Hola!
El dilluns 23 de març de 2026 el Telenotícies Vespre de TV3, conduït per Antoni Cruanyes va emetre una peça sobre tres cercadors de contractes i subvencions públiques:
- subvencions.cat
- contractes.cat
- menjometre.cat
La peça va durar 2 minuts i 56 segons (176 segons) i el seu argument central era relacionar aquests cercadors amb l’ús que, suposadament, en fa d’ells l’extrema dreta.
A OCTUVRE creiem que aquesta peça és un escàndol periodístic i democràtic impropi d’una televisió pública honesta. A la vegada, aquest escàndol obliga a fer múltiples reflexions sobre l’estat del periodisme del nostre país.
El cas dels tres cercadors té implicacions molt profundes que cal desentranyar meticulosament. Per fer-ho hem decidit fer un reportatge dividit en dues parts: a la primera, la que estàs llegint, farem una cronologia del cas i una anàlisi, segon a segon, de la peça de TV3. A la segona part —que publicarem la setmana que ve— ens centrarem en les trampes que fa el Govern amb la “transparència” i com periodistes i mitjans subvencionats en són còmplices.
Hem calculat que per llegir aquesta primera part a una velocitat de lectura mitjana, cal dedicar-hi uns 18 minuts. Com sempre passa, desmuntar la desinformació requereix més temps que crear-la, però creiem que dedicar temps a desmuntar aquests 176 segons és molt important per a la salut democràtica del nostre país.
Esperem que gaudeixis d’aquests 18 minuts de lectura.
Comencem.
Fa 30 dies no existia a Catalunya cap cercador de subvencions i contractes públics fet amb intel·ligència artificial. Avui n’hi ha tres —creats per ciutadans particulars, amb eines que fa pocs mesos tampoc no existien. És molt probable que en les setmanes vinents neixin més eines que ara ens semblaran ciència-ficció.
L’aplicació de la intel·ligència artificial a l’anàlisi de la despesa pública no fa ni un mes que ha començat, i ja ha generat un terratrèmol polític enorme. I el terratrèmol no ha fet més que començar.
Davant aquest escenari radicalment nou, amb un potencial de ruptura enorme, a OCTUVRE creiem que és imprescindible analitzar correctament la qüestió des d’ara mateix, perquè ara mateix ja veiem com les elits polítiques autonòmiques comencen a fer trampes per salvar la seva posició.
Proposem començar aquesta feina d’anàlisi amb una cronologia:
23 de febrer
- L’enginyer Gerard Giménez anuncia la publicació del cercador contractes.cat. Aquell dia fa un tuit dient: “Qui sap si en un futur aquesta eina pot ajudar algun periodista a fer justícia”.
5 de març
- Giménez anuncia la publicació d’un altre cercador: subvencions.cat i escriu a Twitter:
“He de dir que m’ha sorprès la GRAN quantitat de diners que es destinen en subvencions. (…) Crec que en part, aquesta eina pot ajudar a posar en perspectiva els usos d’aquests recursos que paguem entre tots. (…) Sincerament em sento un pèl ingenu després d’haver analitzat tant els contractes públics, els menors etc, i ara veig això… crec que hi ha lloc per subvencions però crec que es juga amb que no som conscients de la magnitud i d’on van a parar, específicament”.
8 de març
- Des d’OCTUVRE enviem un correu a la nostra comunitat informant del naixement dels dos cercadors. En aquell correu diem: “Fa dies que “juguem” amb aquestes eines i és com si de cop, l’espelma s’hagués convertit en un potent reflector que il·lumina els racons més foscos de la biblioteca dels diners públics”.
- Els cercadors són un èxit. En Gerard informa que les dues pàgines més visitades són:
- Subvencions rebudes per l’Observatori del Deute i la Globalització (1,98M€ des de 2017)
- Subvencions rebudes per Abaccus (20,3M€ des de 2020)
9 de març
- Una usuària de Twitter, Eva Garcia, va publicar una dada que va trobar al cercador: la Fundació Bayt Al-Thagafa va rebre 4,59M€ des de 2019. La dada anava acompanyada d’aquest comentari:
“A la web subvencions.cat surt la Fundació Bayt Al-Thagafa dedicada a l’ajuda d’immigrants, sobretot marroquins. (…) Recordem que els marroquins no són refugiats. Que els ajudi Mohammed VI!!”
