[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA] El vídeo d’avui destaparà com es teixeix la catalanofòbia amb la col·laboració del diari El País, Ayuso, investigadors del CSIC i exdiputats del PSC. Comencem. Aquest dijous 14 de setembre el Telenotícies Vespre obria amb aquesta notícia en titulars. Atenció: la presidenta madrilenya ha carregat contra Catalunya amb unes declaracions polèmiques i sense fonament. La presidenta deia que és més difícil buscar un lloc de treball a Madrid portant un cognom espanyol.
TV3 ens explica l’enèsima erupció catalanòfoba d’Ayuso, però no ens explica l’origen de tot plegat. El presentador va dir que eren unes declaracions polèmiques sense fonament, però sí que hi ha un fonament i cal destapar-lo. Fem una mica de cronologia.
El dimarts 12 de setembre, Ayuso va fer un tuit anunciant que el 8 d’octubre vindria a Barcelona a la manifestació convocada per Societat Civil. Allí estaré.
El dia següent, 13 de setembre a les 7 del matí, un web anomenat Agenda Pública publicava un article titulat “El nom de la bèstia”. El subtítol deia: “Dos experiments evidencien discriminació laboral severa contra sol·licitants d’ocupació castellans a Catalunya durant el procés”. L’autor era Javier Polavieja.
A les 5 del matí del dia següent, El Confidencial publicava una entrevista a Polavieja parlant sobre l’estudi publicat a Agenda Pública. El titular de l’entrevista era: “A Catalunya s’ha discriminat els castellans que cercaven feina”.
A les 9.30, Ayuso va fer un tuit enllaçant l’article.
I dues hores més tard citava Polavieja a l’Assemblea de Madrid i deia el que vam sentir al Telenotícies Vespre de TV3.
Ara anem a veure què hi ha darrere tot plegat. El web on Polavieja publicava els resultats dels seus estudis, Agenda Pública, és un web associat al diari El País i que va ser fundat per Marc López Plana, exdiputat del PSC al Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.
A primera vista, l’article de Polavieja és el típic article d’opinió contra el moviment independentista. Polavieja afirma que “el procés desenterra una retòrica espanyòfoba”. Per demostrar les seves afirmacions, Polavieja rescata un clàssic constantment utilitzat per Arrimadas en particular i l’espanyolisme en general: l’article de Quim Torra on parla de les bèsties en forma humana.
Aquí faig un parèntesi. Qualsevol persona que sàpiga llegir sap que Torra, quan parla de bèsties, no es refereix a la gent que parla castellà, com sempre ha dit i repetit Arrimadas. El famós article de Torra és un article dedicat a un exguàrdia civil i militant d’UPyD que va muntar una campanya a escala europea perquè Swissair utilitzava el català als seus vols. Atenció a la carta que el tipus va enviar als mitjans de comunicació:
“Con decisiones de este tipo descartan a 40 millones de españoles para favorecer a 3 millones de catalanes, de los cuales 700.000 dominan la lengua catalana. Comportamientos similares a los que se dieron en la época nazi.”
És ben evident que el problema amb aquest senyor no és que parli castellà. És ben evident que el que el converteix en bèstia és dir bestieses i punt. Malgrat l’evidència, la parròquia espanyolista amb Arrimadas al capdavant va fer servir la manipulació de l’article de Torra durant anys per atacar l’independentisme. Això entra dins la normalitat.
El que no és normal és que una manipulació tan grollera sigui assumida acríticament i com a font de coneixement per tot un doctor en sociologia i membre del CSIC com Polavieja. Segons Polavieja, el text de Torra utilitza recursos típics dels discursos d’odi per promoure o justificar l’exclusió social, l’explotació i la violència. I aquí arribem al moll de l’os.
Segons Polavieja, la prova d’aquesta exclusió social es manifesta a Catalunya en la discriminació en l’àmbit econòmic, especialment els mercats laborals. És en aquest punt on Polavieja comença a vestir les seves opinions amb dades de dos experiments: l’experiment GEM i l’experiment Cat-C.
El primer experiment, GEM, es va fer entre el 2016 i el 2018 a cinc països europeus, entre ells Espanya. Aquest estudi es basava en enviar currículums falsos a ofertes de treball reals per veure si els cognoms —que eren inventats— influïen en la resposta de les empreses. El problema és que l’experiment estava dissenyat tenint en compte països sencers.
