Fa dues setmanes a una entrevista al diari El País Joan Tardà va dir que el republicanisme català i la seva sort estan vinculats a la sort de les esquerres espanyoles. Doncs ara veurem què diuen les esquerres espanyoles. Aquesta setmana Twitter es va omplir amb un petit vídeo de 53 segons que segurament ja has vist, on una diputada de Sumar feia burla de l’exili de Puigdemont i deia que no havia sofert cap mena de discriminació o vulneració dels seus drets. Evidentment molta gent es va indignar i va compartir el vídeo dels 53 segons, però aquest vídeo de 53 segons va ser extret d’una sessió de la subcomissió relativa a la lluita contra els delictes d’odi del Congrés espanyol, on hi va participar l’advocat Gonzalo Boye. A OCTUVRE ens hem mirat la sessió completa i hem decidit fer aquest vídeo.
Comencem. Aquest vídeo està organitzat de la següent manera: primer escoltarem un resum de la intervenció de Gonzalo Boye. Segon sentirem la resposta de la diputada de Sumar. Tercer sentirem la resposta de Boye a la diputada de Sumar. Per acabar li farem unes preguntes a Joan Tardà perquè ens expliqui el seu pla del republicanisme català amb les esquerres espanyoles.
Gonzalo Boye va anar al Congrés madrileny perquè va ser convidat a participar en la subcomissió relativa a la lluita contra els delictes d’odi. Boye anava a explicar com durant anys hi ha hagut delictes d’odi específicament contra els independentistes catalans. A continuació un resum del que va presentar: “En realidad no está prohibido odiar y creo que muchas veces se confunde el concepto de que las personas odien con lo que es el discurso del odio que lleva a la larga al delito de odio. Haciendo esa distinción, el Código Penal es evidente que protege que los objetivos de esos discursos de odio… y eso afecta no solo a la discriminación por razones de violencia de raza, religión, orientación sexual o discapacidad, también, y en el caso de lo que yo he venido a exponer, tiene que ver con el tema de la ideología. Es decir, cuando se gesta ese odio hacia determinadas personas por su ideología e incluso por su pertenencia a un grupo determinado que en este caso, en el caso de las personas que yo defiendo, se trata de independentistas catalanes. Ese discurso de odio que hemos visto los últimos años está dirigido hacia un grupo perfectamente determinado de personas… existía un grupo objetivamente identificable de personas para las cuales en determinadas circunstancias ni siquiera el derecho se estaba aplicando correctamente. Es evidente que estamos ante un grupo perfectamente identificable de personas, unas personas con una ideología política, personas con una identidad cultural. Algunas conductas que nos pueden parecer normales… existencia de ese discurso del odio que se transforma en algunos casos en actos penalmente relevantes. Ese famoso cántico del 2017 del ‘A por ellos’ es un paso hacia fuera del ámbito íntimo… lo que está prohibido es construir eso y sacarlo fuera para que esas personas sientan ese odio y esa intimidación. Agresiones físicas también es otra demostración… lo hemos visto en 2019 cuando un neonazi fue condenado en Barcelona por agresiones graves… y humillaciones en redes sociales. En enero de 2018 un individuo fue condenado por incitar la violencia contra independentistas en redes sociales en mensajes como ‘hay que fusilar y quemar’. Campañas de estigmatización mediática las hemos tenido… sitios web y plataformas que han promovido contenidos discriminatorios hacia los catalanes y el movimiento independentista. También se ha criminalizado aquí a los defensores del independentismo, personas que apoyan, personas que secundan a los líderes políticos. Las personas que les defendemos nos hemos visto sometidos a ese discurso de odio y en algunos casos también actos de odio. El Código Penal español incluye la ideología como criterio protegido en el delito de odio y aquí estamos frente justamente a eso: a independentistas catalanes con una ideología muy determinada. En el ejercicio de la profesión de abogado… miren, incluso menores de edad, hijos e hijas de mis defendidos… no es normal que se use una denuncia… se les denuncia incluso siendo menores de edad y creo que debería de tomarse en serio, mucho más en serio, la defensa del marco de protección que establece el Código Penal para los delitos de odios… respecto a la aplicación del artículo 510 en relación con los independentistas catalanes… porque son un grupo objetivamente identificable de personas, tan identificables como que se puede ir a por ellos. No les voy a contar a ustedes lo que es el delito de odio… estoy hablando de las hijas e hijos de algunos de mis defendidos que tienen derecho a no sentir ese discurso de odio”.