- Davant aquest comentari, en Gerard respon el següent:
“Se que és inútil que ho digui, però m’agradaria que l’eina no s’utilitzés per atacar a certs col·lectius. On ha quedat jutjar a les persones pel contingut del seu caràcter i no pel color de la seva pell, que deia MLK. En tot cas, l’èmfasi s’ha de posar en els polítics perquè no cometin irregularitats a l’hora de donar subvencions. Assenyalar un grup ètnic simplement per rebre subvencions és molt pobre d’esperit. Els catalans no som així. Ni ho hem de ser”.
- I l’Eva Garcia torna a respondre:
“És una subvenció que jo pago amb els meus impostos. I crec que estic amb tot el meu dret de queixar-me si no hi estic d’acord. Evidentment, la culpa és del Govern de donar aquest tipus de subvencions”.
- En Gerard torna a respondre l’Eva:
“Hi estem d’acord!”
- Al llarg de tot el dia, multitud de persones van penjar les seves “troballes” a Twitter. Per exemple, Jordi Serracant Carré, jurista i membre de La Intersindical, explicava:
“Faig el tafaner a subvencions.cat. M’apareix la Fundación Calala Fondo de Mujeres. Des de 2017, aquesta entitat ha cobrat més de 2,8 milions € de les administracions catalanes. Evidentment, no hi ha ni rastre de llengua catalana en el seu web”.
En aquest sentit lingüístic, Serracant afegia una dada: una de les membres del patronat d’aquesta fundació era Brigitte Vasallo, l’escriptora que en una entrevista a Rac1 va dir que “El català morirà i serà recordada com una llengua feixista”.
10 de març
- En Gerard anuncia que la Generalitat ha tallat l’accés a les dades:
“subvencions.cat no funciona ara mateix (…) Porto 4 anys treballant amb dades de contractació, un dataset similar, i mai ha passat. (…) Avui s’ha tallat l’accés a tota la ciutadania a la base de dades històrica de concessió de subvencions, ajuts i altres”.
11 de març
- Arran del tall d’accés provocat pel Govern, subvencions.cat és mencionat al Parlament.
- Després de 24 hores de tall, el Govern torna a obrir les dades. En Gerard explica:
“Les noves dades de concessions publicades tenen aproximadament 1 milió menys de registres que ahir (…) Estaria bé saber alguna cosa oficial”.
- Aquell mateix dia, un compte de Twitter anomenat Segell Fosc escriu en to humorístic:
“Tenim el dataset de les subvencions desaparegudes. El nostre equip, comandat pel hacker Dimitri Subvenzionenko, ha fet fer enginyeria inversa de la web. I no és cap broma. Estem pensant què fer-ne. I no serà un fricandó. Serà alguna cosa més sucosa (si és possible encara). Idees?”
13 de març
- Diversos experts intenten explicar el motiu de la desaparició de les dades. David Poblador, per exemple, apunta al fet que el problema podria tenir a veure amb què la base de dades del Govern contenia dades de persones que havien de ser anònimes i que s’havien publicat per error. Mentrestant el Govern mantenia el silenci. En Gerard escrivia:
“En David Poblador dona més detalls (a espera dels oficials del govern) sobre els registres desapareguts”.
- Al mateix temps, subvencions.cat comença a rebre crítiques. Un dels primers és Quim Sangrà, càrrec d’ERC a Barcelona, qui retreu que la iniciativa es digui “subvencions” i acusa els seus autors de “barrejar-ho tot” i d’estar alimentant el discurs de l’extrema dreta sobre el “dispendi” i la “corrupció”.
En Gerard i en David Poblador li responen amb contundència: ells fan la feina de donar la informació, no són responsables de l’ús que altres en facin. En Gerard tanca la conversa amb una frase que ho resumeix tot: “T’equivoques d’enemic.”
16 de març
- Recordeu aquell missatge humorístic de Segell Fosc? Doncs aquest mateix perfil anuncia: “Avui neix el Menjòmetre”. I afegeix:
“Fa unes setmanes, un ciutadà exemplar, en Gerard Giménez va publicar dos portals imprescindibles: contractes.cat i subvencions.cat. (…) Gràcies, Gerard”.
