Hola. Fa uns dies, el Grup de Periodistes Ramon Barnils va publicar un manifest titulat «Per la democràcia i la convivència, el periodisme planta cara a l’extrema dreta». El manifest explica que l’extrema dreta assetja periodistes i mitjans de comunicació amb l’objectiu de deslegitimar el periodisme.
La qüestió és que, segons el manifest, una de les coses que fa l’extrema dreta per deslegitimar el periodisme és criticar les subvencions públiques que reben els mitjans de comunicació. Ho expliquen així:
«Els membres de l’extrema dreta i els seus altaveus qüestionen les polítiques públiques de suport als mitjans en català.»
Segons el manifest, aquestes crítiques a les subvencions tenen com a objectiu «alimentar la desconfiança entre lectors, espectadors i oients». El manifest, a més, explica que tot això ho fa l’extrema dreta, però, atenció, també ho fan «determinats activistes que no són necessàriament orgànics de l’extrema dreta, sinó que els fan la feina bruta».
O sigui que, segons el manifest, les crítiques a les subvencions o venen de l’extrema dreta, o venen de gent que fa la feina bruta a l’extrema dreta. I, clar, quan vam llegir això ens van saltar totes les alarmes, perquè a OCTUVRE fa anys que ho denunciem. A OCTUVRE fa anys que expliquem que el sistema de subvencions als mitjans de comunicació a Catalunya és un autèntic escàndol i que, eh, és una política pública que està absolutament corcada i podrida. La cosa és que, segons el manifest, qualsevol que expliqui que el sistema de subvencions està corcat i podrit en realitat li està fent la feina bruta a l’extrema dreta.
Davant això, hem decidit fer, eh, aquest vídeo per posar sobre la taula quatre punts que crec que són imprescindibles i que segurament incomodaran alguns dels signants del manifest.
Comencem.
Primer punt. A OCTUVRE no acceptem ni publicitat ni subvencions de cap mena. Dit això, entenem que té molt de sentit que existeixi un sistema de subvencions i suport als mitjans de comunicació en català. Cada any, l’Estat espanyol i l’IBEX aboquen milions d’euros per tal de mantenir centenars de ràdios, diaris i televisions en castellà i, a més, al servei de l’espanyolisme. Per tant, davant això, seria un suïcidi que Catalunya renunciés a fer polítiques públiques per protegir el sistema comunicatiu en català.
Ara bé, el que no val és utilitzar la necessària protecció del català com a excusa per tal de muntar un sistema de subvencions als mitjans com el que tenim avui a Catalunya, que, com hem dit abans, és putrefacte, és clientelar i reparteix diners de manera discrecional, a dit, entre empreses de comunicació dòcils al govern. I això no és una opinió d’OCTUVRE: són dades que hem explicat amb tot detall en vídeos com aquest.
Hi ha dues grans vies de diner públic cap als mitjans de comunicació. Una és la publicitat institucional, i l’altra són les subvencions. El tema de la publicitat és un escàndol, però no el tractarem ara. Ara ens centrarem en les subvencions, que és el tema del qual parla el manifest del Grup Barnils.
Bàsicament, hi ha dos tipus de subvencions a mitjans de comunicació: les subvencions estructurals i les subvencions per projectes. Les subvencions estructurals s’atorguen amb uns criteris relativament objectius —nombre d’usuaris, nombre d’exemplars, nombre de treballadors de la redacció— i, per tant, tots els mitjans tenen dret a rebre aquestes subvencions en igualtat de condicions. Com dèiem abans, a OCTUVRE no acceptem cap mena de subvenció, però creiem que aquestes subvencions estructurals poden ser un bon instrument de defensa del sistema comunicatiu català.
Ara bé, l’altre tipus de subvencions, les subvencions per projectes, són un autèntic escàndol que reparteix diners públics a dit entre empreses de comunicació. Unes empreses que moltes vegades són propietat de gent molt rica que, malgrat ser molt rica, rep subvencions dels nostres impostos.
I posaré dos exemples. El Periódico de Catalunya és propietat de Javier Moll. La família Moll està a la llista Forbes de les 100 fortunes més riques d’Espanya, amb una fortuna estimada d’entre 300 i 400 milions d’euros. La Vanguardia, eh, és un altre exemple: el seu propietari és Javier Godó, amic personal de Joan Carles de Borbó, que el va nomenar Grande de España, i que té una fortuna estimada de 150 milions d’euros. Doncs bé: només entre 2023 i 2024, els diaris de Moll i de Godó van rebre prop d’1,7 milions d’euros en subvencions per projectes atorgades a dit. És lamentable que, segons el Grup Barnils, explicar això, eh, sigui sospitós de fer la feina bruta a l’extrema dreta.
