INVESTIGACIÓ: Frau a TV3 i CatRàdio
Enregistro aquest vídeo per explicar coses molt greus que estan passant a TV3 i Catalunya Ràdio.
Coses que semblen increïbles, però que es poden demostrar amb documents.
Coses que tots els catalans han de saber.
Comencem.
Molta gent es queixa de la deriva espanyolista dels mitjans públics catalans:
- purga de tertulians i de continguts independentistes,
- censura contra les crítiques al PSC
- entrevistes pròpies de la teleescombreria espanyola
- i retrocés constant de la llengua catalana.
Això ho veu tothom.
El que no es veu a simple vista, però, són els mecanismes que està fent servir l’Estat per convertir TV3 en una eina al servei d’Espanya.
Avui a OCTUVRE explicarem amb tot detall les maniobres per triar de manera fraudulenta els actuals directors de TV3 i Catalunya Ràdio.
Unes maniobres encapçalades per Rosa Romà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (la CCMA), l’empresa que gestiona els mitjans de comunicació públics.
Tot plegat sembla increïble, oi? Doncs és exactament el que ha passat.
Els antecedents
TV3 sempre ha incomodat l’Estat espanyol i el joc brut va començar abans i tot de la primera emissió.
El periodista Àlex Gutiérrez, al llibre “Objectiu TV3”, explica que TV3 volia inaugurar les emissions amb un cop d’efecte:
emetre per primer cop a l’Estat una pel·lícula en 3D, un western titulat Fort-Ti, doblada al català.
Per poder-la veure calien les típiques ulleres de 3D i TV3 en va comprar mig milió a Anglaterra per repartir als quioscos.
Però el govern del PSOE no podia permetre que TV3 passés per davant TVE i va imposar un aranzel desorbitat a la importació de les ulleres, la qual cosa va fer que TV3 no pogués comprar les ulleres.
La cosa és que al cap d’uns mesos, TVE va repartir un milió i mig d’ulleres i va emetre en 3D la mateixa pel·lícula… però en castellà.
Trenta-cinc anys més tard, el 24 d’octubre de 2017, el programa Espejo Público feia un especial donant suport al pla d’aplicar el 155 a TV3.
VÍDEO
Ara veurem al president del comitè professional de TV3, Lluís Caelles, intentant explicar-se davant uns tertulians que demanaven la intervenció:
VÍDEO.
La presa de control
Finalment, el 155 no es va aplicar, però Espanya no ha renunciat mai a controlar TV3 i Catalunya Ràdio i des de 2017 l’espanyolisme (amb el PSC al capdavant) ha maniobrat per prendre el control dels mitjans de comunicació públics.
La major part d’aquests moviments s’han fet d’amagat o no han tingut ressò als mitjans.
Però aquest dimecres 19 de març va sortir a la llum un informe de la Sindicatura de Comptes que explica que la selecció per triar els directors de TV3 i Catalunya Ràdio va ser un frau:
“S’han observat deficiències en les bases de la convocatòria del procediment de selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio”
La informació és molt greu i afecta tota la cúpula dels mitjans de comunicació públics.
Però malgrat la gravetat de la informació, al cercador de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio no hi ha cap rastre de la notícia.
I a la majoria de mitjans privats el silenci és esfereïdor.
No és casual: qui denunciï queda fora del joc dels favors i les subvencions.
A OCTUVRE ni rebem subvencions ni acceptem publicitat.
Per això us podem explicar el que ara us explicarem.
L’informe de la Sindicatura explica que Sigfrid Gras i Jordi Borda van ser triats de manera fraudulenta gràcies a les maniobres de Rosa Romà, la presidenta de la CCMA.
Per això, per entendre bé l’escàndol, primer cal entendre com Rosa Romà va arribar a presidenta de la CCMA.
Com funciona la CCMA
El màxim òrgan de govern de la CCMA és el Consell de Govern, que està format per 7 persones que han de ser nomenades pel Parlament cada sis anys per una “majoria reforçada”.
És a dir: no n’hi ha prou amb una majoria absoluta de 68 diputats, sinó que calen 2/3 del Parlament, és a dir 99 diputats.
Això obliga el Govern a negociar els noms del Consell de Govern amb els partits de l’oposició.
I això sempre és complicat.
A principis de 2018, per exemple, el mandat de sis anys dels membres del Consell de Govern estava caducat perquè els partits no es posaven d’acord per nomenar els nous membres.