Segell Fosc explica que el seu “menjòmetre” afegeix diverses eines per poder fer una interpretació més profunda de les dades:
“Afegim un sistema de puntuació que detecta patrons de concentració: el Menjometre Score. Cinc variables: volum, concentració departamental, recurrència, dominància per finalitat, transparència registral”.
En un to de total companyonia, en Gerard respon a Segell Fosc:
“Molt bona feina, teniu molt bon gust amb tema UI / UX i l’execució a nivell d’enginyeria és excel·lent també, felicitats i moltes gràcies per la menció!”
El Menjòmetre de Segell Fosc és rebut amb les dues mateixes crítiques que Sangrà feia a subvencions.cat: crítica al nom triat (menjadora) i crítica per “alimentar el discurs de l’extrema dreta”. Segell Fosc respon:
“Se’ns ha dit que el Menjòmetre neix esbiaixat. Que el nom ja delata les intencions. I sí: hem construït un cercador de menjadores. Un instrument per localitzar institucions que dilapiden, de manera onerosa i amoral, els diners dels contribuents. Que se’ls mengen impúdicament. Però advertim —i ho posem per escrit al portal— que no totes les entitats del buscador son menjadores. I aquí la tautologia és elemental, de primer de filosofia: si totes fossin menjadores, no caldria cap cercador. N’hi hauria prou amb publicar la llista. Un cercador té sentit precisament perquè distingeix. Perquè permet matisos. Perquè exigeix que l’usuari miri, llegeixi i jutgi. Això s’anomena pensament crític. No és una eina de l’extrema dreta. És una eina de la democràcia”.
El Menjòmetre també rep la crítica que Sangrà feia a subvencions.cat: és un atac a les polítiques públiques i de benestar. Davant aquesta acusació, Segell Fosc contestava:
“Per a totes les associacions, fundacions i organismes que reben diners públics i els utilitzen honestament, amb rigor, per als fins pels quals han estat creats: creiem en vosaltres. Creiem en les subvencions. Creiem en l’estat del benestar. De fet, és precisament perquè hi creiem que existeix el Menjòmetre. I el Menjòmetre pot ajudar-vos. Sobretot a mesurar el cost d’oportunitat, del qual mai se’n parla”.
Però malgrat dir explícitament “creiem en l’estat del benestar”, les acusacions no s’aturen. La publicació Realitat dedica un article al Menjòmetre titulat “El Menjòmetre, la versió catalana de la motoserra de Milei”. Per cert: l’article està publicat sota l’etiqueta FEIXISME.
23 de març
- Quatre setmanes després que comencés a funcionar contractes.cat, TV3 parla dels cercadors per primer cop. El reportatge comença així:
CRUANYES: “Parlem ara d’una polèmica, perquè durant les últimes setmanes s’han publicat 3 cercadors que permeten saber fàcilment quants diners de subvencions o contractes públics ha cobrat una persona o una empresa en concret. Són eines útils per a la transparència, però que s’han acabat fent servir per part de col·lectius d’extrema dreta per atacar minories i entitats pro drets humans”.
Recordem: és el primer cop que TV3 fa referència als cercadors. Però en comptes de posar el focus en l’enorme millora en matèria de transparència que suposen els cercadors, o en comptes d’explicar que el Govern va tallar la informació sense donar cap explicació, TV3 decideix que el punt central i més important és que “l’extrema dreta fa servir les dades”.
Continua el reportatge:
CRUANYES: En volem parlar amb el periodista de dades de 3CatInfo, Lluís Freixes. Lluís, per a què serveixen aquests portals?
FREIXES: Amb poques paraules, el que fan és agafar informació que ja estava publicada i la fan més accessible. Comencem parlant dels dos primers portals que es van crear, que són contractes.cat i subvencions.cat.
Diu el periodista que la informació que apareix als cercadors “ja estava publicada” i que els cercadors “la fan més accessible”.
Sentint Lluís Freixes, una persona que no conegui a fons el tema de la transparència al nostre país, podria pensar que aquests cercadors són simplement una “millora” respecte a la situació anterior.
Però no és així. Freixes no explica a l’audiència del TN que fins que van arribar aquests tres cercadors, l’accessibilitat a les dades del Govern era un desastre que, a la pràctica, feia dificilíssim accedir a la informació.
