Sóc la Marta Sibina i des del canal Octuvre gravem aquest vídeo perquè tothom ha de saber el que està passant a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Una institució que durant el final del franquisme i la Transició va ser referent en la lluita per les llibertats, però que avui està protagonitzant fets molt preocupants. Segurament tots recordeu això:
X
Així va ser com la degana del Col·legi d’Advocats, Eugènia Gay, va intentar fer callar el president del Parlament.
Ara, dos anys després, el Col·legi torna a ser notícia, aquesta vegada perquè ha decidit convidar a fer una conferència, al seu cinquè congrés, el fiscal Javier Zaragoza. Algú podria pensar que després de mesos veient aquest senyor al judici del procés, ja no vindrà d’aquí que faci una xerradeta al Col·legi. Però no estem parlant d’una xerradeta. Darrere aquesta nova polèmica hi ha un nou episodi d’una lluita que es disputa a l’interior del Col·legi d’Advocats però que ens afecta a tots.
Per entendre aquesta batalla mirem l’estructura del Col·legi. L’òrgan de govern és la Junta, que és votada pels col·legiats. La degana de la Junta és Eugènia Gay, que és qui va fer callar Torrent. Eugènia Gay és la filla d’Eugeni Gay, qui també va ser durant anys degà del Col·legi. Més enllà de la coincidència familiar, al Col·legi són molts els convençuts que la família Gay controla des de fa anys el Col·legi i són moltes les veus que denuncien l’endogàmia d’una nissaga que ha col·locat sistemàticament els seus peons al Col·legi per controlar-lo.
Com us podeu imaginar, tenir aquest control obre moltes portes. Eugeni Gay se’n va adonar de seguida que el control del Col·legi podia esdevenir un trampolí per fer carrera política. De controlar el Col·legi, l’Eugeni va passar al Tribunal Constitucional —que va tombar l’Estatut de Catalunya— i del qual va arribar a ser el seu vicepresident. Avui, a més, és membre del Consell d’Administració de CriteriaCaixa. Per la seva banda, la seva filla Eugènia ja ha sonat en diverses ocasions com a possible ministra de Justícia del Govern del PSOE.
Però a banda de la Junta, dintre el Col·legi, hi ha tres tipus d’òrgans que també són triats pels col·legiats. Per una banda, tenim les comissions delegades que depenen directament de la Junta. Aquí trobem, per exemple, la Comissió de Deontologia Professional, la Comissió d’Estrangeria o la Comissió de Cultura. Per una altra banda, tenim les comissions de persones col·legiades, on trobem, entre d’altres, la Comissió de Drets Humans, la Comissió de Dones Advocades o la Comissió de Defensa i del Lliure Exercici de l’Advocacia. Ara, atenció.
El 29 de juny al matí, diverses entitats jurídiques van emetre un comunicat on es qualificava la invitació de Zaragoza com a vergonya i recordava que el fiscal, a més a més d’haver canviat radicalment els fets en el judici del procés, era responsable d’altres accions.
“El fiscal Zaragoza es va negar que se seguís amb la investigació de les tortures produïdes a Guantánamo. També es va oposar al processament de tres militars dels Estats Units, imputats per l’assassinat del càmera José Couso, i va ser convidat pel govern de Netanyahu per haver aconseguit esborrar la fitxa policial del primer ministre israelià per propiciar l’arxivament d’una investigació per tortures i lesa humanitat, en el cas Flotilla de la Llibertat”.
El mateix dia, les coses es van començar a complicar també dins el Col·legi, i la Comissió de Defensa va emetre un comunicat on es deia, entre d’altres coses:
El fiscal Zaragoza representa la màxima expressió i la punta de llança de la repressió de l’Estat contra els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i el seu govern. L’actuació del fiscal Zaragoza va convertir-se en un altaveu de l’extrema dreta en defensa de la unitat d’Espanya. La invitació del fiscal en un acte del Col·legi suposa validar la seva trajectòria i les seves actuacions, i fins i tot retre-li un homenatge”.
