Hola. Ahir, el portaveu d’Esquerra Republicana, Isaac Albert, va defensar el pacte entre Esquerra Republicana i Podemos dient això. Atenció:
«Podemos és una força plurinacional a favor del dret a decidir.»
Quan vaig llegir això, vaig decidir fer aquest vídeo, perquè hi ha coses que no es poden deixar passar sense respondre.
Esquerra Republicana té tot el dret, faltaria més, a fer els pactes que vulgui i a signar els acords que vulgui. Però Esquerra Republicana no té el dret de falsificar i reescriure la història i la memòria democràtica d’aquest país. Esquerra Republicana diu que Podemos és un partit que està a favor del dret a decidir, però els que tenim memòria sabem que això no és veritat.
L’any 2017, jo era secretari general de Podem Catalunya, i vaig viure en primera persona com tota la cúpula de Podemos va fer tot el possible per impedir que els catalans votéssim al referèndum de l’1 d’octubre. Que Esquerra Republicana faci el que vulgui i pacti amb qui vulgui, ja s’ho faran. Però no podem permetre que reescriguin la història i esborrin el que va passar l’any 2017. Moltíssima gent va patir moltíssim. Com podem permetre que ara es falsegi la història i s’esborri la memòria a canvi d’un escó per a Gabriel Rufián i d’uns pocs euros per al seu partit?
Vaig topar amb el centralisme espanyolista de Podemos des del meu primer dia al partit. El 2016, per exemple, Podem Catalunya no tenia una direcció pròpia, i les decisions sobre política catalana es prenien des de Madrid. Per a ells, la veritat és que era molt còmode tenir Joan Coscubiela controlant el grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot.
Davant això, un grup de persones, entre elles l’Àngels Martínez Castells, vam treballar per exigir unes primàries per tenir una direcció catalana. I la nostra idea era molt clara: el que faci Podem a Catalunya s’ha de decidir a Catalunya. Només per dir això, ja vam entrar a la llista negra. Mireu aquest titular:
«Pablo Iglesias rechaza la lista de Fachín, el menos propenso a acatar la directriz del partido.»
La cosa és que vam guanyar aquelles primàries amb gairebé el doble de vots que la candidatura de la Jéssica Albiach, que era la candidatura que agradava a Madrid.
Des de llavors, i fins que vaig marxar de Podemos, la batalla contra el centralisme madrileny va ser constant. I aquesta batalla tenia molt a veure amb el dret a decidir del qual ara parla Esquerra Republicana.
Per exemple, des de Podem Catalunya vam convocar un debat a totes les bases del partit per decidir si Podem Catalunya havia de donar suport i cridar a la participació en un possible referèndum unilateral. I la resposta majoritària de les bases del partit va ser que sí, que Podem Catalunya havia de cridar a la participació en el referèndum.
La cosa és que, quan vam anunciar que cridaríem a participar en el referèndum, Pablo Iglesias no va trigar ni mitja hora a sortir a La Sexta per dir això:
[TALL IGLESIAS] «Yo, si fuera catalán, no participaría en ese referéndum.»Nosaltres estàvem com Xavier Domènech i Ada Colau…
Aquell dia, Vilaweb va explicar que «Pablo Iglesias comença una ofensiva contra l’1 d’octubre i desautoritza Fachín».
Escriure al programa electoral que estàs a favor del dret a decidir és molt fàcil. Però, quan cal fer alguna cosa de veritat pel dret a decidir, la direcció de Podemos a Madrid perd els papers.
A partir d’aquí va començar una batalla molt bruta. A mesura que s’apropava l’1 d’octubre, el setge contra Podem Catalunya des de Podemos no va parar de créixer. Podemos es va posar a treballar per tallar les ales als que, des de Catalunya, des de Podem Catalunya, defensàvem la participació en el referèndum.
Per exemple, malgrat que la majoria dels cercles de Podem havien donat suport a cridar al referèndum, Juan Carlos Monedero va venir des de Madrid a Catalunya diverses vegades a reunir-se amb la part minoritària que hi estava en contra. D’aquesta manera, la direcció de Madrid volia fer forta la minoria més aviat espanyolista de Podem Catalunya per tal de desestabilitzar la direcció de Podem Catalunya i presentar-la com a il·legítima.