El mateix Polavieja admet en el seu article que:
“L’experiment GEM no fou dissenyat expressament per identificar discriminació entre grups ètnics autòctons.”
Per això, diu el sociòleg, per tenir dades ajustades al cas català, van realitzar “l’experiment auxiliar Cat-C”. En aquest nou estudi s’enviaven des de Madrid currículums amb cognoms castellans. Segons Polavieja, aquests dos estudis combinats permeten concloure que en la Catalunya del procés hi va haver discriminació laboral contra sol·licitants de feina amb noms i cognoms castellans.
Al cap de poques hores, Polavieja era portada a El Confidencial. El text comença directament amb la cita completa del text de les bèsties de Torra. I a continuació afirma que:
“Al sociòleg Javier Polavieja el porta obsessionant aquest text des que es va publicar el desembre de 2012.”
Al llarg de les següents hores, el text d’Agenda Pública i l’entrevista d’El Confidencial van córrer per les xarxes com la pólvora. Per fi hi havia proves científiques del supremacisme català. Ja no és una opinió: els catalans són racistes i xenòfobs i està demostrat científicament. Ayuso no deixa escapar l’oportunitat i utilitza el treball de Polavieja per escalfar l’ambient abans de la manifestació del 8 d’octubre a Barcelona.
Però algunes veus van advertir que alguna cosa fallava. Un dels primers en fer sonar l’alarma va ser l’historiador Carles Sirera, que va assenyalar diversos errors metodològics a l’estudi de Polavieja. Segons Polavieja, els equips de recursos humans a Catalunya discriminen els currículums amb cognoms castellans. Sirera, però, adverteix que el treball només mira cap a un costat. L’estudi de Polavieja no crea un grup de catalans amb dos cognoms catalans i un nom en català buscant feina a Madrid com a grup de control.
Una altra investigadora, Laia Balsells, denuncia també aquesta manca d’equilibri. Balsells diu que li sorprèn “la unidireccionalitat de l’estudi de Polavieja”. També pregunta si “no interessa estudiar prejudicis contra catalanoparlants”. Conclou que és absurd ignorar una part del conflicte a no ser que es tingui una agenda política.
Sirera explica que també hi pot haver altres factors que no tenen res a veure amb cognoms castellans. L’estudi iguala el menor interès d’un empresari de Lleida amb “discriminació”, però l’empresari pot pensar raonablement que un madrileny no es mudarà a Lleida pel sou que ofereixen.
Pel que fa a la mostra de dades, les coses no pinten millor. El segon estudi diu que les províncies amb més independentisme, Lleida i Girona, són les que més discriminen. A El Confidencial, el sociòleg diu:
“Aquesta diferència a Lleida i Girona és notable i consistent amb un mecanisme d’homofília ètnica al nord.”
Una afirmació molt forta que, quan mirem la lletra petita, queda en entredit. Polavieja mateix diu:
“Convé tenir en compte que els marges d’error són amplis en les províncies del nord. Comptem amb poc més de 100 empreses que ofertaven vacants i això redueix la precisió.”
O sigui: tot l’independentisme ètnic de Lleida i Girona es basa en poc més de 100 entrevistes insuficients i amb amplis marges d’error.
Quan la polèmica portava hores a la xarxa, la investigadora Marinya Fernández va intervenir. Fernández és una de les participants del primer estudi, el GEM. És contundent:
“El post de Polavieja a Agenda Pública ho simplifica en excés tot. S’ha de ser cautelós a l’hora de fer generalitzacions de brotxa grossa amb un tema tan polititzat.”
És a dir, una de les autores de l’estudi diu que Polavieja fa servir generalitzacions de brotxa grossa.
Però el mal ja està fet i la catalanofòbia torna a guanyar la partida, aquest cop disfressada de ciència.
És veritat que amb aquest vídeo no s’espera convèncer ni Ayuso ni els que estan compartint l’estudi “científic” de Polavieja. Però és important que el màxim de gent a Catalunya sàpiga com el diari El País, un exdiputat del PSC, un investigador del CSIC i l’ultradreta espanyolista van fer passar per ciència el que és catalanofòbia de la de sempre.
L’escriptor Pere Antoni Pons va fer un tuit que resumeix perfectament la qüestió:
“Els castellans o espanyols volen fer creure que estan discriminats a Catalunya perquè així tenen el pretext per discriminar encara més els catalans.”
Doncs això, defensem-nos. Passa-li aquest vídeo als teus contactes i que corri. Gràcies.