Hola. Aquest és David Alandete i és el protagonista d’una de les històries més vergonyoses, ridícules (i perilloses) del periodisme en castellà.
Ara explicarem qui és David Alandete, de què treballa, qui són els seus companys i com ha enganyat 100 milions persones sobre el que va passar a Catalunya l’any 2017.
El maig del 2014 David va ser nomenat director adjunt del diari El País.
Durant els primers tres anys al càrrec, David no va escriure pràcticament res sobre la situació a Catalunya.
Però el 23 de setembre de 2017, pocs dies abans del referèndum d’independència, Alandete inicia una sèrie d’articles amb un fil conductor molt clar:
“hi ha una xarxa d’ingerència russa a Catalunya”.
Aquests articles tenen un gran impacte ja que, segons les xifres del diari El País, els seus lectors arriben als 100 milions de persones.
Gràcies a aquest enorme impacte, el desembre del 2017 Alandete va comparèixer com a expert al parlament britànic
per explicar les seves teories, juntament amb Mira Milosevich, investigadora principal del think tank espanyol Real Instituto Elcano.
Però diversos investigadors i periodistes van estudiar les evidències presentades i van arribar a la conclusió que
les teories d’Alandete eren un conjunt de manipulacions amb dades errònies i tergiversades.
Hem revisat la suposada “investigació” d’Alandete i aquests són alguns dels disbarats que hem trobat.
ATENCIÓ: Nosaltres no som com David Alandete.
Tot el que escoltareu ara està perfectament documentat. A la descripció d’aquest vídeo trobareu els tots documents.
Primer exemple: David Alandete va afirmar que el compte de Twitter de Julian Assange tenia un 59% de seguidors falsos
cosa que provaria que darrere d’Assange i els seus tuits sobre Catalunya hi hauria una xarxa de robots russos.
Alandete treu aquesta dada de TwitterAudit. El problema és que David va utilitzar una versió gratuïta que no dóna les dades actualitzades.
Les dades sobre Assange eren de 2014, abans que el compte fos usat.
El 2017 Assange només tenia un 8% de seguidors falsos: menys que el diari El País d’Alandete.
Segon exemple: Alandete afirma que els missatges sobre Catalunya són amplificats per xarxes russes i chavistes.
La font d’Alandete és “una detallada anàlisi de la Universitat George Washington” feta pel professor convidat Javier Lesaca.
Però durant la intervenció d’Alandete al Parlament britànic, el diputat laborista Paul Farrely va cridar l’atenció sobre un fet important:
Alandete: “Tinc proves d’això!”
Farrely: “Es tracta de l’evidència que hem rebut i la forma amb la que està construïda.
La meva segona observació sobre els articles com els del senyor Lesaca
és que a diferència d’un article científic,
no hi ha control ni comparador en aquest estudi”, dues qüestions fonamentals de qualsevol treball seriós.
En aquest estudi “no hi ha control ni comparador”,
dues qüestions fonamentals de qualsevol treball seriós .
Alandete mai va publicar cap enllaç a aquest estudi.
Alandete també va ocultar als seus lectors que Javier Lesaca, l’autor de l’estudi, tenia un conflicte d’interessos evident:
Lesaca va ser portaveu del Govern de Navarra i va col·laborar amb la Fundació FAES, presidida per José Maria Aznar.
Els lectors no van ser informats.
Tercer exemple: el 15 de setembre Assange va fer un tuit demanant recolzar el referèndum d’independència a Catalunya.
El tuit va ser difós per milers de persones i Alandete en un dels seus articles afirma:
“Els missatges a les xarxes socials normalment es converteixen en virals en el transcurs de diversos dies” però en aquest cas “va rebre 2.000 retuits en una hora”
(…) Això és una evidència de la intervenció de perfils falsos”.
El problema és que, una altra vegada, Alandete no aporta ni una sola dada ni estudi que corrobori aquesta afirmació.
Aquesta falta de rigor va provocar polèmica però uns dies més tard, el Digital Forensic Research Lab va donar la raó a Alandete.