El mateix autor de subvencions.cat i contractes.cat, en Gerard Giménez, al seu web explica:
“Les dades ja eren públiques. (…) Però “públic” i “accessible” són dues coses molt diferents. Abans d’aquest projecte, les dades vivien en un portal de transparència governamental que requeria saber exactament què buscar i com filtrar-ho”.
De fet, aquesta manca d’accessibilitat real a les dades fa temps que ha estat documentada. La Síndica de Greuges, en el seu Informe Anual de Transparència 2024, constata que el problema no és tant “el contingut que es publica” com “els requisits tècnics necessaris per garantir la qualitat de la informació i que arribi a les persones”, i que moltes vies d’accés “requereixen conèixer molt bé el funcionament de l’Administració pública” —quelcom que la majoria de ciutadans no té per què saber.
És en aquest context on arriben uns joves que, amb pocs mitjans i poc temps, fan que les dades siguin realment accessibles a milions de catalans. Una feina que la Generalitat de Catalunya, amb tots els seus recursos, no va fer malgrat que fa anys que es denuncia la manca d’accessibilitat a les dades.
Això, sense dubte, és un fet digne d’obrir informatius. Però TV3 va decidir no dir res, perquè dir-ho deixava en evidència les poquíssimes ganes que té el Govern de facilitar l’accés a les dades.
Així, durant tres setmanes, TV3 va mirar cap a una altra banda, obviant el que milers de ciutadans ja estaven fent servir per cercar i compartir informació. Aquest salt qualitatiu en la transparència no els va semblar prou rellevant.
En canvi, quan finalment decideixen trencar el silenci és per enviar un missatge negatiu i presentar els cercadors com un perill. La idea és:
“Compte amb la transparència que pot ser útil a l’extrema dreta”.
En comptes d’explicar que
“Gràcies a la ciutadania, ha millorat la transparència”
TV3 només parla dels cercadors per dir:
“Compte amb aquests cercadors. La ciutadania no està preparada per tenir aquests debats”.
Ara mirem com continua la peça de TV3:
CRUANYES: I com unes eines com aquestes van convertir-se en una manera d’atacar la gent que rep subvencions?
FREIXES: Primer es van popularitzar perquè el Govern va tallar l’accés a la base de dades de subvencions, poc després que es publiqués, durant unes 24 hores, i quan va tornar a penjar les dades, faltava prop d’un milió de registres, i això va disparar algunes alarmes. Encara no sabem exactament què va passar.
El periodista de la televisió pública acaba de dir tres coses:
Primera: Que el Govern va tallar durant 24 hores l’accés a les dades públiques, malgrat que està obligat a que siguin públiques. És a dir: el Govern es va saltar la llei de transparència durant tot un dia.
Segona: Quan el Govern finalment torna a complir la llei que havia vulnerat, fa desaparèixer un milió de dades públiques sense donar explicacions.
Tercera: Davant el tall de dades, davant la desaparició de dades, el TN de la televisió pública de Catalunya simplement diu: “No sabem exactament que va passar”.
El tall de dades i la posterior desaparició d’un milió de dades va passar l’11 de març, però el 23 de març un periodista de la televisió pública diu “no sabem exactament què va passar”.
Davant això, preguntes obligades:
Com és que després d’11 dies la televisió pública no pot donar cap explicació? En aquests 11 dies TV3 ha fet alguna indagació? Ha preguntat al Govern? El Govern s’ha negat a contestar?
El periodista no ens aclareix res de tot això, passa per sobre dient “no sabem que va passar”.
Poques hores després de l’emissió d’aquesta peça de TV3, el creador de subvencions.cat i contractes.cat feia un tuit assenyalant aquests fets:
“Ara arribo a casa i veig que subvencions.cat ha sortit al TN. Gràcies a tots per l’interès. (…) L’únic que m’agradaria destacar és que el Govern encara es nega a explicar per què han retirat les subvencions de certs organismes”.
Resumint:
- TV3 no va fer notícia de l’aparició dels cercadors de dades.
- TV3 no explica el tall fet pel Govern.
Per a TV3, molt més important que tot això és el suposat ús que en fa de les dades l’extrema dreta. Molt bé. Anem a veure de què va tot això.
Atenció:
FREIXES: Quan va tornar a penjar les dades, faltava prop d’un milió de registres, i això va disparar algunes alarmes. Encara no sabem exactament què va passar. (…) Però el que sí que sabem que va passar és que l’extrema dreta va voler fer servir, en concret, el portal de subvencions.cat, per atacar aquelles entitats que creuen que reben subvencions de forma supèrflua.
