No importa si ets independentista, federalista o unionista. Si vius a Catalunya, el que t’explicarem en aquest vídeo t’interessa molt. El PSOE i Podemos han presentat fa uns dies la seva proposta de pressupostos per a l’any 2022 i ara tothom hi està dient la seva: que si són uns pressupostos meravellosos per Catalunya, que si són un desastre, que si Esquerra i Junts els han d’aprovar, que si no els han d’aprovar. Òbviament, que cada un pensi el que vulgui, però hi ha tres dades que són indiscutibles i de les quals no se’n parla gaire. D’aquí a una setmana s’han de votar els pressupostos de 2022 al Congrés dels Diputats i nosaltres creiem que, abans de la votació, aquest vídeo amb aquestes tres dades hauria d’arribar a tots els mòbils de Catalunya.
Comencem.
Dada número 1: La trampa dels pressupostos executats
Els pressupostos de l’Estat reparteixen els diners entre les comunitats autònomes, tenint en compte, entre d’altres coses, la població. Les quatre comunitats més poblades són, per aquest ordre, Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Valencià. Això vol dir que, normalment, aquestes són les quatre comunitats que més diners tenen pressupostats.
Per exemple, als pressupostos del 2021 que el PSOE i Podemos van aprovar amb els vots d’Esquerra:
- A Andalusia li van tocar 2.146 milions d’euros.
- A Catalunya, 1.999 milions d’euros.
- A Madrid, 1.250 milions d’euros.
- A la Comunitat Valenciana, 1164 milions d’euros.
Esquerra Republicana va explicar que donava suport a aquests pressupostos del PSOE i Podemos perquè la quantitat de diners pressupostada per Catalunya era suficient. Així ho explicava Pere Aragonès: “Estem parlant d’una xifra totalment excepcional. La més gran que rebran uns pressupostos de l’Estat en aquest segle. Sobretot és una xifra que situa per primera vegada les inversions i les transferències de capitals per fer inversions per part de la Generalitat per sobre del que és el seu percentatge en PIB respecte al total de l’Estat, que és un dels criteris que sempre hem estat batallant”.
La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va acusar Pedro Sánchez de contentar els seus socis nacionalistes a canvi de diners.
La qüestió és que, quan es van aprovar els pressupostos de 2021, tothom tenia interès a dir que Catalunya s’emportava una bona “picossada”:
- Al PSOE li interessava dir-ho per convèncer Esquerra que votés a favor.
- A Esquerra li interessava dir-ho per demostrar que havia aconseguit un bon tracte a Madrid.
- Al PP també li interessava dir-ho per carregar contra Pedro Sánchez i Esquerra.
D’aquesta manera, en la imaginació de milions de persones arreu de l’Estat, els catalans tornaven a emportar-se un munt de diners de l’Estat.
Però és veritat això?
Per respondre a aquesta pregunta cal tenir clara una cosa de la qual se’n parla molt poc: una cosa és prometre que s’invertiran molts milions en una comunitat autònoma (el pressupost, la promesa) i una altra cosa és fer-ho (el pressupost executat, el que finalment s’acaba invertint).
La pregunta, doncs, és: es va executar el pressupost de 2021? Es van complir les promeses del PSOE i Podemos a Esquerra Republicana?
Segons les dades oficials del Ministeri d’Hisenda, en els primers 6 mesos de 2021:
- A Andalusia s’havia executat el 16% dels diners promesos (uns 343 milions d’euros).
- A Catalunya s’havia executat el 13% dels diners promesos (uns 259 milions d’euros).
- A la Comunitat Valenciana s’havia executat el 16% dels diners promesos (uns 186 milions d’euros).
- A Madrid s’havia executat un 41% dels diners promesos (512 milions d’euros).
Així és com Madrid, que es queixava del que rebia Catalunya, al final queda molt per davant de tothom. Mirant la llista completa, Madrid queda al capdavant amb el 41%. Després venen totes les altres comunitats autònomes. Al final de tot queden el País Valencià, Andalusia i Catalunya, que a l’hora de les promeses estaven al capdavant, però a l’hora de la veritat queden al final de la cua.
Si mirem les dades d’anys anteriors, la cosa queda encara més clara:
- L’any 2018 a Catalunya només es va executar el 57% dels diners promesos al pressupost, mentre que a Madrid es va executar el 100%.
- Si mirem què va passar als anys 2015, 2016 i 2017, mentre a Catalunya s’executava el 70%, 56% i 81% de la inversió promesa, respectivament, a Madrid s’executava el 127%, 113% i 117% de la inversió promesa.
Això vol dir que mentre a Catalunya no s’arriba a invertir tot el que estava pressupostat, a Madrid s’inverteix més del que estava pressupostat.
A més de les inversions que corresponen a cada territori, cal sumar els diners que rep Madrid per ser la capital de l’Estat: serveis centrals, ministeris, Casa Reial, tribunals, etc., aporten a Madrid més de 7.000 milions que no compten com a inversió a Madrid sinó que es compten com a despesa comuna, tot i que gairebé tota va a Madrid.
