Aquest vídeo l’ha de veure tothom abans del 17 de juliol. Tothom.
Aquest divendres 17 de juliol arriba a Catalunya la gira post-COVID dels Borbons.
Volem donar-los la benvinguda que es mereixen i per això avui us expliquem qui són els membres de la Cort del Borbó a Catalunya.
Hem fet un cop d’ull a la Fundació Princesa de Girona i hem trobat històries molt interessants.
Avís: Joc de Trons us semblarà un joc de nens.
El primer que veiem a la Fundació Princesa de Girona són els “sospitosos habituals” de l’IBEX, sempre al costat dels Borbons i els negocis foscos:
Ferrovial, Acciona, La Caixa, Inditex, Banc de Sabadell, BBVA, el Santander, Telefònica, Abertis o ACS… i empreses com DAMM, Mango, Coca-Cola…
Però a la Fundació hi ha personatges menys coneguts però igualment inquietants.
Des de 2015 el President de la Fundació Princesa de Girona és Francisco Belil, també vicepresident la Fundació Bertelsmann, un dels principals accionistes d’Atresmedia.
Si fem una mica de memòria històrica, veiem que Bertelsmann es va forjar als anys quaranta gràcies a la seva complicitat amb el Tercer Reich.
Això passa amb diverses empreses alemanyes però la diferència és que el Grup Bertelsmann ho va amagar fins els anys noranta
quan les investigacions de l’historiador israelià Saül Friedlander van documentar com Bertelsmann va ser un dels principals proveïdors de la Wermacht
i com el seu fundador, Heinrich Mohn va ser un dels promotors de les SS.
Quan es va destapar l’origen nazi de Bertelsmann, tothom va mirar al responsable d’haver ocultat durant dècades aquesta informació:
el fill de Heinrich, Renihard Mohn, amic personal des de fa molts anys de Juan Carlos I.
Els rumors sobre el passat nazi de Bertelsmann van començar a córrer l’any 1989.
Però l’any 1998 la pressió per investigar el passat nazi de Bertelsmann era enorme i començava a afectar els negocis de Bertelsmann.
Justament aquell any la Fundació Príncep d’Astúries va atorgar el premi de Comunicació a Bertelsmann.
Així va ser com el premi Príncep d’Astúries es va fer servir per ocultar el passat nazi de la companyia.
Estaria bé saber si Juan Carlos de Borbó va cobrar una comissió per aquesta operació de blanqueig que, per sort, no va funcionar.
L’any 2002 l’informe Bertelsmann va sortir a la llum malgrat la protecció dels Borbons.
Un altre personatge a la Fundació és José Felipe Bertrán Caralt. L’avi de José Felipe és José Bertrán i Musito,
que va ser Ministre durant el regnat d’Alfons XIII i que durant la Guerra Civil va finançar el Servicio de Información del Nordeste,
una xarxa d’espionatge al servei de Franco de la que més tard naixeria la temible Brigada Político-Social franquista.
El pare de José Felipe també es va unir al cop d’Estat i un cop acabada la guerra
va escriure obres amb títols tan suggerents com Preparación y desarrollo del Movimiento Nacional o Caudillo, profetas y soldados.
Fins a la seva mort l’any 65, va lloar el franquisme des de les pàgines de La Vanguardia.
El nostre José Felipe va ser l’hereu dels negocis construïts durant el franquisme i als anys noranta va ser condemnat a sis anys de presó per delicte fiscal.
Però José Felipe no va trepitjar la presó perquè va ser indultat.
Si us hi fixeu, l’indult el signa Margarita Mariscal de Gante, de qui hem parlat al nostre vídeo sobre l’escàndol del Tribunal de Cuentas.
Sí, és la mateixa Margarita Mariscal de Gante que va arxivar l’escàndol de corrupció d’Ana Botella.
Un altre membre de la Fundació és Fernando Abril Hernández, que és fill del procurador de les Corts Franquistes Fernando Abril-Martorell,
que també va ser Ministre d’Adolfo Suárez i que, des d’aquell càrrec, tapava les comissions petrolieres que cobrava el Rei via Kuwait.
Fernando Abril fill ha estat conseller de PRISA, l’editora del diari El País, i ara president d’INDRA.
I ara que surten INDRA i PRISA, a la Fundació trobem Javier Monzón que era president d’INDRA quan l’empresa va finançar la Trama Púnica del PP.
Per sort per Monzón, el jutge va arxivar la causa. Curiosament, INDRA va ser investigada per haver pagat irregularment més de 200.000 €
a càrrecs judicials tan destacats com Francisco Vieira, President del Tribunal Superior de Justicia de Madrid,
que va ser, entre d’altres coses, el jutge que va anul·lar gran part de les escoltes telefòniques del Cas Gürtel.
