Aquesta és la primera vegada que enregistro un vídeo per demanar a la gent que llegeixi un article. Podria haver fet un tuit dient «llegiu aquest article, que és molt interessant», però amb un tuit no en tinc prou, perquè l’article que vull recomanar explica una cosa que és molt important per al futur de Catalunya i per al futur dels catalans.
Des de sempre, l’Estat espanyol ha fet servir tots els mecanismes possibles per fer desaparèixer la llengua catalana i la catalanitat en general. Fa segles que ho intenten de mil maneres diferents: de vegades amb la violència, com el 2017, i de vegades amb mètodes més subtils però igualment perillosos. Doncs bé: l’article que vull recomanar en aquest vídeo serveix justament per combatre una d’aquestes estratègies subtils de l’Estat espanyol: la negació mateixa de l’existència de Catalunya. Atenció.
El passat 2 de maig, l’Arantxa Tirado, que és politòloga i una de les veus habituals de l’esquerra espanyola als grans mitjans de comunicació, va escriure un tuit que deia:
«Si algú vol conèixer quina és la Catalunya real, només ha d’anar a la Feria de Abril que se celebra aquests dies al Fòrum. Un espai no apte ni per a enemics de la immigració ni per a defensors de purismes nacionals.»
Com era d’esperar, el tuit de Tirado va generar molta polèmica, i molta gent va respondre a Twitter amb contundència. A continuació, algunes de les respostes més esmolades i més intel·ligents:
«És molt curiós que, quan algú parla de la Catalunya real, gairebé sempre es refereix a la cosa menys catalana imaginable. Les festes de Santa Tecla, la festa major de Vilafranca, la Patum i les Santes de Mataró són la Catalunya fictícia, pel que sembla.»
«Doncs ja ho sabeu: totes les Catalunyes són reals i collonudes, tret de la que existia de sempre.»
«La diferència entre l’Oktoberfest i la Feria de Abril a Catalunya és que els primers no m’intenten convèncer que la bratwurst és tan catalana com la botifarra d’ou.»
«Jo encara no he vist ningú de cap casal català a Mèxic, Madrid o l’Argentina dir que el Mèxic, el Madrid o l’Argentina reals són les costellades que munta el casal. Aquesta és la diferència entre un migrant i un colon.»
«Em fa gràcia com la Catalunya real sempre és un succedani inventat d’Espanya. Mai són les Caramelles, els castellers, el carnaval de Solsona, les falles, la Patum o la dansa de la mort de Verges. Sempre és Espanya.»
És evident que l’única Catalunya real que agrada a alguns és la que s’ajusta als interessos d’Espanya. I això no és nou. Atenció a aquest tuit:
«El primer a fer servir l’expressió «la Catalunya real» va ser Carles Sentís, en un article publicat a La Vanguardia el 17 de febrer de 1939, celebrant l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, on deia que «la Cataluña real hoy precisamente empieza a amanecer».»
El mecanisme és sempre el mateix. Per una banda, hi ha una Catalunya autocentrada, amb identitat pròpia i amb uns interessos propis. Però, clar, aquesta Catalunya molesta Espanya, sigui l’Espanya de dretes o l’Espanya d’esquerres. I per això insisteixen a inventar-se una Catalunya real feta a mida del domini espanyol. I sobre això, aquest tuit la clava:
«És curiós com tots aquests orgullosos «hijos de la clase obrera» coincideixen al 100% amb la dreta franquista a l’hora de considerar que la Catalunya real és qualsevol menys la catalana.»
A OCTUVRE creiem que cal fer tot el possible per enfortir aquesta consciència catalana pròpia, amb capacitat de resposta davant els intents incessants d’imposar-nos aquesta «Catalunya real» on normalment, curiosament, els catalans i la catalanitat fan nosa. No es tracta tant de tenir arguments per convèncer ningú, sinó de tenir la capacitat de refermar allò que ja sabem però que de vegades costa expressar en paraules.
Enfortir els arguments propis és important, perquè una de les estratègies principals dels ocupants és esborrar els arguments dels ocupats per tal que aquests acceptin amb alegria el poder de l’ocupant. Aquest tuit d’en Pere Antoni Pons explica això claríssimament:
«Cada vegada que llegeixo un Tirado, o qualsevol intel·lectual castellanista similar, queda clar que lo més greu de tot plegat és que una part de la presumpta esquerra catalanista se senti acomplexada davant d’una esquerra espanyola tan barroera i tan explícitament colonialista.»
Quan vam llegir el tuit d’en Pere Antoni, li vam demanar si podia fer un article molt clar, molt resumit i molt contundent amb els arguments, eh, per fer front a discursos espanyolistes com el que posa sobre la taula l’Arantxa Tirado i la seva «Catalunya real». La cosa és que en Pere Antoni va acceptar el repte i va escriure un article magnífic que es titula, simplement, «La Feria de Abril i la catalanitat real». Crec que és un article molt potent i, sobretot, molt útil, que haurien de llegir tots els catalans.
Per això he fet aquest vídeo: per dir que trobareu aquest article a octuvre.cat/catalunya_real. L’article es llegeix en menys de 4 minuts, i et demano dues coses: que el llegeixis i, si t’agrada, si el veus útil, que el comparteixis amb tots els teus contactes.
Moltes gràcies.