És el primer aniversari de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a 100 anys de presó els líders independentistes catalans.

A Octuvre volem explicar alguns secrets de la cúpula judicial espanyola. Advertim que hi ha molta porqueria, però és imprescindible que la ciutadania tingui aquesta informació.

El Tribunal Suprem i el CGPJ porten anys exigint “respecte”. Però el respecte no s’exigeix, es guanya. I aquesta gent no se l’ha guanyat.

Mentre al Congrés discuteixen com reformar la podrida cúpula judicial, mirem els seus draps bruts.

El CGPJ és triat pel Congrés. Com que el Congrés ha estat dominat pel PP i el PSOE, el CGPJ també ho ha estat. I això és important, perquè el CGPJ és l’encarregat de nomenar els jutges del Tribunal Suprem.

Anem a mirar qui és aquesta gent que forma el Cártel de les Togues.

És possible formar part del CGPJ i fer negocis privats? Mirem el cas de Vicente Guilarte.

Guilarte va començar la seva carrera com advocat del Colegio de Registradores de la Propiedad.

Guilarte va defensar Enrique Rajoy Brey, germà de Mariano Rajoy Brey, qui va ser sancionat per la Dirección General de los Registros y del Notariado. Guilarte va aconseguir aixecar les sancions, i aquí va començar una gran amistat.

En una carta a tots els registradors, Enrique Rajoy parla de l’“impagable apoyo de Vicente Guilarte” per evitar “el riesgo que estuvo a punto de acabar con nuestro estatus”.

Poc després, el govern de Mariano Rajoy va nomenar Guilarte vocal del CGPJ, càrrec que compagina amb seguir defensant registradors de la propietat.

Així, es dona el cas que en un judici contra un registrador, el jutge que ha de decidir sap que l’advocat de la defensa és, a més, membre del CGPJ, un òrgan que pot sancionar jutges o premiar-los amb nomenaments.

Quan el PP va presentar un Avantprojecte de Llei que afectava els registradors, calia un dictamen del CGPJ. Entre els ponents hi havia Guilarte, l’advocat dels registradors de la propietat.

Guilarte també és un dels quatre assessors de la firma Maio Legal, juntament amb Elena Salgado, exvicepresidenta del Govern amb Rodríguez Zapatero.

És legal aquesta barreja entre negocis privats i càrrec al CGPJ? Sí… gràcies a una reforma feta pel govern de Mariano Rajoy.

Per acabar: el ministre de Justícia de Rajoy, Rafael Català, va nomenar Felisa Herrero pel càrrec de “enllaç judicial” a França, un lloc molt ben pagat: 133.000 € anuals. Felisa Herrero és l’esposa de Vicente Guilarte.

Un altre membre del CGPJ —nomenat per Ruiz Gallardón— és Rafael Fernández Valverde.

Valverde ha tingut una relació intensa amb Ausbanc, suposada associació d’usuaris de serveis bancaris que, segons la policia, era una organització dedicada a l’extorsió i actuava en col·laboració amb Manos Limpias.

El cap d’Ausbanc era Luis Pineda, detingut l’any 1982 per celebrar el primer aniversari del cop de Tejero amb còctels molotov.

Segons la policia, Valverde va participar com a ponent en actes d’Ausbanc i descrivia l’organització com “una buena amiga”.

Valverde també forma part del Consell de Redacció de la revista del Centro de Estudios Financieros (CEF) i és professor associat d’aquesta entitat, que prepara futurs jutges i jutgesses.

Però a més d’aquestes feinetes, Valverde també procura per la família.

Al març de 2016, el fill de Valverde es va presentar per cobrir una plaça tècnica al CGPJ. Qui havia de votar el nomenament era el CGPJ on treballava el pare. Valverde Jr només va obtenir un vot: el de Vicente Guilarte.

A l’octubre del mateix any ho va tornar a intentar per ser Jefe del Servicio de Formación de la Escuela Judicial. Aquesta plaça també era votada pel CGPJ. Aquesta vegada li van donar la feina, tot i tenir només 35 anys, poca experiència com a fiscal i cap experiència en formació.

Va passar per davant d’un catedràtic de Dret Processal i candidats amb 30 anys d’experiència.

Un vocal va dir: “la arbitrariedad en la elección fue superior al de otras veces”.

El càrrec està remunerat amb 50.000 € anuals.

En favor de Valverde Jr cal dir que és un veritable patriota. Dies després de l’1-O va compartir a Facebook un vídeo titulat: “Simple y llanamente Españoles. ¡Arriba España!”

Per cert: entre el professorat del CEF hi ha la seva parella, Blanca Lozano Cutanda.

Al 2013, Lozano Cutanda es va presentar per ocupar una plaça a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. La decisió depenia del CGPJ on treballa Valverde.

No va obtenir la plaça, però aquell mateix any, Ruiz-Gallardón la va nomenar jueza ad-hoc del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Els casos de Felisa Herrero, Valverde Jr o Lozano Cutanda no són els únics. També tenim el fillastre de l’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce, nomenat pel CGPJ lletrat del Tribunal Suprem.

Acabem aquest primer capítol amb Gerardo Martínez Tristán, membre del CGPJ.

La seva arribada a la cúpula judicial va ser molt sonada.

L’any 2013, Martínez Tristán era president de la Sala Contenciosa del TSJM. Aquell any, el govern de Madrid, primer amb Esperanza Aguirre i després amb Ignacio González, va aprovar la privatització de 6 hospitals públics.

Diverses organitzacions van presentar recursos judicials, i Tristán va maniobrar per quedar-se el cas al tribunal que ell controlava.

Aquí entra, un altre cop, la família: Tristán està casat amb Marta García de la Calzada, qui havia estat alt càrrec del govern d’Aguirre i era consellera de Foment a Castella-la Manxa amb Cospedal.

Finalment, 45 jutges es van rebel·lar contra Tristán i la privatització es va paralitzar.

Però no patiu per Tristán: va ser la mateixa Cospedal qui va proposar-lo per anar al CGPJ.

Un cop allà, Tristán va votar a favor d’apartar el jutge Pablo Ruz de la causa Gürtel. Ruz investigava la implicació del PP de Castella-la Manxa, liderat per Cospedal.

Resumint:

Tristán, des del TSJM, intenta salvar el pla del PP on treballava la seva dona.
La seva dona treballa amb Cospedal.
Cospedal proposa Tristán pel CGPJ.
Tristán aparta un jutge que investiga Cospedal.
Quan Cospedal cau, la dona de Tristán aconsegueix un alt càrrec al Tribunal Suprem, controlat pel seu marit.

Això és tot per avui.

Hem volgut començar suau.

Aquest és només un petit tast de la putrefacció de la cúpula judicial espanyola.

No us perdeu el proper capítol.