[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Aquest és un dels 1.645 Mercadones que hi ha a l’Estat espanyol. Gairebé tots hem entrat una vegada o una altra en un Mercadona, però poca gent sap els detalls foscos que s’amaguen darrere aquests supermercats. En aquest vídeo us explicarem tres coses que faran que la propera vegada que veieu aquestes lletres verdes les veieu de manera diferent. Comencem.
Cosa número 1. Durant la pandèmia, Mercadona va batre rècords de beneficis. Com pot ser això? Una explicació podria ser que, segons un informe de l’OCU, Mercadona va ser el supermercat que més va pujar els preus durant la pandèmia. Òbviament, aquest augment no va servir per millorar les condicions dels productors d’aliments, i ho hem vist aquest estiu amb el cas dels productors de llet, que segueixen cobrant el mateix que fa 20 anys. Llavors, el rècord de beneficis podria tenir a veure amb com Mercadona tracta els productors.
Els mitjans ho amaguen, però Mercadona no només escanya els productors de llet. El cas de la xufa i de l’orxata de Mercadona és tan interessant com poc conegut. Anem a veure.
El 2012 Mercadona va ser acusada de fer passar productes importats com a productes espanyols. Davant aquestes denúncies que corrien per les xarxes socials, Mercadona va fer un comunicat denunciant “certes informacions errònies que circulen per internet y que ponen en entredicho el origen español de algunos productos de Mercadona”. Segons Mercadona, tot era un muntatge i posava com a exemple l’orxata: “La horchata de Mercadona está elaborada con chufa de origen valenciano”, i asseguraven que el fabricant de la seva orxata compra el 48% de la xufa que se produce en Valencia.
Però tres dies després, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufa de València feia un comunicat desmuntant Mercadona. Primer deia textualment: “Cap de les marques d’orxata que ven Mercadona té denominació d’origen, per la qual cosa no existeix cap garantia que la xufa sigui valenciana”. Segon, els productors asseguren que Mercadona se salta la llei mencionant un origen valencià de la xufa que no pot acreditar. I sobre la compra del 48% de les xufes valencianes, el Consell Regulador és clar i afirma que “no compartim aquestes xifres. Si fos així, no hi hauria els excedents de xufa actuals”.
Però llavors, si les xufes de l’orxata de Mercadona no són de València, d’on venen? A finals del 2017 es va estrenar un documental titulat Tigernut, la pàtria de les dones íntegres. El documental tracta sobre les plantacions de xufes a l’Àfrica i el paper de l’empresa valenciana Tigernut Traders. El documental acusa l’empresa d’haver forjat una presumpta trama per aconseguir xufes a preus molt baixos a costa d’estafar famílies africanes, i a més amb unes condicions laborals de semiesclavatge.
El documental ha estat premiat a festivals d’arreu del món, però els amos de l’empresa denunciada han intentat censurar-lo i han posat una querella contra els seus autors. A la descripció del vídeo trobareu un enllaç sobre aquest documental.
Però la pregunta que ens fem és: podria ser que aquestes xufes africanes cultivades en condicions de semiesclavatge a l’Àfrica siguin les que fan servir per a l’orxata de Mercadona? Doncs és impossible saber-ho. El que sí que sabem és que l’única manera de garantir que les xufes són de València és amb el segell de la Denominació d’Origen, que l’orxata de Mercadona no té denominació d’origen i que Mercadona es nega a informar d’on prové la xufa.
Davant aquest escàndol alimentari i també de drets humans, la immensa majoria del periodisme espanyol calla. I quan parla de l’orxata de Mercadona diu això.
Cosa número 2. Recordeu les manifestacions dels cayetanos als barris rics de Madrid durant la pandèmia? Doncs a València també es va manifestar l’extrema dreta i, en un dels vídeos que van córrer per les xarxes, es podia veure Juan Roig, l’amo de Mercadona, al mig d’una manifestació on es cridava: “¡Viva España! ¡Viva el Ejército! ¡Viva la Policía! ¡Y viva el Rey!”