I això ens porta al segon punt d’aquest vídeo, perquè entre els signants del manifest trobem alguns dels màxims responsables dels mitjans que es beneficien d’aquest repartiment escandalós de diners públics.
Per exemple, signen el manifest David Miró i Ignasi Aragay, subdirector i director adjunt de l’Ara, respectivament. El diari Ara fa anys que rep enormes quantitats de diners provinents de les subvencions per projectes atorgades a dit. Per exemple, només entre 2022 i 2024, el diari Ara va rebre 1,4 milions d’euros en subvencions per a projectes. Projectes com «La reinvenció del diari en paper», «Intel·ligència artificial al servei de la informació en català» o «L’Ara en paper, una palanca de creixement».
Entre els signants del manifest també trobem en Ferran Casas, director de Nació Digital, un altre gran beneficiat de les subvencions per projectes atorgades a dit. Atenció: entre 2022 i 2023, Nació Digital va rebre prop de mig milió d’euros per projectes com «Rellançament de Nació Digital» o «Projecte Polis de Nació Digital».
Entre les entitats impulsores del manifest del Grup Barnils trobem Publicacions d’Abacus, que només entre 2022 i 2024 va rebre prop d’un milió d’euros per projectes com «Abacus Media, nova plataforma digital per enfortir la premsa local a Catalunya».
Entre els signants del manifest també trobem l’Eduard Voltas, estretament vinculat a Esquerra Republicana, i que ha rebut subvencions milionàries durant molts anys per la seva revista Time Out.
La qüestió és que el manifest del Grup Barnils denuncia que l’extrema dreta treballa per «soscavar el rol social i prescriptor dels mitjans de comunicació i alimentar la desconfiança entre lectors, espectadors i oients». I aquests atacs, a més a més, busquen la deslegitimació del periodisme. A OCTUVRE creiem que el que realment alimenta la desconfiança dels lectors és saber que els polítics reparteixen diners públics a dit entre els mitjans de comunicació de manera absolutament opaca.
I ara anem al tercer punt. Entre els signants del manifest hi ha periodistes que, per a nosaltres, són autèntics referents: persones que durant anys han fet una feina magnífica al periodisme del nostre país i que ens han enriquit i ensenyat a tots. Però és imprescindible assenyalar altres signatures que també hi són, en el manifest, i que són una vergonya per al periodisme del nostre país.
És veritat que en un manifest és normal trobar gent molt diversa que no comparteix gairebé res. De fet, aquesta és la gràcia dels manifestos: gent que està en desacord en moltíssimes coses, però que s’hi uneix davant una causa molt més important que les seves diferències. En el cas del manifest del Grup Barnils, aquesta causa major és defensar el prestigi i la legitimitat del periodisme. És veritat que avui al nostre país hi ha una gran desconfiança cap al periodisme i els mitjans de comunicació. Però, justament, algunes de les signatures que hi ha al manifest són enormement responsables d’aquesta desconfiança.
Atenció: aquest és David Bassa, que el 2016 va ser proposat per Esquerra Republicana per dirigir els informatius de TV3. Des de llavors ha continuat ocupant càrrecs a TV3, i actualment és director del Departament de Documentals. Doncs bé: potser molts ho recordareu, perquè el setembre de 2025 a OCTUVRE vam publicar aquesta informació: «TV3 ajorna l’emissió del documental Alerta Inundable enmig d’acusacions de censura i ingerències polítiques». La qüestió és que periodistes del Sense Ficció, del 30 minuts i del Consell Professional de TV3 van denunciar aquest intent de censura i van advertir d’un creixent clima de control polític a TV3. Doncs bé: el màxim responsable d’aquest intent de censura va ser justament David Bassa. Ara, però, tenim David Bassa signant un manifest contra la deslegitimació del periodisme.
Un altre dels signants del manifest del Grup Barnils és Marc Colomer Flores. Colomer, igual que Bassa, va ser nomenat per Esquerra Republicana, en el seu cas com a director de l’Agència Catalana de Notícies, un càrrec que va ocupar fins al 2022. Llavors Marc Colomer va passar a treballar a Esquerra Republicana com a vicesecretari de Comunicació i Estratègia d’Esquerra Republicana. Doncs bé: des d’aquest càrrec a Esquerra Republicana, Colomer va ser un dels principals implicats en la trama B d’Esquerra Republicana, que es dedicava a fer campanyes de falsa bandera com aquella dels cartells de l’Alzheimer contra els germans Maragall. Així doncs, un dels principals implicats en la trama B d’Esquerra Republicana, que feia feines de desinformació i intoxicació mediàtica, ara és un dels signants d’un manifest contra la deslegitimació del periodisme. És un escàndol, oi? Doncs encara no ho heu vist tot. Atenció.
