, soc jo. Mentre el PP, Ciutadans i el PSC aplaudeixen dempeus el meu company de grup, es pot veure com gairebé em moro de vergonya per ser part de CSQP.
Mira:
Joan Coscubiela, aplaudit dempeus pel PP, Ciutadans i el PSC. 7 de setembre de 2017. Vídeo: TV3.
VilaWeb, 7 de setembre de 2017
AprovadaLlei de transitorietat jurídica i fundacional de la RepúblicaDijous 7 de setembre de 2017
71sí
10no
0abstencions
Els 10 vots en contra són de diputats de Catalunya Sí que es Pot. Ciutadans, el PSC i el PP havien sortit de l’hemicicle i no van votar.
Aquest era el relat que ja es construïa als plens del 6 i 7 de setembre. I el sector d’ICV de CSQP hi va posar la veu «d’esquerres». El 27 d’octubre ho tornaríem a veure, davant de l’urna.
26 OCT.Ple 3 de 4 · dijous 26 d’octubre de 2017
El debat sobre el 155
L’última vegada que vaig parlar al Parlament
Després de l’1 d’octubre i de la declaració suspesa del 10, el 16 d’octubre en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart van entrar a la presó.
Dins del grup vam haver de fer una última batalla perquè les nostres posicions, que ja eren absolutament diferents i no només de matís, es poguessin expressar al ple sobre el 155. En Coscubiela tampoc volia que parléssim. Aparentment, vam arribar a un acord: tindria 10 minuts, després del president del grup. És a dir, ens partiríem el temps:
Repartiment del temps del torn d’intervenció
Lluís Rabell · 20 min
Fachin · 10
L’Àngels i jo vam preparar la intervenció. Volíem que quedés clar que, malgrat els desacords que poguéssim tenir amb la majoria independentista, el debat de fons anava més enllà del sí o el no a la independència. El tema era si el Parlament, i la gent que ens hi havia posat, eren sobirans o no.
La nit abans vaig escriure fins a la matinada. Tinc tendència a enrotllar-me, i per això volia portar un text escrit, mesurat, amb cada frase pensada al mil·límetre. Però aquell matí es va anunciar que Puigdemont convocaria eleccions. El ple es va convocar i desconvocar un munt de vegades i ningú, en tot el país, sabia què passaria. Cap a les dues de la tarda vaig veure que tot el que havia escrit de matinada ja no servia: la realitat es feia i es desfeia minut a minut.
Quan va començar la sessió, tenia un boli i tres folis en blanc al davant. Mentre parlaven els representants de Ciutadans i del PSC, la indignació em creixia i vaig començar a prendre notes.
Com dèiem abans, primer intervindria en Rabell…
Aquestes són algunes de les frases que en Rabell va pronunciar des del faristol, en nom del grup de Catalunya Sí que es Pot:
«No els aboqui, no els aboqui, president, a un conflicte civil. No faci, com deia fa uns dies Antoni Puigverd en un article, que hàgim d’anar a dormir somniant amb Escòcia i ens despertem a l’Ulster.»
Lluís Rabell (CSQP), 26 d’octubre de 2017
«President, li ho tornem a dir: no hi ha un mandat del primer d’octubre, que va ser la mobilització d’una part només de la societat catalana.»
Lluís Rabell (CSQP), 26 d’octubre de 2017
«Considerant, senyor Junqueras, que les entitats que han iniciat el trasllat representen el 30 per cent del PIB català, ben bé podríem dir que això ve a ser com si vostè ens digués: “M’han seccionat la femoral, però la resta del sistema circulatori està en perfecte estat.”»
Lluís Rabell (CSQP), 26 d’octubre de 2017
Després de la seva intervenció, tenia els meus 10 minuts. Va ser l’última vegada que vaig parlar al Parlament de Catalunya:
La meva última intervenció al Parlament de Catalunya. Debat sobre el 155, 26 d’octubre de 2017.
La veritat és que em vaig quedar ben descansat. Ara, només calia esperar fins al dia següent…
27 OCT.Ple 4 de 4 · divendres 27 d’octubre de 2017
La declaració d’independència
La votació secreta i les paperetes ensenyades
Avui fa exactament 9 anys dels fets que explicaré a continuació.
El Ple va començar a les 13.24.
La tensió era enorme. A sobre del Parlament volaven els helicòpters i corria el rumor que podria entrar la Guàrdia Civil per les clavegueres.
Al llarg de les primeres dues hores de ple es va debatre aferrissadament i, finalment, va arribar el moment de votar la proposta de resolució de JxSí i la CUP:
Proposta de resolució 1 · Junts pel Sí i la CUP
Declaració dels representants de Catalunya
«[…] Constituïm la república catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. […]
Assumim el mandat del poble de Catalunya expressat en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i declarem que Catalunya esdevé un estat independent en forma de república.»
Fragments de la part declarativa, llegida per la presidenta just abans de la votació.
Abans de la votació, però, la presidenta Forcadell adverteix que la votació és «perillosa»:
«Els comunico que, com ja saben, l’aprovació d’aquesta proposta de resolució que es votarà a continuació, segons l’advertiment que ens han fet el secretari general i el lletrat major, pot estar afectada per les interlocutòries del Tribunal Constitucional. Els faig aquest advertiment abans de procedir a la votació.»
Carme Forcadell, presidenta del Parlament
En aquell moment PSC i Ciutadans abandonen el ple.
