Benvinguts al primer vídeo d’OCTUVRE de 2023. Avui parlarem d’un article publicat aquesta setmana per Sònia Sierra, exdiputada de Ciudadanos. Titulat “Franco no prohibió el catalán.”
Vam dubtar sobre si fer un vídeo sobre el tema. Que algú de Ciudadanos defensi el franquisme no és cap notícia, però en aquest país hi ha hagut massa patiment com per deixar-ho passar.
L’article de Sierra diu que durant el franquisme mai es va empresonar ningú per parlar en català. Diu que escriure en català mai va suposar un perill. I diu una cosa que reprodueixo textualment, perquè, si no, pensaríeu que m’ho estic inventant:
(article en castellà traduït al català)
“El català no era llengua oficial durant el franquisme (…) però això no vol dir que estigués prohibit. Al no ser una llengua oficial, no se solia ensenyar als col·legis”
L’historiador Josep Benet va publicar l’any 1973 Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya.
Benet explicava que va escriure el llibre per lluitar contra l’estratègia dels franquistes de negar la repressió patida per la llengua catalana. Deia que, en un món on s’arriba a negar l’existència dels camps de concentració nazis, tot es pot esperar del fanatisme i el sectarisme.
Quan Sònia Sierra va publicar l’article a les xarxes, la van acusar d’ignorant. Però no és ignorància. Sierra fa exactament igual que els que neguen l’Holocaust: ignorar els fets.
És un fet que la imposició del castellà era una part fonamental de l’estratègia franquista. Ho va dir el mateix Franco:
(cita en castellà traduïda al català)
“La unitat nacional la volem absoluta. Amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, la espanyola.”
És un fet que el 28 de juliol de 1940 el governador civil de Barcelona va establir que:
(cita en castellà, traduïda al català)
“Tots els funcionaris (…) que en actes de servei s’expressessin en un altre idioma que no sigui l’oficial de l’Estat quedaran destituïts ipso facto.”
Cal recordar que el mateix decret deia que:
(decret en castellà traduït al català)
“Els mateixos criteris s’aplicaran especialment als funcionaris que siguin mestres i professors de l’Estat. Els infractors quedaran incapacitats per a l’exercici de la funció docent.”
És un fet, com recorda Josep Fontana, que en l’informe policial elaborat amb motiu de la detenció del periodista Carles Rahola figurava l’acusació, atenció:
(informe en castellà traduït al català)
“Que ha sentit sempre devoció per la literatura catalana.”
Rahola va ser afusellat el 15 de març de 1939 amb 58 anys.
És un fet que l’any 1971 Jordi Carbonell va ser torturat durant dies a la comissaria de Via Laietana per haver-se atrevit a declarar en català davant la policia.
Sònia Sierra obvia tots aquests fets i molts d’altres. Segons ella, el català no estava prohibit i posa dos exemples: el 1947 s’impulsen els Premis Joanot Martorell en català i el 1964 RTVE va emetre una cop al mes obres de teatre “en llengua autòctona”.
Sierra no diu que aquesta “obertura” del franquisme en qüestió lingüística era propaganda del règim feixista. Després de la caiguda de Mussolini i Hitler, aliats de Franco, el règim estava aïllat internacionalment i necessitava rentar la seva imatge fent veure que el català no estava perseguit. El que fa Sierra al seu article és repetir la propaganda franquista.
Ens parla d’un premi literari i d’una hora mensual de teatre en català. Però no diu res de les 1.200 publicacions periòdiques en català tancades pel règim.
Tampoc diu que durant quatre dècades a Catalunya no es va permetre cap diari en català.
La llista d’agressions contra la llengua catalana i els seus parlants és gairebé infinita. Però des de fa dècades es dediquen moltíssims recursos a esborrar la memòria col·lectiva d’aquesta agressió patida per milions de catalans. I això no és només una qüestió de com s’explica el passat: té un impacte enorme en el que passa avui.
Ho explica l’Elena Yeste Piquer a la seva tesi doctoral Revisionisme històric i negacionisme. La persecució política de la llengua catalana.
La finalitat última del revisionisme és denunciar una suposada persecució del castellà i de la població castellanoparlant a Catalunya.
I això és exactament el que fa Sierra al seu article. Parlant sobre la immersió lingüística, diu, atenció:
(article en castellà traduït al català)
“Per a subsanar una prohibició del català que mai va existir (…) s’estableixen mesures contra el castellà que suposen, de facto, el seu veto en alguns àmbits.”
És a dir: per Sierra, la repressió franquista contra el català mai va existir, però avui a Catalunya hi ha una repressió enorme contra el castellà.
És una versió lingüística del famós “amb Franco vivíem millor”.
La negació de la realitat permet continuar avui agredint amb impunitat els parlants de català.
L’any 1996, Antoni Cunyat, alcalde de Favara, va ser detingut per parlar català a la Guàrdia Civil.
El 2010, Àngels Monera va ser jutjada per insistir a voler parlar català davant la Guàrdia Civil a l’aeroport de Girona.
El 2013, Carles Mateu Blai va ser condemnat a sis mesos de presó per no obeir l’ordre de parlar castellà que li van donar dos guàrdies civils.
La llista és infinita. I arriba fins avui.
Assenyalar i denunciar les maniobres dels negacionistes hauria de ser una feina prioritària del Govern de la Generalitat. Però, lamentablement, com advertia el mateix Benet:
“El tema del negacionisme de la persecució política de la llengua catalana és una qüestió molt important que no s’ha tingut gaire en compte. Què ha fet el Govern per contrarestar aquest negacionisme? D’aquest assumpte, el Govern se n’hauria de preocupar més.”
A OCTUVRE creiem que és imprescindible difondre al màxim tota la informació sobre el que Benet va descriure com un “genocidi cultural de Catalunya”.
Per això, al nostre web hem recopilat bibliografies sobre la repressió del català.
El coneixement és la millor arma contra aquells que volen esborrar la repressió patida per milions de catalans al llarg de la història. Els negacionistes tenen molts mitjans al seu abast per ocultar les seves agressions. Nosaltres ens tenim els uns als altres.
Si aquest vídeo t’ha semblat interessant, comparteix-lo amb els teus contactes.
Gràcies.