El problema, una altra vegada, és que aquesta organització tampoc no ofereix cap mena de dada concloent que confirmi l’afirmació d’Alandete.
L’investigador McGrath i el periodista Glenn Greenwald de The Intercept van analitzar el treball d’Alandete, Lesaca i el Digital Forensic Research Lab.
McGrath va enviar la seva anàlisi al Parlament britànic explicant que en els treballs d’Alandete, de Lesaca i del Digital Forensic Research Lab s’observa
una mala interpretació de dades, ús incorrecte d’informació i una metodologia de recerca pobre. Els informes presentats són excepcionalment enganyosos”.
Entre la documentació proporcionada per McGrath hi havia un estudi d’investigadors de la Universitat de Cambridge, de la Universitat Politècnica de Catalunya
i de l’Institut Mines Telecom que demostrava que els patrons del compte d’Assange s’ajustaven als patrons habituals d’interacció humana.
I dic “demostraven” perquè aquest estudi si fa públiques les dades i la metodologia de recerca utilitzada.
Justament el que no fa ni Lesaca, ni el Digital Forensic Lab ni, per descomptat, Alandete.
Per cert: El País sol citar el Digital Forensic Lab com a “una plataforma d’experts digitals”, però amaga una informació rellevant per als lectors:
El Digital Forensic Lab pertany al think tank Atlantic Council, dirigit, entre d’altres, per Condoleezza Rice, Rupert Murdoch,
Colin Powell i el mateix José Maria Aznar, expresident d’Espanya i, com hem vist, president de la Fundació FAES amb la que col·labora Lesaca.
Qui tingui una edat recordarà que aquestes persones que estan darrere del Digital Forensic Lab són les mateixes persones que el 2003 van assegurar
que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva que mai no es van trobar.
Aquests mateixos són els que ara ens asseguren la “ingerència russa a Catalunya”.
L’estudi de McGrath també analitza una altra de les eines utilitzades per Alandete per sostenir la seva teoria de la ingerència russa: Hamilton 68.
Segons Alandete, aquesta eina li va permetre veure com un dels tuits d’Assange amb informació sobre Catalunya va convertir
la paraula “Catalonia” en tendència entre els 600 principals comptes pro-russos.
Hamilton 68 és una eina creada pel think tank Alliance for Securing Democracy.
Aquesta organització manté en secret quines són aquestes “600 principals principals comptes pro-russos”.
Això vol dir que Alandete publica informació feta en base a unes dades sobre les quals ni ell ni els lectors tenen cap control,
un fet sobre el qual tampoc no s’informa als lectors d’El País.
I per acabar: l’Alliance for Securing Democracy és una organització fundada i dirigida per Michael Chertoff, que va ser secretari de seguretat nacional de George Bush.
A la direcció d’aquesta organització també trobem l’exsubdirector de la CIA, Michael Morell o Bill Kristol, un dels més fervents defensors
de la teoria falsa de les armes de destrucció massiva a l’Iraq. Finalment tenim Ana Palacio, ministra d’exterior d’Aznar durant la guerra de l’Iraq,
que també va mentir sobre les armes de destrucció massiva.
Alandete amaga als seus lectors que la seva font d’informació són dades -que no es poden comprovar-
facilitades per una organització fundada per ex-directors de la CIA, contractistes del govern nord-americà i ex-alts càrrecs polítics.
Ara, per comprendre encara millor el ridícul periodístic de David Alandete,
vegem unes imatges de Mira Milosevich durant la compareixença de tots dos al Parlament britànic:
Ian C. Lucas: “És la seva prova de que el govern rús està intentant interferir en el resultat del referèndum a Catalunya?”
Milosevich: “No. Crec que el govern rús no va buscar cap resultat concret del referèndum. No tinc proves i crec que…”
Ian C. Lucas: “Perdoni, però aquest és el punt important per a mi.”
Quina mena d’experts són aquests que no tenen evidència per confirmar el que diuen?