Tot plegat no només és un problema de números, sinó que és un problema polític. Les promeses de milions per Catalunya surten a primera plana, però dels incompliments mai se’n parla. Els catalans no només es queden sense les inversions, sinó que pateixen l’escarni per quedar-se uns diners que, en realitat, mai acaben arribant.
Ara toca negociar els pressupostos del 2022 i la Jéssica Albiach ha dit: “Són uns pressupostos on, de nou, Catalunya surt guanyant. Estem parlant de la inversió més alta a Catalunya dels últims 10 anys. […] Nosaltres estem treballant en un pressupost general per convertir Catalunya en un país de trens, perquè no podem oblidar que els trens són el transport de la majoria”
La trampa és molt descarada, però cada any funciona. El PSOE i els Comuns collen a Esquerra Republicana perquè voti a favor dels seus pressupostos, prometent grans coses per Catalunya. Si Esquerra diu que no, els Comuns acusen a Esquerra de no voler les majors inversions de la història, sense dir, és clar, que després aquestes inversions no arriben.
I si algú pregunta per l’execució dels pressupostos, la resposta és aquesta (paraules de Jaume Asens): “A veure… són dos debats diferents… Un és el del pressupost i l’altre el de la seva execució. Jo crec que ara és un moment polític on també es pot parlar de l’execució del pressupost però jo crec que no és una bona idea condicionar l’aprovació d’uns pressupostos a la seva execució”.
El PSOE i Podemos tornen a necessitar Esquerra i, al llarg dels pròxims dies, veurem com van les negociacions. Però passi el que passi és necessari que la gent que visqui a Catalunya sàpiga com funciona l’estafa dels pressupostos executats.
Dada número 2: Les altres promeses de PSOE i Podemos
Esquerra Republicana va votar a favor dels pressupostos de 2021 a canvi d’uns milions que, com s’ha explicat, finalment no van arribar. Però Esquerra també va votar a favor a canvi d’algunes altres promeses, per exemple (paraules de Pere Aragonès): “Per tant, en aquest acord, ens assegurem que Catalunya participi directament en els fons de reconstrucció europeus a l’hora d’identificar i seleccionar els projectes, així com en la pròpia gestió dels recursos”.
Aquest compromís tampoc s’ha complert. De fet, el decret del repartiment dels fons europeus va ser aprovat pel PSOE i per Podemos gràcies als vots de Vox, cosa que el PSOE va agrair al partit d’ultradreta.
Tampoc s’ha complert la promesa del PSOE a Esquerra de gestionar l’Ingrés Mínim Vital o d’acabar amb el dúmping fiscal a Madrid.
Un altre incompliment que ens afecta a tots siguem independentistes o no són els pressupostos per a Rodalies de Catalunya:
- La promesa d’inversió entre el 2015 i 2020 era de 2.100 milions d’euros.
- La realitat és que només en van arribar 844 milions, només el 40% del que s’havia promès.
- El 2021, l’execució del pressupost de RENFE i Adif a Catalunya arribarà al 29%.
- A Madrid, l’execució serà del 185%.
Madrid no roba. Però la màfia amb seu a Madrid, començant pel rei i acabant per l’IBEX, no para d’enriquir-se aspirant el botí guanyat a Catalunya, Andalusia, al País Valencià i a les Balears, entre d’altres.
Dada número 3: El dia de la marmota
Malgrat tots els incompliments que hem explicat, el PSOE i Podemos segueixen demanant el suport d’Esquerra per aprovar uns pressupostos que, segons ells, són progressistes i d’esquerres. No obstant això, hi ha coses als pressupostos del 2022 que no semblen ni gaire progressistes ni gaire d’esquerres:
- Exèrcit. El pressupost de defensa puja un 8% fins als 10.152 milions d’euros. Això inclou, per exemple, 340 milions pel submarí S80 (que està costant el doble del que havia de costar per un error de càlcul que impedia que la nau tornés a la superfície), 250 milions per l’helicòpter NH90 i 593 milions per l’Eurofighter. Com es pot veure, pels trens de Rodalies de Catalunya no n’hi ha, per les joguines de l’exèrcit espanyol en sobra.
- Habitatge. Malgrat totes les promeses fetes pel PSOE a Podemos i Esquerra, la nova llei d’habitatge dels socialistes no compleix cap dels acords signats i, a més, buida de contingut la llei d’habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya.
- Pensions. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (antic treballador del BBVA), ha “colat” als pressupostos de 2022 ajudes per a un fons de pensions on hi participarà activament la banca.
Més armes, menys habitatge i més diners per a la banca, la veritat que no sembla gaire progressista tot plegat.
Els pròxims dies se’n parlarà molt sobre els pressupostos i les negociacions per aprovar-los. Per això a OCTUVRE hem fet aquest vídeo: no pot ser que ens segueixin prenent el pèl.
Cal que tothom tingui accés a aquestes dades que acabem d’exposar.
Si t’ha semblat interessant, passa-ho.