Però a finals de 2018 ERC, PSC, Junts i Ciutadans (que llavors era la primera força de l’oposició) van anunciar que havien arribat a un acord on a ERC li tocava nomenar 2 dels 7 consellers de la CCMA, inclòs el president.
ERC va proposar dos noms:
- com a president, Saül Gordillo, que en aquell moment era director de Catalunya Ràdio i
- Rosa Romà, que llavors era degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques.
Però el nom de Rosa Romà va generar polèmica perquè la seva parella era Miquel Gamisans, que estava al capdavant de l’estratègia comunicativa d’ERC, primer com a Secretari de Comunicació del Govern i després com a Secretari de Difusió del Govern.
El periodista Àlex Guitérrez explica al seu llibre “Objectiu TV3” que aquesta relació entre Romà i Gamisans va provocar moltes crítiques pel possible conflicte d’interessos que suposava:
Que la televisió pública sigui dirigida per la parella del responsable de comunicació del Govern va encendre les alarmes.
Les regulacions catalanes, estatals i europees fan referència explícita al respecte.
Per exemple, la llei 3/2015 que regula l’exercici d’alt càrrec, adverteix sobre el potencial conflicte d’interessos que pot haver-hi dins una parella. Alerta específicament sobre:
“Els interessos familiars, incloent-hi els del seu cònjuge o persona amb qui visqui en anàloga relació d’afectivitat”.
Aquesta polèmica, però, va acabar quan l’acord va saltar pels aires perquè, finalment, Ciudadanos se’n va desdir i el Consell de Govern de la CCMA no es va poder renovar.
Saül Gordillo va continuar com a director de Catalunya Ràdio i ERC va buscar un altre càrrec per Rosa Romà com a Directora d’Innovació, Marquèting i Ciutadania al CatSalut.
L’arribada al poder
Després, va arribar la pandèmia, Espanya va inhabilitar el president Quim Torra i al maig de 2021 Pere Aragonès va ser investit president.
La cosa és que Ciudadanos va ser escombrat a les urnes i ara, per tal de renovar la CCMA, només calia un pacte entre ERC, Junts i PSC.
ERC tenia la presidència de la Generalitat i prou força per proposar un nom per la presidència de la CCMA…
però el PSC, després de la caiguda de Ciudadanos, estava prou fort per collar molt a les negociacions i al maig de 2021 va publicar un document titulat:
“La refundació de la CCMA”.
Atenció al que diu el document del PSC:
1) “La darrera dècada la CCMA es caracteritza per la progressiva conversió (…) en un altaveu de continguts independentistes cada vegada més radicalitzats”.
2) “Totes les graelles dels canals de televisió o de ràdio estan impregnats d’aquesta manera de fer”.
I per acabar:
4) “Cal que la CCMA recuperi la seva responsabilitat de mitjans públics de projectar la pluralitat social, cultural, lingüística…”
Aquest era el punt de partida del PSC per a la negociació i sembla que la cosa va funcionar perquè al desembre de 2022 ERC, Junts i PSC van arribar a un acord per renovar el Consell de Govern de la CCMA.
Un acord on ERC posava, ara si, Rosa Romà com a presidenta de la CCMA.
I el conflicte d’interès amb el seu cònjuge?
Doncs amb l’arribada del govern de Pere Aragonès, Gamisans va deixar el seu alt càrrec a la Generalitat i -només 60 dies després- va fitxar per la consultora Acento, liderada per l’exministre del PSOE, José Blanco i l’exministre del PP, Alfonso Alonso.
Les primeres accions
Doncs bé: un cop Romà va aconseguir la presidència de la CCMA, va començar a moure peces.
Només 40 dies després d’assumir el càrrec, el nou Consell de Govern nomenat per ERC, Junts i PSC va destituir el director de TV3, Vicent Sanchis i el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo.
Aquestes destitucions van ser un cop d’efecte important:
Gordillo i Sanchis van ser els directors dels mitjans públics catalans en el moment de màxima confrontació amb l’Estat i tots dos van ser perseguits judicialment pel fet d’haver-ho estat.
A més, durant la presidència de Sanchis es va decidir apostar per la informació política, amb tertúlies, programes satírics amb alt contingut polític com l’Està Passant o el FAQS, que va ser un fòrum de política líder absolut de les nits de dissabte.
I això, com hem vist abans, als socialistes no els agradava gens.
Un cop destituïts Sanchis i Gordillo, calia posar nous directors per a TV3 i Catalunya Ràdio.