Mira pertany a l’Institut Elcano, un think tank espanyol el president d’honor del qual és el rei Felip VI i que entre els seus patrons
té Felipe Gonzalez, José Maria Aznar o Mariano Rajoy, personatges gens objectius en relació al conflicte a Catalunya.
Pocs dies després del referèndum, vuit empreses de l’IBEX pertanyents al patronat de l’Institut Elcano
van fer una col·lecta per finançar xerrades a diferents llocs del món per “defender los intereses y la imagen de España”.
El 7 de novembre del 2017 Mira va publicar un article sobre la ingerència russa a Catalunya i va batejar l’operació
com “la kombinaciya”, un esquema integrat per Snowden, Assange, Rússia Today i robots de Twitter.
Per fonamentar les seves afirmacions Mira, igual que Alandete, no fa servir cap dada objectiva.
A part de les seves opinions, l’únic que hi ha a l’article són els enllaços a dos articles de premsa:
un als articles d’Alandete i l’altre a una web anomenada UEvsDesinfo que té com a objectiu
“respondre les campanyes de desinformació de Rússia que afecten la Unió Europea”
Al web en posen alguns exemples: segons UEvsDesinfo el 2 de octubre un presentador de Rusia TV va dir que
a Catalunya hi havia un “ambient de guerra civil”. Jo els parlo des de Catalunya i crec que això no és correcte.
Ara bé: Rússia TV no és l’únic mitjà que va dir això.
De fet la idea de guerra civil a Catalunya es va publicar una setmana abans, el 22 de setembre…
a la portada digital del diari dirigit per Alandete!
Un altre exemple de manipulació russa segons Milosevich i UEvsDesinfo:
El presentador del programa Voskresnoye Vremya va dir, després de les càrregues policials contra el referèndum
que “la democràcia espanyola va fallar”. Un missatge semblant al de l’editorial d’un diari tan poc rus com The Guardian.
Finalment, un cas que ens va cridar molt l’atenció:
UEvsDesinfo explica que el canal rus Sputnik va manipular la seva audiència dient que a les Illes Balears hi havia un grup polític
que també defensava fer un referèndum d’independència el 2030. Efectivament el canal rus va dir això.
Però hi ha dos problemes: el primer, que és veritat. I el segon és que dos dies abans, aquesta mateixa notícia
també la va publicar… El País, quan Alandete era subdirector del diari.
Finalment, entre les fonts esmentades per UEvsDesinfo sobre la ingerència russa a Catalunya hi ha els articles d’Alandete
i l’article de Milosevich de què hem parlat abans.
Per acabar amb UEvsDesinfo, una dada molt important:
segons expliquen al web UEvsDesinfo “és el projecte estrella del Grup de Treball East Stratcom,
que pertany al Servei Europeu d’Acció Exterior, dirigit actualment per Josep Borrell.
És a dir, que les acusacions que el govern rus paga i controla mitjans de comunicació per parlar sobre Catalunya provenen d’un
mitjà de comunicació finançat i controlat pel govern de la Unió Europea.
Tot i que les seves “investigacions” han estat desmuntades com a autèntiques fake news que van servir per enganyar
els 100 milions de lectors d’El País, Alandete col·labora amb diverses televisions com a “expert en desinformació”
i fins i tot ha escrit un llibre sobre el tema.
A més a més el juny del 2018 l’Atlantic Council, una de les fonts usades per Alandete per a les seves “investigacions”
va llançar la seva pròpia web contra la “ingerència russa”: Desinfoportal.
I un dels experts de Desinfoportal és David Alandete.
Entre els partners de DesinfoPortal hi ha l’Alliance for Securing Democracy, el Digital Forensic Lab
i el mitjà finançat amb els impostos dels europeus, UEvsDesinfo.
Aquesta és la gent que ens explica el món.
La bona notícia és que no poden impedir que tothom sàpiga que David Alandete va enganyar
els 100 milions de lectors d’El País sobre el que va passar a Catalunya l’any 2017.
Per això, comparteix aquest vídeo amb els teus contactes. Moltes gràcies!