Segons explicava el diari El Español, la manifestació era “una muestra de apoyo a la enseña nacional y también a los militares que se han involucrado en la lucha contra el coronavirus”. El vídeo va aixecar molta polèmica i molts van acusar Roig de manifestar-se amb l’extrema dreta. I llavors van aparèixer els de Maldito Bulo per esbrinar si era veritat o era bulo que l’amo de Mercadona estigués en aquesta manifestació.
Diuen els de Maldito Bulo que “en el vídeo de la manifestación se ve a personas que aplauden, algunas de ellas con banderas de España”, i a continuació difonen la versió de l’equip de comunicació de Mercadona: “Juan Roig camina todas las tardes por esa zona y, al dirigirse a casa, se encuentra con la concentración y la gente que estaba allí quiso hacerse fotos con él y saludarlo”.
A veure. Primer, els de Maldito Bulo expliquen que en el vídeo “se ve a personas con banderas de España”, però per alguna raó no expliquen que algunes d’aquestes banderes d’Espanya tenen al mig un enorme aguilutxo franquista.
Segon, potser sí que Roig passava per allí casualment camí de casa seva, però si jo vaig camí de casa i em trobo una manifestació amb simbologia feixista, no m’aturo a saludar ningú. Però bueno, potser són coses meves.
I tercer, diuen els de Maldito Bulo que “la gente que estaba allí quiso hacerse fotos con él y saludarlo”, però no ens expliquen que entre la gent que estava allí amb Juan Roig hi havia María Irene Beneyto del PP valencià i implicada en diversos casos de corrupció.
Potser tot plegat és una simple casualitat i el fet que Juan Roig estigui al mig de manifestacions franquistes és senzillament perquè passava per allí. Però resulta que Roig també passava per allí quan va donar milers d’euros a la fundació FAES presidida per Aznar. I també passava per allí quan Bárcenas va apuntar el nom “Mercadona” als seus papers. I, per cert, també passaven per allí Esperanza Aguirre i Ana Botella.
La presidenta Esperanza Aguirre visitant les instal·lacions de Mercadona.
Com es veu, les relacions de l’amo de Mercadona amb la dreta són intenses, però això potser és una simple casualitat, perquè Juan Roig és un hombre hecho a sí mismo. “Es discreto y familiar. Roig es un ejemplo de emprendedor hecho a sí mismo y con capacidad de atención al cliente. Juan Roig aparece como el gurú de los empresarios españoles, un profesional que sabe mantener el criterio. La de Juan Roig es la historia de la industria cárnica.”
Anem a conèixer la família treballadora de l’amo de Mercadona. Resulta que, a principis del segle XX, els avis de Juan Roig ja eren uns destacats empresaris càrnics i els seus pares van posar en marxa la cadena de carnisseries Cárnicas Roig. L’arribada del franquisme no va ser impediment perquè els negocis de la família treballadora prosperessin. Al contrari, les relacions eren molt fluides.
Paco Roig, germà de Juan Roig, es va casar l’any 1962 amb Manuela Segarra, neta de Silvestre Segarra, falangista, feixista, amic de Franco i empresari del calçat que va fer fortuna proveint sabates a l’exèrcit espanyol. Entre els convidats al casament del germà gran de Juan Roig trobem les màximes autoritats franquistes de l’època: el governador militar de Castelló, l’alcalde de València o el governador civil de València. Tots plegats passaven per allí.
I, com es veu, Juan Roig ve d’una família treballadora, però molt ben connectada amb els jerarques franquistes. Tan ben connectada que les Cárnicas Roig es van beneficiar d’uns quants favors de la dictadura.
El 13 de març de 1975 el BOE recollia una ordre signada pel subsecretari d’Hisenda de Franco, Fernando Benzo. Aquesta ordre era, bàsicament, una amnistia fiscal brutal: reducció del 95% de la quota de llicència fiscal, reducció del 95% dels drets aranzelaris, reducció del 95% de l’impost de compensació de gravàmens interiors, reducció del 95% de l’impost general sobre el tràfic de les empreses, reducció del 95% de l’impost general sobre transmissions patrimonials i una reducció del 50% de l’impost sobre les rendes del capital.