Quedem-nos amb això que diu Freixes:
“el que sí sabem és que l’extrema dreta va voler fer servir les dades de subvencions.cat”
Davant aquesta afirmació, qualsevol espectador esperaria que li expliquessin qui és aquesta “extrema dreta” responsable d’aquests “atacs”. Serà un grup neonazi? Serà un partit? Serà una organització supremacista? Ultracatòlics espanyolistes? Un tuitaire reescalfat?
Lamentablement, la peça de TV3 no ho aclareix i no especifica ni el nom de cap persona o organització d’extrema dreta que hagi utilitzat les dades de subvencions.cat per “atacar entitats”. Res.
Pel que fa a la informació sobre quins “atacs” hauria perpetrat aquesta extrema dreta sense identificar, tampoc es dona cap informació. De quins atacs parlem?
- Són tuits?
- Són atacs a les seus de les entitats?
- Han colpejat algun alt càrrec?
- Han tombat els servidors d’alguna organització?
TV3 tampoc ho aclareix.
Per tant, de moment:
- No sabem qui està fent aquests presumptes atacs.
- No sabem en què consisteixen aquests atacs.
Doncs bé: continuem analitzant la peça per veure si, com a mínim, podem saber qui ha estat “víctima” d’aquests “atacs”.
Diu Freixes que els “atacs” han estat a:
FREIXES: “…entitats del tercer sector, les associacions feministes i també estan al punt de mira, evidentment, als mitjans de comunicació, i per l’últim, també, fundacions pro drets humans”.
Entitats del tercer sector? Quines? No ho sabem.
Associacions feministes? Quines? Tampoc ho sabem.
Mitjans de comunicació? Quins? Cap informació.
Portem més de 60 segons en horari de màxima audiència i no sabem ni els noms dels atacants, ni quins són els atacs, ni qui són les víctimes d’aquests atacs, només referències genèriques com, per exemple, “entitats del tercer sector”.
I en aquest punt, permeteu-nos detenir-nos un segon.
A OCTUVRE fa prop d’un any i mig que denunciem com hi ha “entitats del tercer sector” que estan implicades en casos de corrupció molt greus. Per això, quan vam sentir la “notícia” ens vam preguntar:
Quan TV3 parla del “tercer sector” que ha estat “atacat”, es refereix a organitzacions com Resilis, que cobrava milions en subvencions mentre feia 4,7 milions d’euros en pagaments irregulars i facturava a la DGAIA per ‘places fantasma’ que en realitat no existien? Són aquestes les pobres víctimes atacades del tercer sector? O és la Fundació FASI, que ha rebut 30 milions d’euros públics de l’Institut Català de Finances per fer-se amb 500 pisos en una operació absolutament opaca i delirant?
TV3 no ens ho diu.
I en aquest punt Freixes diu:
FREIXES: “De tots aquests atacs, en Gerard Giménez s’ha desvinculat, perquè no vol que el vinculin amb aquesta extrema dreta”.
Al principi d’aquest text vam veure, efectivament, com en Gerard feia un tuit responent a Eva Garcia (la noia que parlava de les subvencions a la Fundació Bayt Al-Thagafa) dient que “m’agradaria que l’eina no s’utilitzés per atacar a certs col·lectius”. L’Eva el va contestar i en Gerard va dir: “Hi estem d’acord”. A banda d’això, al perfil de Twitter d’en Gerard no hi ha cap més referència a aquestes qüestions.
La qüestió és que TV3 tenia dos fils per estirar.
El primer: aquest tuit, on el creador de l’eina expressava una preocupació real però puntual, sense esmentar cap nom, cap organització ni cap incident concret.
El segon: una iniciativa ciutadana de gran abast i un Govern que havia tallat l’accés a dades públiques, havia fet desaparèixer un milió de registres i feia dues setmanes que no donava cap explicació.
TV3 va escollir estirar el primer fil per amagar el segon.
És possible que alguns usuaris hagin fet un ús irrespectuós de les dades. Però una cosa és un tuit d’un particular i una altra molt diferent és una campanya organitzada de l’extrema dreta. TV3 afirma la segona sense aportar cap prova de cap organització, cap incident concret ni cap acció coordinada. Confondre les dues coses no és un error: té una intencionalitat clara.
