Catalunya té molts problemes, però un dels més greus és la putrefacció periodística que viu el país. Un exemple clar d’això és Ricard Ustrell i el seu editorial d’ahir contra la vaga de mestres i professors. Atenció:
[TALL USTRELL] «Continua el malestar a les aules. USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical van anunciar 17 dies de vagues i mobilitzacions. Pretenen seguir un format esglaonat, amb aturades repartides per demarcacions territorials, però que ningú no s’enganyi: aquest plantejament és més que suficient per capgirar la vida de milers de famílies. Però per aconseguir-ho, complicar la vida a les famílies no sembla ser el millor camí. És més difícil asseure’s, assumir errors banda i banda i treballar amb sentit comú. Però no som aquí. Insistim: som en un camí on milers de catalans joves i de famílies viuran un final de curs mogut, interromput, amb tot el malestar que això també genera.»L’objectiu de l’editorial d’Ustrell és claríssim: enfrontar les famílies dels estudiants amb els professors que lluiten per l’educació pública. Aquesta estratègia no és nova. Des que el món és món, governs de tots els colors fan tot el possible per deslegitimar i criminalitzar les protestes dels ciutadans. Però que ho faci un periodista d’un mitjà de comunicació públic és especialment greu. I per això fem aquest vídeo.
El primer que cal tenir clar és que Ustrell no és només un periodista. Per una banda, Ustrell és el presentador del principal programa de Catalunya Ràdio. Però, al mateix temps, Ustrell és l’amo de La Manchester, una productora que ha rebut del govern de la Generalitat més de 30 milions d’euros en contractes per fer continguts per als mitjans de comunicació públics. És a dir: el periodista que hauria de fiscalitzar i vigilar què fa el govern de la Generalitat té una empresa que ha rebut més de 30 milions d’euros del govern de la Generalitat.
Això és un escàndol que fa anys que dura i que ha estat denunciat moltes vegades. Per exemple, el Consell Professional i el Comitè d’Empresa de Catalunya Ràdio, el 2023, van fer un comunicat que deia:
«Volem manifestar la nostra preocupació per les externalitzacions de programes a productores externes i pel desembarcament massiu de personal extern que no ha passat cap procés de selecció públic. Mai, en aquests 40 anys, el programa considerat vaixell insígnia de Catalunya Ràdio havia depès d’una manera tan contundent de personal extern. Aquestes productores externes passen a decidir els continguts que s’emeten.»
És a dir: les decisions sobre els continguts, l’enfocament i les decisions editorials de la ràdio pública no les pren una redacció professional amb mecanismes de control i independència editorial, sinó que les pren directament l’empresa de Ricard Ustrell. A canvi, l’empresa d’Ustrell rep milions d’euros del govern, ara en mans del PSC.
I en aquest punt cal ser molt clar: és normal, i no té res de dolent, que un presentador tingui una certa mirada pròpia sobre el país al qual es dirigeix. Però una cosa és tenir una certa mirada pròpia i una altra és fer servir els micròfons de la ràdio pública per fer propaganda dels arguments del govern de Salvador Illa. En el cas dels mestres i professors és claríssim: tenim un conflicte entre govern i professors, i ell es posiciona clarament i sense fissures al costat de Salvador Illa.
I no és el primer cop que els editorials d’Ustrell semblen notes de premsa del PSC. Escolteu:
[TALL USTRELL] «I en aquests moments, segons ha pogut avançar El matí de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat, Salvador Illa, està reunit al Vaticà amb el papa Lleó XIV. El president de la Generalitat se suma a la llista dels pocs líders europeus i mundials que s’han reunit ja amb el Papa. A aquestes alçades, cal reconèixer a Salvador Illa i al seu Departament d’Exteriors, liderat pel conseller Jaume Duch, l’esforç dut a terme en l’escena internacional perquè Catalunya recuperi una posició preeminent que venia tocada per la conjuntura derivada dels anys del procés i del postprocés independentista. En poc més d’un any com a president de Catalunya, Salvador Illa ha visitat fins a nou països diferents. I, entre les fites més destacades, hi ha la recuperació del diàleg de primer nivell entre la Generalitat de Catalunya i les institucions comunitàries, o els viatges d’interès econòmic, primer al Japó i després a la Xina. Que la Generalitat lideri l’intent d’internacionalitzar la cultura i l’economia de Catalunya és, en un entorn tan competitiu com la globalització, un fet imprescindible. Que ho faci encertant l’ordre de prioritats dels assumptes que cal plantejar també ho és.»Com dèiem al principi del vídeo, Ustrell és un exemple del greu problema que tenim amb el periodisme al nostre país. Però, lamentablement, no és l’únic exemple. Mentre a Catalunya Ràdio Ustrell feia el seu editorial contra els mestres i els professors, a 2Cat, un altre mitjà públic, el programa de Gemma Nierga va entrevistar un representant dels alumnes. Atenció:
[TALL REPRESENTANT DELS ALUMNES] «I sí que és veritat que, com a representant de l’alumnat, doncs vull expressar la meva profunda tristesa, doncs, per tot el que ha estat succeint aquests darrers dies a l’Institut Narcís Oller de Valls. Estem realment davant d’un conflicte on totes les parts han perdut el nord. Tenim un professorat que, mitjançant les seves reivindicacions, està afectant emocionalment aquest alumnat. Però és que, a més a més, tenim un sector de l’alumnat que està aprofitant les reivindicacions dels seus companys i companyes, doncs, per realitzar actes vandàlics i violents que clarament, doncs, no, no ens representen pas.»El problema és que el programa de Gemma Nierga va ocultar que aquest representant dels estudiants, que es queixa de la vaga i que parla d’actes vandàlics, en realitat és secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya a Valls.
Per acabar: la putrefacció periodística no només es dona als mitjans de comunicació públics, sinó també als mitjans privats que viuen, això sí, de les subvencions pagades amb diners públics. El diari Ara n’és un exemple. Poques hores abans de l’editorial d’Ustrell, el diari Ara també publicava un editorial assenyalant els professors, culpant-los de la situació i salvant el govern de Salvador Illa, el mateix govern que manté viu el diari Ara gràcies als milions d’euros públics en subvencions, publicitat institucional i subscripcions.
Fa dos anys, quan Salvador Illa va arribar al govern de la Generalitat, a OCTUVRE vam escriure un tuit que deia: «Una de les principals armes d’un govern del PSC a Catalunya serà una manipulació informativa massiva, constant i desvergonyida.» Això ho vam escriure fa dos anys.
Avui aquesta manipulació treballa contra els mestres i professors, entre altres coses perquè una escola catalana forta sempre ha estat un malson per a Espanya. La manipulació que avui va contra els professors i mestres és la continuació d’un «a por ellos» que va contra tothom: contra els metges, contra els pagesos, contra els independentistes i contra qualsevol que planti cara a l’autoritarisme i l’espanyolisme del PSC.
El PSC té en nòmina uns quants periodistes venuts. Però nosaltres som molts més.
Passa-ho. Gràcies.