Sis mesos més tard, un altre regal del franquisme a la família Roig. Al BOE del 10 de setembre i en nom del Generalísimo Franco, el ministre d’Agricultura, Tomás Allende García-Baxter, ordena l’expropiació forçosa de terrenys declarats d’utilitat pública i l’ocupació dels mateixos en benefici de l’empresa Industrias Cárnicas Roig.
L’any 1979 la fortuna Roig estava calculada en 2.400 milions de pessetes, un valor equivalent actual a més de 200 milions d’euros. Com es pot veure, la història de la família treballadora i de l’hombre hecho a sí mismo és pura propaganda, i Juan Roig, més que un emprenedor hecho a sí mismo, s’assembla al fill espavilat d’una família acomodada, beneficiada per una dictadura feixista.
Per cert, Juan Roig es proclama abanderat d’això que en diuen “la cultura de l’esforç”. Esforç, òbviament, pels altres: mentre gent com Juan Roig es fa rica gràcies a favors de dictadures i de polítics corruptes, la resta s’ha d’esforçar. Hauríem de fer un vídeo sobre aquesta cantarella de la cultura de l’esforç.
Tercera cosa. Segur que algú dirà: bé, els de Mercadona exploten els productors, fan donacions de diners a l’ultradreta, tenen relacions amb els corruptes del PP, van gaudir de favors d’una dictadura feixista, però com a mínim donen llocs de feina.
Sobre això, podem triar propaganda dels mitjans o dades com les de Madrid, on un Mercadona obert l’any passat ha tancat comerços al voltant.
A començaments dels anys 2000 es van reformar molts mercats municipals i, en el finançament d’aquestes remodelacions, molt sovint hi participava Mercadona a canvi de poder instal·lar-hi un súper al mercat municipal. Doncs bé, mirem aquesta gràfica publicada per La Directa que recull dades de l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona i veiem què ha passat als mercats on ha entrat Mercadona.
L’any 2000, al mercat de Sants hi havia 401 parades. 20 anys més tard en queden 67. Al mercat de la Guineueta hi havia 200 parades i avui en queden 21. Al mercat de la Unió, també de Barcelona, hi havia 165 parades. En queden 22.
En el mateix reportatge de La Directa es recull el testimoni de l’Àlex Agramunt, peixater i exparadista: “Estàvem al mercat de Sants de Barcelona. La meva família tenia la paradeta allà des de feia cinc generacions. Ara fa dos anys que no hi som”. Mercadona s’hi va instal·lar en aquell mercat l’any 2015 i dos anys abans van començar les negociacions entre l’Ajuntament i els paradistes del mercat.
L’Àlex Agramunt explica: “Li van dir a l’Ajuntament que podien entrar al mercat amb la condició de no posar productes frescos, però com que hi posen molts diners, van acabar fent el que volien”.
Quan et diguin que Mercadona crea llocs de feina, no te’ls creguis: és publicitat. La realitat és que el seu negoci és apartar la resta, destruir els seus negocis i quedar-s’ho tot per ells. Com explica La Directa: “Un Mercadona més, 10 botigues menys”. A la descripció del vídeo us deixem un enllaç amb el magnífic reportatge de La Directa.
Ja portem massa minuts de vídeo i hem d’anar acabant. Ens queden moltes coses per explicar: la implicació de la família Roig en els escàndols i saquejos de la Fórmula 1 a València, els fosquíssims negocis de la família Roig amb la dictadura d’Obiang a Guinea Equatorial o la relació de Mercadona amb els mitjans de comunicació que li renten la cara.
Sabíeu, per exemple, que aquest senyor té una agència de publicitat que porta grans projectes publicitaris de Mercadona? Les relacions entre Mercadona i els que suposadament ens informen és molt estreta. I per això moltes de les coses que expliquem en aquest vídeo són desconegudes per moltíssima gent.
Alguns, després de veure aquest vídeo, pensaran: “Molt bé, molt interessant, però de què serveix tot això si seguiran fent el que volen?”
Però hi ha una realitat incontestable: si Mercadona gasta milions en comprar periodistes per ocultar tot el que hem explicat aquí, és perquè tenen molta por que aquestes coses arribin a la gent.
Per això, si t’ha semblat interessant, passa-ho.