Fa deu dies, Esquerra Republicana va donar la presidència de la Generalitat a Salvador Illa. A OCTUVRE creiem que ara és un bon moment per explicar algunes coses que l’enorme majoria dels mitjans de comunicació, públics i privats, ens estan amagant.
Esquerra Republicana, un partit que es defineix com a independentista i republicà, ha votat a favor que el president de la Generalitat sigui del PSC, un partit que defensa la unitat d’Espanya i la monarquia borbònica. La qüestió és que aquesta decisió no només ha convertit Salvador Illa en president, sinó que ha obert de bat a bat les portes de la Generalitat a sectors molt poderosos i estratègics de l’espanyolisme. Illa no és només un president que va defensar el 155; és el cap visible d’una maniobra d’estat que té com a objectiu recuperar totalment el control sobre Catalunya.
Aquesta és la foto on es feia oficial l’acord. Aquest senyor que està aquí darrere de la Marta Rovira es diu Javier Villamayor i serà el secretari de Govern de Salvador Illa, un càrrec clau per al funcionament quotidià de la Generalitat. Entre 2011 i 2019, Villamayor va ser tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona, una ciutat on el PSC té una relació molt estreta amb sectors ultraespanyolistes. Per exemple, Rocío León, membre de la direcció de Societat Civil Catalana (SCC) i vicepresidenta de Politeia, una organització de policies constitucionalistes que defensa “el cumplimiento de la ley de banderas y el uso obligatorio del español como lengua oficial en todo el territorio nacional”.
El mateix Javier Villamayor va participar en diverses ocasions en manifestacions de SCC. El juny del 2018, Villamayor va ser el responsable de l’organització dels Jocs del Mediterrani a Tarragona. El fracàs va ser estrepitós: instal·lacions no enllestides, fallida tècnica i només un 15% d’entrades venudes. Malgrat el desastre, la seva carrera va pujar fins a la Diputació de Barcelona i, ara, al rovell de l’ou de la Generalitat. Per què? Perquè els Jocs van ser un èxit per a l’espanyolisme. En ple 2018, amb mig govern a l’exili i l’altre a la presó, els Jocs es van convertir en un festival per enviar una imatge al món: “Catalunya està sota control”.
Darrere d’aquella inauguració on Felip VI va ser aclamat i el president Quim Torra escridassat, hi va haver una operació d’estat. El mitjà tarragoní Porta Enrere va destapar com entitats com Vox, Catalunya Suma o SCC tenien entrades des de feia un mes. Un dels assistents de Villamayor era el seu oncle, Salvador Caamaño, president de SCC a Tarragona, qui afirmava que durant el franquisme el català s’usava amb “total normalitat”.
D’altra banda, l’acord d’investidura recollia el compromís de la “projecció internacional de Catalunya”. Per això s’ha mantingut el Departament d’Acció Exterior, però el conseller triat és Jaume Duch. Durant el procés, l’independentisme va guanyar la batalla de l’opinió pública internacional, un fet que l’espanyolisme reconeix com un “malson”. El llibre La telaraña, de Juan Pablo Cardenal, i el seu pròleg de José Ignacio Torreblanca, expliquen com el febrer de 2018 el Grupo PRISA i Mariano Rajoy es van reunir per admetre que havien perdut la batalla exterior.
Quina relació té això amb Jaume Duch? Unes setmanes després d’aquella reunió, el diari El País i l’Oficina del Parlament Europeu van organitzar un fòrum sobre fake news. L’acte va ser inaugurat per Jaume Duch, que va agrair al diari el seu “compromís amb la veritat”. Allà hi havia David Alandete, impulsor de la idea de la “trama russa” del procés. Duch ja deia llavors que “lo mejor que puede pasar es que no se hable de Cataluña” o que “la unión hace la fuerza”.
Avui, Jaume Duch és la veu oficial de Catalunya al món. Xavier Vidal-Folch ja ha celebrat que Duch actuarà “en sintonia amb el servei exterior d’Espanya”. L’estat està revertint el naufragi del 2017. El 3 d’octubre d’aquell any, després del discurs del rei, molts van pensar: “Mañana empieza la reconquista”. Avui, amb Villamayor als comandaments interns i Duch a l’exterior, aquesta “reconquesta” s’està culminant des de dins de la pròpia Generalitat.
Els mitjans passen de puntetes sobre els punts foscos dels nous càrrecs: l’homofòbia de Ramon Espadaler, el paper de Núria Parlon al Cas Pretòria o la implicació de la consellera de Salut, Olga Pané, en irregularitats al Consorci de Salut i Social de Catalunya. Diuen que és un govern “d’esquerres”, però l’estratègia és ocultar l’objectiu real: recuperar la Catalunya que van perdre el 2017. A OCTUVRE creiem que és imprescindible destapar aquestes maniobres. Si t’ha semblat útil, passa-ho. Gràcies.