I davant l’advertència, Torrent demana que la votació sigui secreta:
«Atenent-nos a l’article 97 del Reglament, el que regula les votacions especials, el nostre grup voldria demanar, atesa la transcendència de les propostes de resolució que es votaran tot seguit, que, especialment la primera, la primera presentada per Junts pel Sí i la CUP, pugui ser votada per crida i en urna.»
Roger Torrent (JxSí)
En aquest punt el PP diu que ni parlar:
«És absolutament improcedent –és absolutament improcedent– plantejar un canvi del sistema de votació a aquestes alçades. Si tenien por de les responsabilitats que poden assumir amb l’exercici del vot, ho havien d’haver previst amb anterioritat.»
Santi Rodríguez (PP)
Després d’això, el PP abandona l’hemicicle i Coscubiela s’uneix al PP en contra del vot secret:
«Crec que ningú té el dret a assumir la seva responsabilitat amagat en el vot secret. […] Avui no és de rebut que, davant d’aquesta situació, vostès pretenguin amagar-se darrere del vot secret. […] Els ciutadans de Catalunya tenen dret a saber exactament què és el que vota cadascú.»
Joan Coscubiela (CSQP)
La consigna dins de CSQP és que cal ensenyar el vot. Des de Madrid, els dirigents de Podemos també exigeixen ensenyar el vot perquè no hi hagi dubtes.
La primera del grup a votar és la Jéssica Albiach, que fa cas de Coscubiela i de les ordres de Madrid i ensenya el vot.
La Jéssica Albiach ensenya el vot abans de dipositar-lo a l’urna. 27 d’octubre de 2017.
En aquell moment l’Àngels, en Joan Giner i jo ja havíem decidit que no ensenyaríem el vot com a mesura antirepressiva.
La idea era simple: si tots els independentistes votaven que SÍ i tots els de CSQP ensenyàvem el vot, quedaria provat qui havia votat què. En canvi, només que un de nosaltres no ensenyés el vot i votés que NO, cap tribunal tindria manera de saber qui havia votat què.
El següent del grup a votar va ser Joan Coscubiela:
En Joan Coscubiela ensenya el vot abans de dipositar-lo a l’urna. 27 d’octubre de 2017.
La votació era per ordre alfabètic i aviat em tocaria a mi.
Mentre es desenvolupava la votació, continuaven arribant pressions des de fora de l’hemicicle per ensenyar el vot. Una d’aquestes pressions venia de dins mateix de Podem Catalunya: deien que jo, com a secretari general del partit, no podia votar d’esquena als altres diputats de Podem Catalunya.
L’Àngels seia just al meu costat i ja sabia quina papereta anava a posar a l’urna, però els altres dos diputats de Podem –Jéssica Albiach i Joan Giner– seien als escons de darrere. Llavors em vaig girar per ensenyar-los la meva papereta. Fent aquest repàs, he trobat una preciosa foto d’en Lluís Brunet que capta perfectament aquell moment:
27 d’octubre de 2017. Foto: Lluís Brunet.
Per cert: si us hi fixeu, just darrere els diputats hi havia tres fotògrafs. Abans d’ensenyar el vot a la Jéssica i en Giner, els vaig demanar que abaixessin les càmeres, perquè no en quedés registre. Ho van fer, vaig ensenyar el vot i el vaig anar a dipositar a l’urna.
Els tres fotògrafs, encerclats en vermell, darrere els escons, i el meu vot. 27 d’octubre de 2017.
Tampoc van ensenyar el vot en Joan Giner i l’Àngels Martínez Castells. A mode d’homenatge al gest, poso el vídeo:
En Joan Giner i l’Àngels Martínez Castells voten sense ensenyar el vot. 27 d’octubre de 2017.
En Nuet, com que estava a la Mesa, va votar l’últim. Tampoc va ensenyar el vot.
La resta (Rabell, Grau, Lienas, Ribas, Vidal) van ensenyar el seu vot.
Rabell, Grau, Lienas, Ribas i Vidal ensenyen el vot. 27 d’octubre de 2017.
AprovadaDeclaració dels representants de CatalunyaDivendres 27 d’octubre de 2017 · votació secreta, per crida i en urna
70sí
10no
2en blanc
Ciutadans, el PSC i el PP havien sortit de l’hemicicle i no van votar.
La resta és història.
Tot plegat podria semblar una batalleta, però, com deia al principi, és imprescindible donar resposta als que ara volen escriure la història.
ERC s’alia amb Podemos, oblidant que des de Madrid els que ara són els seus socis demanaven que ensenyéssim el vot.
Urtasun denunciava «equidistàncies» quan el 2017 ell i el seu partit es van posar del costat del PP i de Ciutadans i van ordenar ensenyar el vot, és a dir, posant-se del costat de la repressió.
Davant això, no podem restar callats.
Si no aixequem la veu, l’espanyolisme reescriurà la nostra història al seu gust.
I com deia al principi: fa anys que ho veiem, però a mesura que s’apropi el 10è aniversari, la manipulació, la mentida i la desmemòria continuaran creixent.
També aquí cal plantar cara, i a OCTUVRE farem el que estigui a les nostres mans.
Bé, si has arribat fins aquí, et dono les gràcies per l’atenció i els minuts dedicats a la lectura.
I et demano una última cosa: si t’ha semblat interessant, comparteix-ho amb els teus contactes.
Moltíssimes gràcies,
una abraçada,
Albano Dante Fachin Pozzi
Com sabeu, OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. OCTUVRE es finança gràcies als seus socis i donants.
Si aquesta informació t’ha semblat útil i ens vols ajudar a continuar treballant, fes clic aquí. Allà podràs llegir els detalls del projecte i fer una aportació si ho consideres oportú.