Analitzem la seva intervenció. El primer problema el detectem aquí, atenció: “Buenas tardes, señor Boye. Desde el grupo parlamentario de Sumar compartimos que la cuestión no está clara… consideramos que no es pertinente utilizar esta subcomisión para abarcar casos individuales que no guardan una relación directa con el problema del discurso del odio que estamos analizando. Reiteramos que en esta subcomisión no es el lugar”. El discurs de la diputada de Sumar, Engracia Rivera, se centra a dir que aquesta subcomissió no és per parlar de casos puntuals com és el cas de Puigdemont sinó de grups sencers que són objecte de delictes d’odi i per això pensa que centrar-se només en Puigdemont no està bé.
Però clar, alguna cosa grinyola. Abans hem sentit Boye explicant diversos casos de nazis agredint independentistes o explicant que segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea els catalans són un grup objectivament identificable que pot estar en perill de patir discursos d’odi. Fins i tot Boye va explicar que hi havia catalans menors d’edat que havien patit vulneracions greus de drets. Però malgrat totes aquestes explicacions, la diputada Engracia Rivera diu que aquest no és lloc per parlar de Puigdemont. Què passa aquí? Doncs passa que mentre Boye intervenia, la diputada Rivera no era al seu lloc i va arribar quan Boye ja estava enllestint la seva intervenció. Aquí podem veure la seva cadira buida mentre Boye intervenia. És a dir, va arribar tard, no va sentir res del que es deia i es va limitar a llegir el seu discurset que portava escrit des de casa. Si de veritat és tan important el tema dels delictes d’odi, com és que arriba tard a la comissió? Com és que porta escrites les respostes als compareixents sense escoltar què diuen els compareixents? Per això li paguem 60.000 euros de sou a aquesta diputada?
Un cop aclarit això, ara sí, posem els 53 segons que van córrer per Twitter aquesta setmana: “Su representado ha pasado siete años viviendo en Bélgica mientras otros líderes políticos y sociales del procés estaban en prisión… su nivel de vida de eurodiputado no supone ningún tipo de discriminación o vulneración de derechos”. Només li va faltar pujar sobre la taula i abraçar-se amb Cayetana Álvarez de Toledo, que també estava a la sala, i cantar juntes “Puigdemont a prisión”. Però ara seriosament, com pot ser que una representant de l’esquerra espanyola —del Partit Comunista d’Andalusia per ser més exactes— digui que Puigdemont no ha sofert cap mena de discriminació o vulneració dels seus drets? Dir això és acceptar, per exemple, que el judici encapçalat per Marchena de la mà de Vox era un judici just que no suposava cap mena de discriminació. Dir això és acceptar que tota l’extrema dreta judicial que persegueix Puigdemont des de fa set anys no vulnera cap dret. Es veu que l’extrema dreta judicial només és dolenta quan ataca l’esquerra espanyola, però si ataca un polític català, doncs no passa res.
I aquest justament és el fons de la qüestió. Es veu que per l’esquerra espanyola, si qui pateix vulneració de drets és català, no passa res. Molta atenció: “No vamos a participar en que se utilice esta subcomisión para llamar la atención… creemos que sería más productivo centrarse en analizar el discurso de odio que sufren las personas LGTBI o las minorías”. És a dir, els preocupa moltíssim totes les injustícies i vulneracions que pateix tothom, però si es persegueix algú per ser independentista català, no passa res. Si se li intervenen els telèfons il·legalment a un independentista català, no passa res. Si es discrimina i es fa fora d’una consulta mèdica un català per parlar català, llavors per l’esquerra espanyola no passa res. Arribats a aquest punt, escoltem la rèplica de Boye: “Usted dice que no es el lugar… pero es que estoy hablando de menores de edad, de hijos de mis defendidos… un menor de edad para una administración merece la protección sea el menor catalán o de cualquier sitio…”.
Joan Tardà, de veritat aquestes són les esquerres espanyoles amb les quals ens hem de vincular? De veritat ens està dient que aquesta gent que sempre es posa del costat d’Espanya per vulnerar els nostres drets són els nostres aliats? Hi ha una brama des de fa mesos que diu que l’esquerra independentista catalana ha d’establir aliances amb els Comuns, Sumar i Podemos. De veritat que la proposta és aliar-se amb una esquerra espanyolista que diu que l’independentisme és de dretes? De veritat que l’estratègia és aliar-se amb l’esquerra espanyola que un dia va als actes d’Òmnium i el dia següent dona suport al PSOE que ens intervé els telèfons il·legalment? A mi em sembla una salvatjada que hi hagi una esquerra independentista que accepti estar agenollada davant l’esquerra espanyolista. Ja s’ho faran. Però a OCTUVRE creiem que és important esbombar aquest engany. Per això, si el que t’hem explicat t’ha semblat interessant, passa-ho als teus contactes. Gràcies.