A les queixes de la Comissió de Defensa es van unir la Comissió de Dones Advocades i la Comissió de Drets Humans i d’Estrangeria.
Davant l’allau de queixes, la Junta, presidida per Eugènia Gay, va fer un comunicat on explicava que la invitació a Javier Zaragoza no era decisió de la Junta, sinó de dues seccions concretes: la secció de Penal i la secció de Constitucional. Les seccions són la tercera pota de l’estructura del Col·legi, però malgrat l’intent de la degana Eugènia Gay de desmarcar-se de la invitació de Zaragoza, hi ha una cosa clara: aquestes seccions depenen directament de la Comissió Delegada de Cultura, i com hem vist abans, les comissions delegades depenen directament de la Junta i de la degana, la qual cosa fa difícil creure que la degana fos aliena a la invitació de Zaragoza.
Mirem qui són alguns dels membres de les seccions que han convidat el fiscal Zaragoza.
Tenim a Francisco Chamorro Bernal, Francisco Béjar García, Eloy Moreno Terrés i Manuel Pinyol Testas.
Aquests quatre advocats tenen en comú que, a principis de 2017, van posar en marxa l’associació Llibertats per oposar-se a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. El manifest fundacional de Llibertats porta la signatura d’Eugènia Gay i a l’acta de presentació de l’associació van assistir personalitats com Enric Millo, Inés Arrimadas i Miquel Iceta.
Pocs dies abans de la celebració del referèndum, l’associació Llibertats i Societat Civil Catalana van fer un comunicat on s’afirmava que l’1 d’octubre era un greu atac a la Constitució i a la democràcia a Catalunya i acusaven la Generalitat d’haver trencat les bases de la convivència democràtica. Mesos més tard, amb motiu de les manifestacions del Tsunami Democràtic, la secció de Dret Constitucional, en un escrit signat per Chamorro, deia que les protestes eren inadmissibles i demanava que s’apliqués la llei mordassa amb el màxim rigor.
Per la seva banda, un altre dels membres de la secció de Dret Constitucional, Francisco Béjar, ha estat habitual en actes de Societat Civil Catalana. A més, juntament amb Ana Magaldi, va exigir a Rajoy que Torra no pogués exercir de manera efectiva la presidència de la Generalitat fins que acatés la Constitució. La fiscal Ana Magaldi va ser una de les primeres autoritats judicials que va parlar de les mirades d’odi que, temps després, serien de tanta ajuda al fiscal Zaragoza en el judici del procés.
Un altre dels membres de la secció de Dret Constitucional és Eloy Moreno, qui també és un prolífic activista a Twitter. El seu compte comparteix articles d’OKDiario contra Podemos, carrega contra el sindicat d’infermeria per refusar el Premi Princesa d’Astúries dient que això és “populismo pueblerino”, o reparteix carnets de feixistes als CDR i als “niñatos d’Arran”. A la vegada, però, Moreno fa una defensa a ultrança de la neutralitat que ha de tenir el Col·legi d’Advocats segons els postulats de l’associació Llibertats: “Els col·legis professionals no poden abandonar la posició de neutralitat que els és pròpia per assumir posicions ideològiques i polítiques de part”.
Una lluita per la neutralitat que ve de molt lluny. L’any 2010, Manuel Pinyol i Glòria Soto Aguilera, de la secció també de Constitucional, van signar el “Manifest per la Dignitat de l’Advocacia”, on es criticava l’adhesió del Col·legi d’Advocats al “Manifest de la Dignitat de Catalunya”, publicat poc abans de la sentència de l’Estatut. En aquest manifest exigint neutralitat al Col·legi, trobem gent tan neutral com Ramon de Veciana, d’UPyD, o Javier Nart i Carlos Carrizosa, de Ciutadans. A la secció de Dret Constitucional trobem Sònia Reina, també membre de Societat Civil, de Ciutadans, i en el seu temps advocada de l’organització d’ultradreta Manos Limpias.
