Vídeo · OCTUVRE
No és un accident.És Espanya.
Una mirada catalana als accidents de l’AVE: per què el problema de l’Alta Velocidad Española és, precisament, que és española.
LocucióMarta Sibina i Camps
Transcripció del vídeo. Els talls originals en castellà estan traduïts al català.
El vídeo d’OCTUVRE d’avui té un objectiu molt clar: mirar l’accident de l’AVE des d’una perspectiva catalana.
Aquests últims dies, els mitjans espanyols han parlat sense parar sobre que si el problema ha estat el manteniment, que si ha estat la manca d’inversió, que si la culpa és del PP o la culpa és del PSOE.
Però a OCTUVRE volem dir una cosa que els mitjans espanyols no diuen mai: el problema de fons de l’AVE no és el manteniment, ni la inversió, ni els errors humans.
El problema de l’Alta Velocidad Española és, precisament, que és española.
I és imprescindible que tots els catalans ho tinguem clar.
Comencem.
Alta Velocidad Española
L’any 1990 el tren d’alta velocitat es deia TAV: Tren de Alta Velocidad. Però aquell any Renfe va decidir fer un canvi i va presentar la marca AVE: Alta Velocidad Española.
Des de llavors l’AVE es va convertir en un trofeu patriòtic, un emblema de la famosa «marca España», una mena de «Viva España» sobre rails.
Deia Magdalena Álvarez, ministra del PSOE:
Ara escoltem l’Ana Pastor, ministra del PP:
Ana Pastor · ministra de Foment (PP)«Més de 4.000 milions al pressupost d’aquest exercici per continuar les obres de l’AVE, que ens faran als espanyols més iguals en oportunitats. No hi ha res que doni més cohesió interterritorial que tenir una bona infraestructura ferroviària.»
La construcció de l’AVE es va fer d’esquenes a les qüestions tècniques i econòmiques, perquè tot plegat era un projecte polític: la grandesa d’Espanya.
Els 33 segons d’en Germà Bel
L’any 2012, Televisió Espanyola va fer un programa especial pel 20è aniversari de l’AVE. El programa estava ple de lloances:
TVE · 2012«La més gran obra d’enginyeria ferroviària feta fins aleshores…» «Un salt tecnològic.» «Som el país amb la xarxa d’alta velocitat més gran després de la Xina.» «Ho vam fer, en gran part, amb empresa espanyola.» «L’AVE és rendible.» «A Ciudad Real, l’AVE l’ha posat al mapa.» «Som pioners a nivell mundial.»
Enmig de les lloances, Televisió Espanyola va deixar 33 segons per tal que Germà Bel digués això. Atenció:
Germà Bel · catedràtic d’Economia (UB) · TVE, 2012«Projectes com els de l’alta velocitat a Espanya són una cosa singular d’Espanya. En altres països són projectes d’infraestructures de transport. A Espanya són projectes de construcció nacional. I això ens distingeix de l’exterior. Això explica que tinguem més quilòmetres d’AVE que ningú, més quilòmetres d’autopistes que ningú a Europa, més aeroports internacionals que qualsevol altre país continental europeu. I això és així perquè és una visió de construcció nacional, no de política de transport. Per tant, moltes vegades no s’escatima en despeses.»
Fa dècades que el professor Germà Bel i altres adverteixen que el desastre s’aproxima, però ningú mai n’ha fet cas. Al contrari: només un any després, el 2013, l’AVE va ser anomenat «ambaixador de la Marca Espanya».
Acte de la Marca Espanya · 2013«Parlar de la marca Espanya és parlar de la nostra cultura, de les nostres empreses. A la bona imatge d’Espanya al món també hi contribueix l’alta velocitat espanyola, l’AVE.» «En un escenari global com el d’avui, una bona imatge de país és fonamental per impulsar la posició internacional de qualsevol estat.» «Acreditació extraordinària per a la marca AVE, Alta Velocidad Española. Pot ser un gran ambaixador de la marca Espanya a qualsevol lloc del món.» «Ens situa a l’avantguarda del desenvolupament tecnològic.» «Està clar que, en matèria d’alta velocitat, juguem en una altra lliga.» «El príncep d’Astúries els agraïa el seu compromís i els animava a continuar portant el bon nom del nostre país arreu del món.»
Trens buits
Ara mireu aquest gràfic. Al Japó, per cada quilòmetre de via hi passen 33 milions de viatgers. A França, 21 milions. A Alemanya, 18. A Itàlia, 17. I a Espanya… 5. Només 5 milions.
I com pot ser això? Doncs Japó i França van prioritzar els corredors més poblats. Alemanya va decidir connectar ports i zones industrials, i Itàlia va tenir en compte l’estructura territorial per competir amb l’avió. Però a Espanya l’objectiu era «cosir Espanya», per estar més «unidos» i que tots els espanyols fossin iguals.