TV3 no fa cas dels molts tuits d’en Gerard denunciant l’opacitat del Govern, però dedica tot un reportatge a un tuit puntual. La jugada és evident: magnificar una qüestió puntual per tapar l’acció del Govern.
La prova de la incongruència la dona el mateix Gerard. Poc després que s’emetés el reportatge de TV3 el responsable de subvencions.cat fa aquest tuit:
“L’únic que m’agradaria destacar és que el Govern encara es nega a explicar per què han retirat les subvencions de certs organismes.”
Qui conegui la política catalana reconeixerà el mecanisme. L’any 2019, l’activista Steven Forti va difondre la foto d’una pintada minúscula, sense signatura, en un racó amagat del Putxet que deia “Necessitem un Salvini català”.
Sobre aquell gargot fet amb retolador, Forti, Enric Juliana i Gabriel Rufián van construir tota una narrativa sobre l’emergència d’una extrema dreta independentista.
És evident que hi ha una esquerra realment interessada a fer créixer qualsevol cosa que faci olor d’extrema dreta. Ho vam explicar en un vídeo fa 3 anys. Des de llavors, no han deixat de fer-ho.
I un cop establert aquest marc, Freixes obre un nou front. Atenció:
CRUANYES: I encara hi ha un tercer portal, que és del que se n’ha parlat més últimament, que és el menjòmetre.cat. Què és?
FREIXES: sabem que és de Segell Fosc, que és un pseudònim, no sabem exactament de qui és… però sí que tenia… va néixer amb una ideologia molt clara. Ells parlen de derrocar l’aliança del wokisme amb l’establishment, és aquesta retòrica que hem sentit moltes vegades en els discursos de, per exemple, Donald Trump.
Fa uns minuts hem sentit el periodista admetre que no en tenia ni idea de per què el Govern de la Generalitat havia fet desaparèixer 1 milió de dades públiques, després d’haver tombat tota la informació durant 24 hores. Davant aquests fets gravíssims, el periodista simplement diu “no sabem exactament que va passar”.
Però mentre que amb tota una Generalitat no s’atreveix a dir res, amb un compte de Twitter anònim (Segell Fosc) sí que s’esplaia sobre les seves suposades intencions.
És a dir, un altre cop és inevitable destacar: la TV nacional de Catalunya té més interès en analitzar un compte anònim de Twitter que en demanar explicacions a tot un Govern de la Generalitat. Només això ja ens hauria de posar en guàrdia.
Diu Freixes sobre “Segell Fosc”:
FREIXES: “no sabem exactament de qui és, però sí que tenia, va néixer amb una ideologia molt clara”.
Freixes no sap qui és Segell Fosc i això ens va cridar l’atenció, perquè Segell Fosc ha sortit a TV3 més d’una vegada. Aquesta imatge és del 5 de març, al programa Tot es Mou:
Aquí es pot veure Helena Garcia Melero, la cuinera Maria Nicolau i l’escriptor tarragoní Miquel Bonet presentant el seu llibre Fricandó Nation. Ara mireu amb atenció la portada del llibre:
Efectivament: la misteriosa organització trumpista que ens descriu Freixes surt a la portada d’un llibre editat per Grup 62 que es pot comprar a la Casa del Llibre o al supermercat Bonpreu.
Però encara hi ha més. Dos dies abans de la peça de Cruanyes i Freixes al TN, Catalunya Ràdio va fer una peça sobre el llibre Fricandó Nation, de Miquel Bonet i Segell Fosc. Diu CatRàdio:
“No es tracta d’un assaig, sinó d’una novel·la divertida i trepidant” i “a través de la gastronomia contemporània, Bonet fa una sàtira punyent sobre l’ambició, la fama, la traïció o la corrupció de les grans empreses del capitalisme global.”
Catalunya Ràdio descriu l’obra com una novel·la divertida i una sàtira punyent. I com acaba la peça? Amb això:
“Fricandó Nation, editat per Edicions 62, té com a coautor un misteriós col·lectiu anomenat Segell Fosc, molt actiu a les xarxes socials des de la publicació del llibre.”
Llavors:
1) Freixes diu al TN de TV3 que no sap res de “Segell Fosc”. Això és una cosa curiosa, tenint en compte que “Segell Fosc” ha sortit dos cops a la cadena on Freixes treballa.