Tota aquesta neutralitat, però, no ha impedit que la secció de Constitucional convidés Javier Zaragoza al Congrés del Col·legi ni que proposés com a presentador de l’acte a l’advocat Fuster-Fabra. Segons les investigacions d’Andreu Barnils, Fuster-Fabra va ser militant de Fuerza Nueva i va concórrer a les seves llistes. Aquí el podem veure en un acte de commemoració del Dia de la Victòria. Deu ser per neutralitat que l’acte del fiscal Zaragoza sigui presentat pel mateix Fuster-Fabra, amic personal de Rodríguez Galindo, condemnat per assassinar Lasa i Zabala amb els GAL. I deu ser també neutralitat el fet que el moderador de l’acte del fiscal Zaragoza sigui el “moderat” Eloy Moreno, que comparteix notícies d’OKDiario.
Després de les neutrals arrencades de llaços grocs, de la neutralitat que obliga judicialment a treure pancartes de la façana de la Generalitat i de la neutralitat que prohibeix banderes LGTBI als ajuntaments, arriba la neutralitat del Col·legi d’Advocats. Una neutralitat imposada pels que han retorçat la realitat jurídica fins a fer creure que Jordi Cuixart és un terrorista o que Carme Forcadell és una perillosa golpista, per posar només dos exemples.
Però si mirem la història del Col·legi, i salvant les distàncies, veiem que no és la primera vegada que es vol imposar la neutralitat. Una de les primeres accions dels vencedors de la Guerra Civil va ser imposar una intensa purga contra els advocats rojos o republicans per tal de garantir la neutralitat. A finals del franquisme i durant la Transició, però, es va posar en marxa la Comissió de Defensa del Col·legi, que de manera gairebé heroica va fer accions tan poc neutrals com ocupar l’edifici del Col·legi d’Advocats per lluitar fins a l’últim minut contra l’execució de Puig Antich o els últims afusellaments del franquisme. Una comissió que al llarg dels anys no s’ha mantingut neutral i que ha lluitat contra la repressió, contra el 15M o contra la injustícia dels desnonaments.
Membres del grup Llibertats, com Eloy Moreno, repeteixen que cap qüestió d’oportunitat política pot plantejar-se fora del marc jurídic vigent, ignorant que el Col·legi d’Advocats va ser una peça fonamental i un referent a l’hora d’enfrontar-se al marc jurídic vigent durant el franquisme. Avui, però, la neutralitat imposada se segueix obrint pas, malgrat que els estatuts del Col·legi són molt clars i diuen que cal treballar per la promoció i la defensa dels drets humans i de les llibertats públiques.
Però la situació actual del Col·legi és la que és: una degana que mira cap a una altra banda esperant el nomenament des de Madrid, mentre el seu pare i la seva cort imposen la neutralitat de Ciutadans, Societat Civil i Manos Limpias fent actes amb el fiscal Zaragoza presentats per advocats amb passat de militant franquista. Òbviament, tot això respon a la voluntat dels advocats i advocades de Barcelona que voten aquesta Junta i aquestes seccions. Segurament algú s’està preguntant com és que els advocats i advocades de Barcelona voten d’aquesta manera. Doncs si entrem un altre cop al web del Col·legi, veiem que la participació a les últimes eleccions de la Junta no va arribar ni al 20%. En el procés electoral per triar la secció de Constitucional, van votar 138 col·legiats.
Sembla que als mateixos que diuen que fer un referèndum ha d’estar castigat amb 100 anys de presó, tampoc els agrada gaire la participació per triar democràticament els membres del Col·legi. Són moltes les veus al Col·legi que reclamen i denuncien des de fa anys la negativa de la Junta per habilitar sistemes de votació telemàtica. Sembla que a alguns, això de votar, mai els acaba de venir bé; tot sigui per mantenir la neutralitat. Sigui com sigui, creiem que aquesta situació no només afecta els col·legiats i per això cal explicar-ho.
Passeu-ho!