El diari El País ho explicava així:
«La ejecutiva estatal de Podemos ha desplegado su maquinaria para formalizar un relevo…»
Un relleu de la direcció que no feia cas de les ordres de Madrid. Fins i tot un diari tan poc independentista com La Vanguardia parlava de:
«Líderes destacados de la formación morada, como Pablo Echenique y Juan Carlos Monedero, intentan boicotear el referéndum.»
Recordo Monedero dient que «el PDeCAT, Esquerra Republicana i la CUP estan utilitzant Podem. No podem donar suport a una convocatòria que només legitima els independentistes», va dir Monedero.
Per la seva banda, Pablo Echenique ridiculitzava el referèndum dient que «poner cajitas encima de la mesa es legítimo».
Recordo perfectament com es van posar a Esquerra Republicana aquell dia: «Tardà exigeix a Echenique que es disculpi per comparar les urnes amb «cajitas».» Ara, però, sembla que a Esquerra Republicana ningú no recorda tot això, i ens diuen que Podemos sempre ha estat a favor del dret a decidir.
El que va venir després de tot això ho recorda qualsevol que tingui un mínim de memòria. Per exemple, Podemos dient que calia ensenyar el vot el 27 d’octubre.
Recordo també que, quan va arribar el 155 i els primers empresonaments, vaig dir, com a secretari general de Podem Catalunya, que calia enfrontar-se a l’ofensiva espanyolista de la mà dels independentistes. Recordo que, quan vaig dir això, els dirigents de Podemos van embogir. Monedero va dir:
«Desde mi perspectiva, Albano Dante está fuera de Podemos. Debería irse, que se vaya con Esquerra o la CUP, porque Podemos no es una fuerza independentista.»
Recordo també com, una vegada, encara secretari general de Podem Catalunya, vaig anar a la porta del Tribunal Suprem per donar suport als membres de la Mesa del Parlament, que començaven a ser perseguits per la justícia espanyola. I recordo que allà em vaig trobar moltíssima gent, entre ells Gabriel Rufián, i ens vam saludar fent-nos una abraçada. Doncs resulta que l’endemà el diari El País publicava aquest titular:
«Podemos activa el proceso para destituir a Fachín.»
La cosa és que dins la notícia s’explicava que diversos líders de Podemos, eh, no van veure gaire clara l’abraçada de Fachín amb Gabriel Rufián.
El 29 d’octubre, la direcció de Podemos, amb Pablo Iglesias al capdavant, va decidir destituir la direcció de Podem Catalunya. I quins eren els motius? Ho explicaven així:
«La enorme incertidumbre generada por la voluntad de algunos dirigentes de Podem Catalunya de establecer alianzas electorales con partidos independentistas.»
Tres dies més tard, Pablo Echenique va explicar que havien intervingut Podem Catalunya perquè «habían dejado la puerta abierta a negociar con partidos independentistas».
El nostre pecat, doncs, era no haver ensenyat el vot, haver donat suport al referèndum, donar suport als represaliats i voler fer aliances amb els independentistes per fer front a la repressió de l’Estat. Per fer això, a Podemos ens van dir de tot i ens van destituir.
És molt bèstia. Malgrat la violència contra milers de ciutadans, malgrat els empresonaments, malgrat la suspensió total del Parlament de Catalunya i malgrat l’«a por ellos» del Borbó, Podemos va tenir clar que de cap manera podia unir-se als independentistes.
En canvi, ara resulta que, per combatre l’extrema dreta, Esquerra s’alia amb Podemos perquè diuen que està a favor del dret a decidir. Algú em dirà: «Cal pactar amb Podemos perquè és imprescindible aturar l’extrema dreta.» Molt bé. Però llavors algú d’Esquerra Republicana o de Podemos hauria de respondre la següent pregunta: per què Podemos no va pactar amb l’independentisme per aturar l’extrema dreta espanyola quan colpejava i empresonava catalans?
Esquerra Republicana té tot el dret del món a pactar amb qui vulgui i a canviar d’opinió les vegades que vulgui. Faltaria més, i ja s’ho faran. Però el que no pot fer Esquerra Republicana és venir a explicar-nos ara que Podemos va defensar el dret a decidir. Jo ho vaig viure en primera persona. Tinc memòria, i sé que això és mentida.
A OCTUVRE —ens diem OCTUVRE perquè creiem que l’1 d’octubre va canviar la història del nostre país per sempre—, ara sembla que Esquerra Republicana vol reescriure aquesta història a canvi d’un grapat de vots, un escó per a Rufián i uns quants euros per al seu partit. Creiem que no ho podem permetre.