Impossible de mantenir
I què té a veure això amb els accidents? Molt senzill: si s’ha fet un AVE molt més gran del que era necessari, ara mantenir-lo costa més del que és possible assumir. No és qüestió de «millorar el manteniment»: és que mantenir-lo és impossible.
La cosa és que ara ni el PP ni el PSOE poden reconèixer el desastre, perquè seria el reconeixement que la «Marca España», la «España Moderna» i la «Unidad de España» són un fracàs de dalt a baix.
Los muros de la patria mía
A OCTUVRE ens hem llegit 120 articles d’opinió publicats als principals diaris espanyols, d’esquerres i de dretes, i el resultat és aclaparador: «El AVE, que es España» (ABC). «Motivo indiscutible de orgullo nacional» (La Razón). «Uno de los logros colectivos de nuestro país» (El País).
L’AVE és Espanya. I per això, quan l’AVE falla, el que veuen caure no és un tren: és la pàtria. Com Quevedo, que mirava «los muros de la patria mía», ara els columnistes miren les vies i hi veuen Espanya enrunada: «Mientras los mirábamos, el país se iba derrumbando» (El Mundo). «El símbolo trágico de una decadencia» (ABC). «Camino al subdesarrollo» (ABC).
Com l’esquadra de Cervera
A Catalunya, Vicent Partal va fer un símil molt interessant. El 1898, a la guerra de Cuba, Madrid va enviar l’esquadra de l’almirall Pascual Cervera contra els Estats Units, convençuda que no tenia rival. Ho deien els diaris i ho cridava la gent pels carrers de Madrid. Però la realitat es va imposar i l’esquadra espanyola va ser destruïda en poques hores. Cent vint-i-vuit anys després, amb l’AVE passa el mateix: la realitat s’acaba imposant.
L’historiador Xavier Diez, a la revista Mirall, anava en la mateixa direcció: «Espanya s’ha gastat el que no té amb el projecte d’unir totes les capitals de províncies amb la capital del regne borbònic. El projecte era convertir Madrid en la gran xucladora d’Espanya.»
I qui ho paga?
I d’on xucla els diners Espanya? Doncs, entre altres llocs, dels impostos dels catalans i dels 20.000 milions d’euros de dèficit fiscal. No hi ha diners per Rodalies, però sí per posar Madrid al centre de l’imperi. Però, igual que el 1898, l’imperi cau.
Des de sempre
Acabo. No és un fet aïllat, no és un accident, no és el manteniment.
És Espanya. Des de sempre.
En Germà Bel ho ha explicat molt bé. Fa més de 300 anys, el 1720, Felip V acabava de guanyar la guerra a Catalunya i decideix dibuixar una xarxa de camins que surten tots de Madrid per fer arribar les ordres de la Cort a tot arreu. Madrid al centre.
El 1864, un pla de ferrocarrils ja té com a primer objectiu unir «totes les capitals de província amb la capital de la Monarquia». L’any 2000, Aznar promet exactament el mateix amb l’AVE. I el PSOE ho posa per escrit.
Carreteres, trens, autopistes, AVE. Canvien les èpoques i canvien els governs, però el mapa és sempre el mateix: una estrella amb Madrid al mig.
L’autocrítica de Puente
Pocs minuts abans d’anunciar la seva dimissió, Òscar Puente va fer el que sembla una autocrítica:
Òscar Puente · ministre de Transports (PSOE)«En aquesta espiral social en què ens hem vist atrapats els últims 30 anys, doncs hem pres decisions que potser han estat equivocades.»
Això, un ministre espanyol només ho pot dir quan està a punt de dimitir. Serà veritat que potser ara Espanya s’ho pensarà millor? Germà Bel no s’ho creu:
Germà Bel«Espanya no farà un replantejament, perquè Espanya utilitza l’Estat per fer nació. I aquest n’és un instrument.»
Òscar Puente · ministre de Transports (PSOE)«Bé, el primer, dir-los que, posant la nostra xarxa a 350 per hora, ens convertirem en l’únic país del món, juntament amb la Xina, que té una xarxa d’alta velocitat a 350 per hora.»
Ernest Urtasun (Sumar)«Cada euro dels 1.333 milions que ja s’han compromès perquè la línia Madrid-Barcelona vagi a 350 per hora anirà a Rodalies.»
Memòria
A OCTUVRE hem cregut que calia fer aquest vídeo per recordar als catalans que aquest Estat del que parla en Germà Bel és el mateix Estat que l’1 d’octubre de 2017 va reprimir violentament centenars de milers de catalans. Una violència que fa 300 anys que patim.
Cal que tinguem memòria, perquè el dia que ho oblidem, hauran guanyat.