Enregistro aquest vídeo per denunciar les maniobres que estan fent el PSC i Esquerra per silenciar el treballador que va destapar els pagaments irregulars de la DGAIA i el cobrament de places fantasma. El PSC i Esquerra pensen que la gent ja ha oblidat l’escàndol de la DGAIA i ara volen tapar-ho tot fent maniobres a la foscor dels despatxos. Però a OCTUVRE no oblidem, i per això fem aquest vídeo: per fer saltar pels aires les maniobres del PSC i Esquerra.
Comencem.
Fa un any, a OCTUVRE vam destapar l’escàndol de les places fantasma i els pagaments irregulars de la DGAIA. A OCTUVRE estem molt orgullosos d’haver fet aquesta feina, però hi ha una qüestió fonamental que sempre expliquem: l’escàndol de la DGAIA mai no hauria vist la llum si no hagués estat per la valentia d’en Roger, un treballador que va decidir estirar de la manta. Va ser gràcies a aquest treballador que vam saber que la Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles van cobrar per places d’acollida que no existien i van fer pagaments irregulars de, com a mínim, 4 milions d’euros amb els diners de la DGAIA.
En un país decent, aquestes dues fundacions no rebrien ni un sol contracte més ni una sola subvenció més, i en Roger seria un heroi nacional reconegut amb honors per les institucions. A Catalunya, però, està passant exactament el contrari. Per una banda, el govern del PSC continua donant diners públics a Resilis i a Mercè Fontanilles. I, per una altra banda, atenció: el PSC i Esquerra estan fent tot el possible per silenciar en Roger.
La cosa va així. Quan es va destapar l’escàndol de la DGAIA, els partits van córrer per crear una comissió d’investigació al Parlament. Quan es va crear aquesta comissió, a OCTUVRE vam tenir clar que els partits la farien servir per tapar-se les vergonyes. Però, davant aquesta evidència, a OCTUVRE vam dir que seguiríem de prop la comissió i treballaríem per desactivar les maniobres dels partits. I això és el que farem a continuació.
La qüestió és que, quan es crea una comissió d’investigació, els partits pacten una llista de persones que hauran de comparèixer per donar explicacions a la comissió. Aquesta llista de persones està recollida al pla de treball. Doncs bé: quan es va crear la comissió d’investigació de la DGAIA, els partits van pactar un pla de treball amb més de 50 compareixents: experts en serveis socials, càrrecs polítics i responsables de les empreses contractistes de la DGAIA.
Com era d’esperar, però, quan van començar les compareixences es va veure que tot plegat seria molt decebedor. Diputats que no feien les preguntes que calia, compareixents que no aportaven absolutament res i càrrecs de fundacions que menteixen al faristol mentre la majoria de diputats aplaudeixen amb les orelles.
Mentrestant, des de casa seva, en Roger seguia les compareixences horroritzat. Veient que tot plegat s’estava convertint en un espectacle vergonyós, va decidir demanar comparèixer al Parlament i explicar de primera mà tota la brutícia de l’escàndol de la DGAIA que ell va destapar.
La qüestió és que, per tal que en Roger pogués comparèixer, calia modificar el pla de treball i incloure el seu nom a la llista de compareixents. I aquí comença un nou capítol vergonyós del nostre Parlament.
Per tal que en Roger pogués comparèixer, la diputada de la CUP Pilar Castillejo va registrar una petició per modificar el pla de treball i incloure en Roger. Segons el Reglament del Parlament, quan un grup demana una modificació del pla de treball, aquesta demanda arriba a la Mesa de la comissió, i la Mesa ha d’incloure aquesta demanda a l’ordre del dia de la comissió. D’aquesta manera, quan es convoca la següent sessió de la comissió, tots els partits voten a favor o en contra de modificar el pla de treball.
Però la demanda de la CUP va generar molts nervis dins la Mesa de la comissió. Si la demanda de la CUP entrava a l’ordre del dia, els partits haurien de votar sobre si acceptaven que en Roger comparegués o no. I això feia molta por a alguns partits. Si votaven a favor de la modificació del pla de treball, en Roger aniria al Parlament i exposaria tots els draps bruts dels partits en seu parlamentària. Però si votaven en contra, quedaria claríssim davant de tothom que estaven intentant tapar el cas.
