[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Tothom està molt preocupat per la supervivència de la llengua catalana i cada dia sentim representants del poder polític dient que hi estan posant fil a l’agulla. Molt bé. Ara, dues coses que he llegit avui.
La primera, a Vilaweb, diu: “Llistes d’espera de més de 2.000 persones per aprendre català.”
O sigui: resulta que hi ha gent que, quan arriba a Catalunya, creu que si vius a Catalunya cal saber català. I no només això: fan el pas i s’apunten a un curs. Però la Generalitat els diu que no pot ser, que ho lamenten molt i que s’esperin.
Un professor del Consorci per a la Normalització Lingüística diu que faltes mans, és a dir, no hi ha recursos.
I des de la Plataforma per la Llengua diuen el que és evident: una persona que vol aprendre català hauria de tenir les portes obertes, no haver d’enfrontar-se a una cursa d’obstacles.
Segona cosa que he llegit avui: aquest tuit de la Marta Rojals diu:
“Llegeixo que avui TV3 ha entrevistat Lluís de l’Olmo en castellà, mentre que fa 12 anys se l’entrevistava en català.”
Això és una p*** broma.
Ho hem comprovat. Això és de fa 12 anys.
Però abans, i seguint una mica la línia del que estàvem comentant, això és d’ahir al Planta Baixa:
(Diàleg en castellà)
— “¿Echas de menos la radio? ¿Y qué escuchas, Lluís del Olmo? ¿Qué radio escuchas?
Eh, ¿qué tenía Barcelona en aquel entonces para poder hacer una propuesta tan seductora en contraposición?
Eres de Barcelona, con protagonistas. Luego te vas a la COPE, luego te vas a Onda Cero y acabas en Radio Nacional.
Es una trayectoria de casi 40 años de vida.”
— “Bueno…”
El Llibre d’Estil de TV3, article 2.4.3, diu clarament:
“Fem servir el català amb els nostres interlocutors sempre que ens entenguin, sigui quina sigui la seva llengua.”
Una de dues:
-
O s’ha incomplert el Llibre d’Estil,
-
o si fa 12 anys entenia el català, ara ja no l’entén.
Podria dir moltes més coses sobre aquests dos fets, però no ho faré.
Em limito a explicar-los en aquest vídeo perquè quedi constància i perquè la propera vegada que veiem un polític català posant-se medalles per la seva defensa de la llengua catalana, li diguem que es posi les piles.
Que coses com aquestes no poden passar.
I que justament per això li paguem el sou a ell i al seu exèrcit de càrrecs de confiança.