Aquest altre signant del manifest del Grup Barnils és Oriol Duran. El 2021, Esquerra Republicana va nomenar Oriol Duran secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del Govern. És a dir: el càrrec que controla el repartiment a dit de la publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya. La qüestió és que el 2024 Marc Colomer va plegar com a vicesecretari de Comunicació i Estratègia d’Esquerra Republicana i, al seu lloc, Esquerra Republicana va nomenar l’Oriol Duran. Doncs bé: des d’aquest lloc, Duran també va estar implicat en l’escàndol de la trama B de desinformació d’Esquerra Republicana. A mitjans de 2025 van sortir a la llum les converses entre Duran i Sergi Sabrià quan intentaven tapar l’escàndol. Doncs bé: ara Oriol Duran signa un manifest contra la deslegitimació del periodisme.
I ara ve la millor part. Després d’aquest escàndol, l’Oriol Duran va fundar una empresa de comunicació que es diu Brama Comunicació. Doncs bé: el seu soci en aquesta empresa és Marc Colomer. L’empresa d’Oriol Duran i Marc Colomer va començar a funcionar a finals de 2025 i, al cap de pocs mesos, Brama Comunicació, que és com es diu l’empresa, ja tenia un contracte pagat amb diners públics. L’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques va contractar Colomer i Duran per fer una assessoria de comunicació. L’import del contracte és de 14.900 euros, just per sota del límit legal per poder adjudicar el contracte sense fer gaires tràmits.
Resumint: només uns mesos després d’estar implicats en un escàndol de trama B i desinformació al partit que governava en aquell moment la Generalitat de Catalunya, dos dels implicats munten una empresa i, en pocs mesos, comencen a rebre contractes públics a dit. Al mateix temps, signen manifestos contra la deslegitimació del periodisme.
Sobre això, en Josep Costa va fer un tuit molt aclaridor:
«Algú ho ha insinuat, però jo ho diré: el manifest dels periodistes contra l’extrema dreta seria més creïble si en el seu dia haguessin fet un manifest en contra de Sergi Sabrià i la seua màfia. És clar que això és demanar molt, veient que entre els signants encara hi ha sicaris seus.»
Quart punt. L’any 2025, a OCTUVRE vam destapar l’escàndol de la DGAIA, un entramat que afectava de ple el Departament de Drets Socials controlat per Esquerra Republicana durant el govern de Pere Aragonès, amb el conseller Carles Campuzano al capdavant. Doncs bé: una de les principals estratègies de defensa d’Esquerra Republicana quan va esclatar el cas de la DGAIA va ser acusar-nos, els que destapàvem aquesta qüestió, de fer la feina bruta a l’extrema dreta. De fet, quan la Sindicatura de Comptes va emetre l’informe que confirmava tot el que havíem destapat a OCTUVRE, un diputat d’Esquerra Republicana es va atrevir a acusar la mateixa Sindicatura de fer el joc a l’extrema dreta.
Doncs bé: és molt preocupant que el manifest del Grup Barnils utilitzi exactament la mateixa estratègia que Esquerra Republicana, tot dient que qui denuncia l’escàndol de les subvencions fa la feina bruta a l’extrema dreta. És el mateix mecanisme: fer servir l’espantall de l’extrema dreta per desactivar crítiques perfectament fonamentades.
I en aquest punt cal destacar una coincidència que creiem que periodísticament és molt rellevant. Atenció: el manifest ha estat impulsat pel Grup Barnils, que està presidit per Elisabeth Borreda. Borreda ha estat la persona que aquests últims dies ha anat als mitjans de comunicació a explicar els motius del manifest. El problema, a parer nostre, és que hi ha una dada important que no es facilita als lectors o als oients dels mitjans on ha anat Borreda. Borreda, a més de presidenta i portaveu del Grup Barnils, és actualment la cap de comunicació de l’oficina de Pere Aragonès. Però encara més: Borreda va treballar al Departament de Drets Socials de la mà de Carles Campuzano.
Creiem que aquesta informació és periodísticament molt rellevant, tenint en compte que el manifest del Grup Barnils aplica exactament la mateixa estratègia que Esquerra Republicana en el cas de la DGAIA, que, recordem-ho, eh, depenia directament del departament de Campuzano, on treballava Borreda. L’estratègia era dir que qualsevol crítica és fer el joc a l’extrema dreta.
A OCTUVRE creiem que, si de veritat es vol lluitar contra la deslegitimació del periodisme, cal debatre obertament sobre l’escàndol de les subvencions; cal debatre obertament sobre com els partits imposen tertulians de la seva corda als mitjans públics, alguns també signants del manifest; cal debatre sobre com la publicitat institucional es reparteix com a premi per la fidelitat al govern. I esperem que, eh, la informació que hem explicat en aquest vídeo serveixi per obrir aquests debats, i serveixi per lluitar amb força, i de veritat, contra la deslegitimació del periodisme.
Moltes gràcies.