Però atenció: fins al 2019, els directors de TV3 i Catalunya Ràdio els triava directament el Consell de Govern.
Aquell any, però, es va reformar la llei que regula la CCMA i es va introduir un canvi: calia fer un “procediment públic de selecció” per escollir-los.
L’objectiu era fer el procés més transparent.
Per això, quan Romà va destituir Sanchis i Gordillo, no podia nomenar directament els successors sinó que havia de convocar el “procediment públic”.
Però mentre es feia el “procediment públic” Romà va nomenar dos directors “provisionals”:
Sigfrid Gras, per TV3 i Jordi Borda per Catalunya Ràdio.
Des del primer moment, però, molts van advertir que aquell “procediment” seria un pur paripé: un tràmit aparentment obert, però fet a mida perquè guanyessin precisament els dos noms que el Consell de Govern de Rosa Romà ja havia col·locat a dit.
I com va acabar la cosa?
Veiem-ho.
El frau
Poc després de la modificació de la llei que introduïa el “procediment públic de selecció”, el periodista Àlex Guitiérrez va explicar on hi havia la trampa:
“El truc és que el disseny i la gestió del concurs -o sigui el control del procediment- quedaven en mans del Consell de Govern. (…) Canviar-ho tot per quedar-se igual i continuar remenant les cireres”
I això és el que van fer Rosa Romà i la resta del Consell de Govern: dissenyar un “procediment públic de selecció” a mida.
Ho van fer de la següent manera:
El 27 d’abril de 2022, el Consell de Govern va publicar les bases del “procediment públic”.
Per fer la tria el Consell va crear una “Comissió de Valoració” formada per sis persones “de prestigi reconegut”.
Aquestes “persones de prestigi reconegut” s’encarregarien d’avaluar totes les candidatures que es presentessin i triarien tres “finalistes” per TV3 i tres “finalistes” per Catalunya Ràdio.
Després passarien el nom d’aquests “finalistes” al Consell de Govern, que faria la tria final.
I aquí segur que us esteu fent dues preguntes.
Primera: Qui decideix els criteris que es faran servir per triar els candidats?
Segona: Qui tria aquestes sis persones “de prestigi reconegut”?
Doncs la Sindicatura de Comptes es va fer aquestes dues mateixes preguntes.
I va trobar el següent.
Primer, sobre quins són els criteris per triar els candidats.
Diu la Sindicatura que les bases de la convocatòria
“establien una relació de mèrits a valorar, però no establia quina ponderació tindria cada mèrit”.
“A més -continua la Sindicatura- l’informe de la Comissió de Valoració va valorar ítems que no estaven específicament detallats en la convocatòria”.
És a dir: la Comissió de Valoració va valorar el que va voler, com va voler i sense cap criteri objectiu.
I sobre l’altra pregunta, sobre qui són les persones que integren la “Comissió de Valoració”, la Sindicatura també va descobrir coses molt interessants.
Resulta que Rosa Romà i el seu Consell de Govern van decidir que la identitat dels membres “de reconegut prestigi” de la “Comissió de Valoració” seria “confidencial” i no es faria públic fins al final del procés de selecció.
I això és trampa.
Diu la Sindicatura:
“Aquest fet és contrari al principi de publicitat que s’ha de garantir en tots els procediments de selecció, ja que no permet que els aspirants coneguin la identitat dels que estan cridats a valorar-los, i en el seu cas exercir el dret de recusació corresponent”.
La trampa és perfecta:
el Consell de Govern dicta el nom dels membres de la “Comissió de Valoració”, els manté en secret per tal que ningú es pugui queixar i després la “Comissió de Valoració” descarta els candidats amb uns criteris que no estaven definits en la convocatòria del procediment.
I ara us estareu preguntant:
qui eren els membres de la “Comissió de Valoració”?
Qui eren aquests 6 “experts” “de prestigi reconegut”?
Anem a veure-ho.
Els “experts” de la Comissió de Valoració
Expert número 1:
Josep Maria Ganyet és enginyer informàtic, ha desenvolupat la seva carrera al sector privat i ha estat professor a la UPF els últims 26 anys.
No se li coneix cap filiació política partidista concreta.
Amb l’expert número 2, però, comencen els problemes.
Expert número 2:
Josep Maria Carbonell, exdiputat del PSC entre el 95 i el 2004.