Resulta que el jutge Vieira, que va cobrar irregularment d’INDRA també forma part del tribunal del major Josep Lluís Trapero.
Aquest cop també li hauran pagat irregularment?
I ara, aprofitant que estem en temes judicials, a la Fundació Princesa de Girona trobem a María Ángeles Pérez de Ayala, de la firma d’advocats Garrigues.
Casualitat o no, Garrigues va protagonitzar un interessant cas de portes giratòries quan el Fiscal General de l’Estat, Torres-Dulce
va abandonar el seu càrrec i va marxar a Garrigues. Torres-Dulce va ser el primer Fiscal que va imposar la tesi que el 9N va ser constitutiu de delicte.
Un altre membre de la Fundació. Hilario és president de la consultora KMPG.
Potser aquesta empresa no us sona però si que us sonaran tots els pufos multimilionaris de la Caja de Ahorros del Mediterráneo i del Banco Popular.
Doncs bé: la KMPG d’Hilario Albarracín va ser l’empresa auditora que no va detectar els immensos forats comptables
d’aquests dos bancs que es van emportar per davant els estalvis de milers de persones. Però el conte no acaba aquí:
la CAM va acabar rescatada amb 2.800 milions d’euros públics i, poc després, seria comprada pel Banc de Sabadell pel simbòlic preu d’un euro.
Suposem que és casualitat que a la Fundació Princesa de Girona també trobem a Josep Oliu, l’amo del Banc de Sabadell.
L’altre pufo que no va detectar KMPG és el del Banco Popular que, també pel simbòlic preu d’un euro va ser comprat pel Banco de Santander que, també casualment,
està present a la Fundació Princesa de Girona a través de Javier Botín, fill d’Emilio Botín i famós, entre altres coses, per haver sortit als Papers de Panamà.
Per anar acabant: a la Fundació trobem a Antonio Lardén, president d’Enagás i, des de fa poc, cap del flamant assessor d’Enagás, José Montilla.
Pel que fa a mitjans de comunicació, a la Fundació trobem a Carlos Godó, hereu del Grup Godó, editor de La Vanguardia, a Màrius Carol, director de La Vanguardia
i a José Creheuras, president d’Atresmedia, l’empresa de La Sexta i Antena 3.
Al Canal Octuvre també trobareu un vídeo on s’expliquen les connexions d’aquestes empreses amb el règim franquista.
I parlant de Règim franquista, a la Fundació trobem a Maria Dolores Dancausa, de Bankinter i germana de Concepció Dancausa,
que va ser diputada del PP i presidenta de l’Assemblea de Madrid.
Totes dues són filles de Fernando Dancausa, falangista, alcalde de Burgos, procurador a les Corts franquistes i fundador de la Fundació Franciso Franco.
I ara que parlem del PP, a la Fundació trobem a qui va ser Senador per Balears, Simón Barceló, dels hotels Barceló i a Benita Ferrero-Waldner, del PP austríac.
Benita Ferrero va ser ministra d’assumptes exteriors austríaca al govern de coalició amb el partit neonazi de Jorg Haider.
Com hem pogut veure, la Cort de la Fundació Princesa de Girona va molt més enllà de les fronteres gironines.
Si busquem empreses d’arrel gironina, en trobem poques: Frit Ravich, Embotits Noel, Alzamora Group, Rubau Construccions, Vichy Catalan i la Fundació Gala-Dalí.
El 2009, quan es va fundar la Fundació, la presència gironina era més intensa.
El 2009 encara no hi havia hagut ni sentència de l’Estatut, ni les porres de l’1-O i encara quedava al teixit empresarial gironí una esperança
que la Monarquia pogués aportar alguna cosa positiva a una societat fortament republicana com la gironina.
La nit del 3 d’octubre, just després del discurs de l’aporellos de Felip de Borbó, l’empresari gironí Josep Lagares, que havia participat a la fundació de la Fundació va fer aquest tuit:
Poques hores més tard, la Cambra de Comerç de Girona abandonava la Fundació Princesa de Girona.
Des del mateix moment de la seva creació, molta gent a Girona ha denunciat la Fundació i han estat moltes les manifestacions (i els represaliats)
per aixecar la veu contra aquesta Cort que fa tuf de franquisme i negocis bruts, que és el mateix tuf que fa la Monarquia borbònica.
Aquest 17 de juliol, molta gent arreu de Catalunya es prepara per rebre Felip de Borbó com es mereix.
Al Canal Octuvre hem cregut que calia explicar tot això. Si t’ha semblat útil, passa-ho.