Aquest segon capítol ha estat un dels més durs de fer. El treball d’edició de vídeo requereix que cada imatge sigui vista moltes vegades abans d’arribar a la versió final. Veure, un cop i un altre, les imatges d’un helicòpter AH-64 Apache amartellant civils a un barri de Bagdad és estat dur. Tant que qui ho fa es pot acabar preguntant: val la pena recrear-s’hi? Cal tornar a difondre-les? Fa uns pocs anys tothom les va veure a tot arreu… quin sentit té insistir?
Però de veritat tothom les va veure? De veritat ja “ho sap tothom”? Per respondre aquestes preguntes, des d’octuvre vam fer aquesta petita prova:
Òbviament aquesta “enquesta” no té valor estadístic, però fa pensar. Estem parlant d’un entorn (Twitter) on la gent té accés a més fonts d’informació que aquells que només consumeixen mitjans tradicionals. Doncs en aquest context, només una quarta part de les persones que van votar reconeixia perfectament aquestes imatges. Estem parlant d’unes imatges d’un altíssim valor periodístic, polític i humà, un document excepcional sobre la guerra, un arxiu d’enorme valor històric… però sembla que l’allau d’imatges que rebem cada dia aconsegueix esborrar les imatges anteriors. Tenint en compte que els responsables últims d’aquesta guerra (Bush, Blair i Aznar) segueixen lliures i donant lliçons, tenint en compte que les persones que van fer possible que veiéssim les imatges (Julian Assange, Chelsea Manning) continuen sent perseguides per haver-ho fet, queda clar que si, que era necessari tornar a posar les imatges. Per més dur que sigui mirar-les.
Les imatges filmades des de l’helicòpter van arribar a les nostres pantalles gràcies a Wikileaks. Aquest vídeo de 7 minuts fa un resum esfereïdor:
Ricardo Ortega.
Un altra història colpidora que expliquem en aquest segon capítol és la de Ricardo Ortega. Descobrir la valentia de Ricardo Ortega des de Washington fent periodisme de veritat malgrat totes les advertències, és absolutament necessari. La mort de Ricardo Ortega va commocionar la professió periodística. Aquí podeu aprofundir en la història de Ricardo:
“Salgo para Haití” (Rafael Poch)
Ricardo Ortega, un periodista excepcional. (José Alberto García)
No te pongas nunca delante de los americanos (Carlos H. Vázquez)
Aznar i les mentides que maten.
Aznar va mentir. I les seves mentides van contribuir a iniciar una operació que ha causat centenars de milers de morts. Les evidències són tantes que no semblen exagerar aquells que plantegen la necessitat que l’expresident sigui jutjat per crims de guerra. A continuació, alguns documents i articles sobre l’escàndol de la guerra d’Iraq:
Informe Chilcot (Iraq Inquiry)
Aznar ninguneó al CNI para apoyar la guerra de Irak
José María Aznar, guerra de Iraq y Rupert Murdoch: pago a los servicios prestados
És veritat que tot això fa temps que va passar. És veritat que el vídeo de Wikileaks fa anys que corre per les xarxes i que l’Informe Chilcot té ja uns quants anys. Podríem pensar que “això ja ho sabem”. Nosaltres creiem que mentre els responsables del desastre continuïn impunes, hem de seguir considerant aquesta informació com una autèntica exclusiva. Cal tornar-hi i tornar-hi. Per memòria i per justícia.