¿Quien está más adoctrinado? ¿Alguien que vive en Madrid o en Barcelona?

[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]

Hola! Quart i últim capítol de la Sèrie Octuvre.
Com vaig explicar en el primer capítol, aquesta sèrie ha estat possible perquè un grup de gent a Catalunya vam decidir organitzar-nos per lluitar contra les mentides dels mitjans de comunicació de l’IBEX. Si heu seguit els quatre capítols segur que us heu indignat amb les coses que us hem explicat. Arribats a aquest punt volem compartir una pregunta amb tota la gent que ens mira des de fora de Catalunya: Una cosa que es repeteix molt és que a Catalunya la gent ha estat enganyada per TV3 i altres mitjans de comunicació d’ideologia independentista.
Revisem algunes dades recopilades per Mèdia.cat. El 9 de novembre de 2014 es va fer la primera consulta sobre la independència. A TV3 el 58% dels tertulians estava a favor de la consulta; el 42% en contra. En canvi a TVE el 0% dels tertulians estava a favor i el 100% estava en contra. Sobre el tema de la independència de Catalunya, la posició dels tertulians en els mitjans era la següent: a TV3 el 54% dels tertulians estava a favor de la independència i el 46% no. A TVE, La Sexta, Telecinco i RNE el 0% estava a favor i el 100% estava en contra. A Antena 3 el 95% estava en contra.
A Cuatro, el 93% estava en contra. I a la Cadena Ser el 92% estava en contra. ¿Qui està més adoctrinada, una persona que viu a Madrid o una persona que viu a Barcelona?
Amb les dades a la mà, els mitjans de comunicació a Catalunya són molt més plurals que els mitjans fets a Madrid. Però hi ha una cosa més important: una persona que viu a Catalunya té accés a tots els mitjans fets a Madrid. En canvi una persona que viu a Madrid no té accés als mitjans fets a Catalunya.
L’octubre de 2017 el diari El País va acomiadar al seu columnista John Carlin per escriure un article al diari The Times on criticava el discurs del Rei del 3 d’octubre. Després d’haver col·laborat durant trenta-tres anys amb El País l’historiador Joan B. Culla va deixar la seva columna després que censuressin un article criticant la tasca de la policia espanyola. El professor de ciència política de la UB, Jordi Matas, també va ser acomiadat d’El País per escriure un article sobre la desobediència civil.
L’endemà del referèndum del primer d’octubre els treballadors de RTVE van fer aquest comunicat: Aquests dies a tots els racons d’Espanya molta gent s’horroritza amb la persecució de Vox envers els professors de les escoles públiques.
Doncs la porta d’aquesta persecució es va obrir a Catalunya. El 9 d’abril de 2018 el periodista Javier Negre va publicar una peça titulada “Los 9 maestros catalanes de la infamia” acompanyat de les fotos, noms i cognoms de nou professors que suposadament havien humiliat a alumnes fills de guàrdies civils després de les càrregues policials de l’1 d’octubre. En la peça es podia llegir: Ràpidament Albert Rivera recollia el guant i piulava la foto dels professors amb aquest text: Però només un mes més tard de la publicació de la peça de Javier Negre el jutjat número 7 de Martorell va arxivar la causa.
Segons el magistrat no hi havia indicis que acreditessin delictes d’odi. Però el mal ja estava fet i la faula de l’adoctrinament havia arribat a milions de persones. Pocs dies després de la publicació de Javier Negre el dibuixant J.M. Nieto publicava aquesta vinyeta a l’ABC. Tot i que els jutjats ja havien dit que no hi havia hagut cap delicte d’odi, Felip VI va lliurar al dibuixant el premi Mingote. Totes les mentides publicades sobre Catalunya han estat usades per la ultradreta per guanyar milions de vots.
Quan es criminalitza als professors catalans amb mentides i no passa res qualsevol professor serà criminalitzat. Quan es fica nou anys a la presó a algú com en Jordi Cuixart per fer una manifestació i no passa res, qualsevol pot anar a la presó. Quan es diu “terroristes” als CDR sense cap prova i no passa res, tots podem ser terroristes.
Tot el que us hem explicat al llarg d’aquests quatre capítols és desolador. Però nosaltres no estem desolats. Creiem que podem lluitar contra la indústria de la mentida i per això vam crear Octuvre. Perquè estem convençuts que si ens organitzem podem plantar cara.
Els mitjans de l’IBEX s’estan desplomant. El 2007 el diari El País venia 435.000 exemplars diaris, el 2017 només 175.000. El Mundo venia 336.000 diaris al dia el 2007, avui 97.000. La Vanguardia ha passat de 213.000 exemplars a 105.000. I El Periódico de 174.000 a 72.000.
La gent jove s’està desenganxant de la maquinària de la manipulació i el 80% dels menors de vint-i-cinc anys no miren la televisió. Segons un estudi de Reuters els mitjans espanyols són els menys creïbles d’Europa i només el 34% de la població confia en ells. La premsa de l’IBEX oculta aquestes dades i ho fa, justament, perquè no vegem que estan més febles que mai.
Avui comença a caminar Octuvre.cat. Et demanem que li donis una ullada al projecte. Que ens segueixis a les xarxes i si ho veus interessant col·laboris amb ell. Si col·labores amb Octuvre estarem molt contents. Però estarem igual de contents si col·labores amb qualsevol dels molts projectes de periodisme lliure que hi ha a tot l’estat.
Avui mentre el Florentino, Endesa i la banca inverteixen grans quantitats de diners en imposar els seus interessos molts periodistes estan treballant per trencar el mur de la mentida. No els deixis sols. Ajuda’ls. Implica’t. No hi ha res que els faci més por que la gent organitzada.