Al 2008 va ser assenyalat pels comitès professionals de TV3 i Catalunya Ràdio per fer maniobres partidistes dins la CCMA.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya el va fer responsable d’un possible “frau de llei”.
Expert número 3:
Joan Abellà, gestor cultural, ha dirigit diverses entitats finançades amb diners públics.
L’any 2018 va assumir la direcció del Grup Enciclopèdia Catalana. El 2024, sota el seu lideratge, el grup va estar a punt de fer fallida.
Aquesta situació va obligar a vendre els seus segells editorials a Mediapro i Abacus, dues empreses que reben cada any milions d’euros en contractes de TV3.
Experta número 4:
Núria de José. Després de la seva participació en la “Comissió de Valoració” va ser nomenada com a “Consellera Delegada de la Xarxa Audiovisual Local, un ens de la Diputació de Barcelona dirigit per Maria Eugènia Gay, mà dreta de Jaume Collboni.
Experta número 5:
Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català. Fa unes setmanes Colell va acusar Jordi Graupera de “feixista” per demanar que les subvencions de la Generalitat siguin per subvencionar cinema en català.
I parlant de subvencions, Colell ha rebut 1,5 milions d’euros de subvenció per a la seva última pel·lícula, Frontera.
Experta número 6:
Mabel Mas, va ser responsable de Relacions Externes de la Secretaria de Cultura durant el tripartit, a les ordres de Joan Manuel Tresserres, ideòleg d’ERC.
En aquella secretaria Mas va coincidir amb Eduard Voltas, que també treballava al govern tripartit com a Secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, controlat per ERC.
Avui Eduard Voltas i Mabel Mas dirigeixen plegats la revista Time Out que, cada any, des de fa anys, rep desenes de milers d’euros en subvencions públiques.
Les conclusions
La Sindicatura de Comptes ha certificat que el procés per escollir les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio va ser un frau, amb criteris de valoració arbitraris i dut a terme per un grup de persones emparades en un anonimat que constitueix un frau de llei.
Aquestes sis persones van avaluar les 19 candidatures presentades.
En van descartar 13 i van seleccionar els tres “finalistes” per dirigir TV3 i els tres “finalistes” per a Catalunya Ràdio.
Cap dels candidats descartats sabia que eren avaluats per exdiputats del PSC, antics càrrecs d’ERC o persones amb estrets vincles amb productores que mantenen negocis milionaris amb TV3.
Com us podeu imaginar, entre els “finalistes” designats pel “Comitè de Valoració” hi havia Sigfrid Gras i Jordi Borda i, com també us podeu imaginar, el Consell de Govern els va triar com a nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio.
D’aquesta manera és com els “candidats provisionals” designats a dit per Rosa Romà, es van convertir en els directors definitius.
Uns directors que estan executant, fil per randa, el projecte espanyolitzador del PSC per TV3 i Catalunya Ràdio que estava descrit al document “La refundació de la CCMA”.
Per frenar el que descrivien com a “continguts independentistes radicalitzats” s’han fet fora tertulians independentistes i s’han censurat humoristes crítics amb el PSC.
El document del PSC deia que TV3 i Catalunya Ràdio estaven “impregnats d’aquesta manera de fer”, referint-se als continguts polítics i per això els nous directors, triats fraudulentament, han decidit “despolititzar” TV3 i Catalunya Ràdio.
Una “despolitització” que va treure programes que parlaven de la situació política del país per posar programes que conviden Belen Esteban i Alaska en horari de màxima audiència.
El PSC també deia: “Cal que la CCMA recuperi la seva responsabilitat de projectar la pluralitat lingüística”…
Aquesta “pluralitat lingüística” del PSC, a la pràctica, és cada cop més castellà i cada cop menys català a TV3 i Catalunya Ràdio.
Conclusió
L’octubre de 2017 Espanya va perdre el control sobre Catalunya i es va emportar un ensurt colossal.
Des de llavors l’Estat ha fet tot el possible per recuperar el control.
Ho fa amb les porres de la policia, amb la presó, amb Pegasus i també ho fa amb TV3 i Catalunya Ràdio, fent trampes per posar els directors que més li convenen a Espanya.
Ara la Sindicatura de Comptes ha descobert el pastís i ells ho estan amagant.
Al web de TV3 i Catalunya Ràdio no hi ha ni rastre de tot això que acabem d’explicar.
Per això hem fet aquest vídeo.
Si t’ha semblat útil, passa’l als teus contactes.
Entre tots podem desmuntar les seves trampes.
Gràcies.