2) Miquel Bonet és coautor del llibre Fricandó Nation juntament amb “Segell Fosc”. Un “periodista d’investigació” podria haver agafat el telèfon i trucat a Bonet per preguntar-li si sabia alguna cosa de “Segell Fosc”, amb qui signa Fricandó Nation. Però Miquel Bonet confirma que ni Freixes ni cap periodista dels serveis informatius de TV3 s’ha posat en contacte amb ell per preguntar per “Segell Fosc”. De fet aquest mateix diumenge Bonet feia aquest tuit:
“Això és curiosíssim. Tot i que la meva relació amb el Menjòmetre és tangencial, el meu nom és l’únic real que hi està públicament relacionat. M’ha contactat cap periodista abans d’escampar merda? Només el Món i El País”.
És a dir: Freixes ni tan sols va fer una trucada a Miquel Bonet per saber res de “Segell Fosc”.
3) Catalunya Ràdio confirma que Fricandó Nation, signat per Bonet i “Segell Fosc”, és un llibre humorístic i satíric.
Entrem al web de “Segell Fosc” i és molt evident que estem davant una peça d’activisme humorístic i satíric. Un exemple:
“El llibre que ha editat en Miquel Bonet (…) és només la primera filtració d’un arxiu que fa anys que alimentem. El WikiLeaks català. Fem servir la ficció per explicar realitats que, en cas de ser publicades en un diari, serien segrestades als jutjats abans d’arribar a la impremta. La ficció arriba a tothom i tothom l’entén”.
A sota, un enllaç per comprar el llibre a una organització tan fosca com Casa del Llibre. (El llibre del Grup 62 també es pot comprar al Bonpreu).
Pel que fa al terme “woke”, que serveix a Freixes per relacionar “Segell Fosc” amb el trumpisme: és cert que Segell Fosc ha fet servir el terme “woke”. Però només cal mirar el compte de Twitter de “Segell Fosc” per veure que estem davant de sàtira.
Un exemple: quan la influencer Brigitte Vasallo va dir a RAC 1 que la llengua catalana “morirà feixista”, Segell Fosc va publicar aquest tuit:
“Volem convidar a la Brigitte Vasallo a un fricandó feixista i rabiosament antiwoke: amb carn, greix, vi ranci i picada. Algú té el seu contacte?”
Anem arribant al final de la peça. Diu Freixes que “Segell Fosc” té:
FREIXES: “un discurs amb amenaces als mitjans de comunicació, i aquesta retòrica nacional-populista”.
El tema de la “retòrica nacional-populista” el deixarem per un altre dia. Però Freixes parla “d’amenaces als mitjans de comunicació” i això és molt seriós.
Vam anar al web de Segell Fosc a buscar aquestes amenaces. I efectivament, ho vam trobar. Atenció:
“Existim perquè el silenci a Catalunya s’ha convertit en una mercaderia que es compra i es subvenciona. Els mitjans callen per sobreviure (…) Sabem com es cuinen les tertúlies i qui paga les nòmines dels qui dicten l’opinió correcta. Traurem la màscara als sicaris de la ploma i als altaveus subvencionats que cobren per mantenir-vos adormits. La veritat no necessita publicitat institucional.”
Per acabar, Segell Fosc explica que entre els seus objectius hi ha:
“Fiscalitzar els mitjans de comunicació i els líders d’opinió que han venut la seva credibilitat al millor licitador.”
Segons el TN Vespre això és “amenaçar els mitjans”.
Segons OCTUVRE és una descripció de la realitat.
I en aquest punt volem posar context: a Catalunya som molts els periodistes que hem vist com els nostres telèfons eren intervinguts il·legalment amb Pegasus. A OCTUVRE hem tingut els telèfons intervinguts durant mesos i no va ser l’extrema dreta. Va ser el PSOE. Això és una amenaça real als mitjans de comunicació. TV3, en canvi, s’alarma per una web que fa sàtira gastronòmica.
La peça del TN acaba així:
FREIXES: Qui ha analitzat això molt a fons és la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Cristina Garde.
GARDE: L’eina, en realitat, em fa la sensació que, de fet, no busca que la ciutadania aprofundeixi en com això funciona i com es pot transformar, sinó que el que busca simplement és generar un estat d’ànim de malestar, confusió, desesperança, i odi des d’una suposada neutralitat i des d’un suposat objectivisme que no existeix.