Llavors, si votar que sí era un problema i votar que no també era un problema, PSC i Esquerra van fer maniobres perquè no s’hagués de votar.
I algú es preguntarà: ho poden fer, això? Doncs, de moment, ho estan aconseguint gràcies a diverses maniobres brutes de despatx.
La primera maniobra va venir de la mà d’una argúcia legal. El lletrat de la Mesa va dir que en Roger no podia comparèixer per ser testimoni protegit de l’Oficina Antifrau. Però l’Oficina Antifrau no només estava d’acord amb la compareixença, sinó que s’oferia a acompanyar en Roger.
Com que aquesta excusa no va funcionar, només quedava l’opció de bloquejar la votació des de la Mesa de la comissió. Com explicàvem abans, la petició de la CUP va a la Mesa de la comissió, i la Mesa de la comissió ha d’incloure la petició de la CUP a l’ordre del dia de la comissió per tal que els partits votin.
Doncs bé: la Mesa de la comissió està integrada per PSC, Esquerra i Junts. Ens hem posat en contacte amb Junts i ens diuen que ells estan a favor de la compareixença d’en Roger. El problema és que PSC i Esquerra tenen la majoria a la Mesa i, si ells no donen el vistiplau, la petició de la CUP no s’inclou a l’ordre del dia i, per tant, no es vota. Que és justament el que volen: no haver de votar, per no quedar en evidència.
La setmana passada, la Itziar González, en nom de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, va enviar una carta a tots els grups polítics demanant que acceptin que en Roger vagi al Parlament.
Aquesta mateixa setmana, a OCTUVRE ens hem posat en contacte amb els grups parlamentaris del PSC, Esquerra i els Comuns, però cap d’ells no ha volgut respondre a les nostres preguntes. L’estratègia és evident: callar, bloquejar i esperar que ens oblidem de tot plegat. Ells compten que els mitjans subvencionats callaran, però nosaltres no callarem. Al contrari: ens organitzarem per fer saltar pels aires les seves estratègies de bloqueig.
La qüestió és que, davant del bloqueig, a la CUP li queda una bala de plata. Si la Mesa continua sense incloure la votació sobre la compareixença d’en Roger a l’ordre del dia, la diputada de la CUP pot aixecar la mà i demanar de viva veu la modificació de l’ordre del dia per tal d’incloure la votació sobre la compareixença d’en Roger. Si la CUP fa això, el PSC i Esquerra es veurien obligats a posicionar-se sobre la compareixença d’en Roger.
Sé que tot això que acabo d’explicar és una mica enrevessat, però és molt important explicar com funciona el mecanisme de la trampa del PSC i Esquerra. Els partits pensen que ningú no es fixarà en un detall aparentment tècnic com és una votació de modificació de l’ordre del dia d’una comissió del Parlament. Però entre tots podem fer que siguem milers les persones que estiguem atentes a aquesta votació.
I la pregunta, en aquest punt, és: quan dispararà la CUP aquesta bala de plata? Segons hem pogut saber, això podria ser a la pròxima sessió de la comissió. El problema, però, és que ara mateix no hi ha data per a aquesta sessió, perquè la presentació dels pressupostos aquest divendres ha alterat el calendari. Per això, ara el que cal és que estiguem tots atents a la convocatòria i, quan se’n conegui la data, l’esbombem al màxim. El PSC i Esquerra voldrien fer les seves maniobres per silenciar en Roger sense gaires testimonis. Però entre tots podem fer famosa aquesta votació.
La denúncia d’en Roger no només posa en qüestió 4 milions d’euros en pagaments irregulars i places fantasma, sinó que deixa en evidència que el govern de la Generalitat dona centenars de milions d’euros cada any a unes fundacions molt fosques, amb patrimonis milionaris i amb vastíssims contactes amb el sistema de partits, gràcies a unes portes giratòries escandaloses.
Avui en Roger està de baixa, perdent salut, perdent diners, sent assetjat laboralment i rebent fins i tot amenaces de mort. I, mentre passa tot això, en Roger veu com els responsables de la corrupció són protegits pels partits. Davant això, en Roger ha decidit que vol anar al Parlament i parlar-hi. Per això hem fet aquest vídeo.
Ells volen silenci. Però nosaltres volem sentir en Roger.
Si el que acabem d’explicar t’ha semblat interessant, comparteix aquest vídeo amb els teus contactes. Gràcies.