Ho heu sentit vosaltres mateixos. Garde no basa la seva anàlisi en cap dada objectiva, sinó en una “sensació”.
Segons Garde el que busca “Segell Fosc” és “generar un estat d’ànim de malestar”.
O sigui: el malestar no el genera ni Rodalies, ni els sous baixos, ni la sanitat saturada, ni les agressions lingüístiques. El malestar no el genera el Govern del PSC eliminant milions de dades de subvencions durant 24 hores sense donar explicacions, ni RENFE obligant a tancar webs amb la informació de la xarxa ferroviària.
No: el “malestar” neix d’una web que facilita l’accés a unes dades que el Govern mai ha tingut la intenció de fer accessibles.
CONCLUSIONS PROVISIONALS
Fins aquí arriba la primera part d’aquest treball. De moment, aquestes són tres conclusions provisionals:
1) Fa anys que des de diversos sectors es denuncia que el Govern hauria de facilitar l’accés efectiu a les dades sobre els nostres diners. Malgrat els discursos, els observatoris i els càrrecs de confiança, el Govern no fa la feina i ha de ser la ciutadania la que es posa mans a l’obra.
2) Gràcies a aquestes iniciatives ciutadanes s’obre un debat interessant sobre les subvencions. La televisió pública, en comptes d’esperonar el debat sobre la transparència i de convidar la gent a tenir debats sobre les polítiques de subvencions, mira cap a una altra banda. I quan parla, ho fa sense dades, amb informació esbiaixada i incomplint les més elementals normes periodístiques.
3) Una de les grans acusacions que se li van fer, primer a subvencions.cat i després al Menjòmetre és: “li feu el joc a l’extrema dreta”. El cinisme d’aquesta acusació és sideral. Sobre això en Noel Huguet deia: “La culpa de males interpretacions i usos no és de qui crea eines de transparència, sinó qui ha fomentat l’opacitat”.
Com diem, aquestes són “conclusions provisionals”. El tema dels cercadors, de la cobertura de Lluís Freixes i el paper dels mitjans de comunicació subvencionats en tot aquest afer encara no està prou explicat. Per això, en uns dies publicarem una segona part d’aquest reportatge.
Però no voldríem acabar sense explicar una cosa que és molt important per a nosaltres:
A OCTUVRE no cobrem cap mena de subvenció i sempre ho diem. Però això no vol dir que estiguem en contra de les subvencions en general.
Creiem que les subvencions són una bona eina en mans dels governs per tal d’impulsar polítiques públiques molt necessàries. Gràcies a les subvencions, per exemple, al nostre país existeixen coses meravelloses com el Cavall Fort o una xarxa potent de publicacions locals que fan una feina de proximitat imprescindible. Gràcies a les subvencions tenim productes culturals en català que, si no fos per les subvencions no existirien.
I aquí els catalans hem de ser molt cauts: Espanya i França no dubten ni un segon en subvencionar massivament les seves indústries culturals. En mig d’aquests dos gegants, renunciar a fer una bona política pública de subvencions seria un suïcidi. Seríem rematadament ximples si ens prohibíssim a nosaltres mateixos enfortir amb els nostres diners el nostre espai comunicatiu.
Però una cosa és això i una altra és defensar un sistema de subvencions corrupte, que reparteix diners discrecionalment i que té com a objectiu comprar silencis, tertulians, columnes d’opinió i editorials. No es pot continuar tolerant un sistema de subvencions que ha convertit el periodisme català en un femer vergonyós, ple de silencis covards i peces dictades pels buròcrates de sempre.
I aquesta crítica també val per a la resta de les subvencions. Els ciutadans no desconfien de les subvencions públiques perquè es deixen arrossegar per “l’extrema dreta”. El que fa desconfiar és un sistema opac, sense traçabilitat, recurrent i ple d’amiguismes i silencis.
Bé, per avui ho deixem aquí. Aviat publicarem la segona part d’aquest reportatge.
Només ens queda dir “gràcies” a totes les persones que col·laboren amb nosaltres. Sense el seu suport, no podríem fer aquesta feina.
Perquè nosaltres no cobrem subvencions ni acceptem publicitat.
Esperem que acabis de passar un bon diumenge,
una abraçada,
Marta i Albano
