El vídeo d’avui donarem algunes dades que expliquen per què Rodalies és un desastre. Ens volen fer creure que és normal que els trens no funcionin, que són coses que passen i que cal tenir paciència. Fins i tot, Salvador Illa ha dit que ja està bé de queixar-se.
“Crec que és un dels principals problemes que tenim a Catalunya: passar de la cultura de la queixa a la cultura de la feina. Tot és queixa, queixa, queixa, queixa, queixa, queixa… i tot és a la cultura de la feina, que els catalans som gent industriosa i som gent treballadora.”
Perfecte, senyor Illa. Nosaltres en aquest vídeo no ens queixarem, sinó que donarem dades rigoroses que demostren com l’Estat espanyol i el seu partit, el PSC, són responsables directes del desastre de Rodalies que cada dia afecta milions de treballadors. Ah, per cert: que els catalans som gent industriosa i som gent treballadora.
Illa, “industriós i treballador”, no ha deixat d’encadenar càrrecs de partit des de l’any 1995.
Bé, anem al gra. Creiem que com més gent sàpiga el que explicarem ara, més a prop estarem de la solució. Atenció.
El desastre de Rodalies es repeteix cada dia. Averies, titulars, gent indignada a les andanes i polítics fent declaracions. Però en aquest bucle infinit poques vegades es parla d’un dels escàndols més bèsties d’Europa: la xarxa de trens d’alta velocitat espanyola, l’AVE.
Què té a veure l’AVE amb Rodalies? Ho expliquem en cinc punts.
Primer punt: fa 30 anys l’Estat va deixar caure Rodalies
Les dades que sentireu a continuació són d’aquest informe de 2018 de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), un organisme públic i oficial.
El 2018, Rodalies i l’AVE van tenir un total de 592 milions de viatgers.
562 milions van viatjar en Rodalies i 30 milions en AVE.
Doncs bé, entre 1990 i 2018, l’Estat va invertir:
-
3.600 milions en Rodalies
-
55.880 milions en l’AVE
És a dir:
Per cada viatger de Rodalies es van invertir 6,4 euros.
Per cada viatge d’AVE es van invertir, atenció, 1.862 euros.
La pregunta és: qui va decidir invertir 260 vegades més en AVE que en Rodalies?
Amb quins criteris es va prendre aquesta decisió?
Anem a veure què diu l’informe de l’AIREF (p. 8):
“Els projectes d’inversió, fins i tot els més importants, no són sotmesos a una veritable avaluació prèvia que permeti estimar els seus efectes socioeconòmics. La majoria de les ocasions, les grans decisions estan ja preses abans de començar els estudis de viabilitat.”
És a dir: un organisme públic diu en un document oficial que la decisió dels governs del PP i el PSC de destinar milers de milions a l’AVE mentre deixaven caure Rodalies era una decisió política sense cap base tècnica.
El 2019, el Tribunal de Comptes de la Unió Europea va publicar un informe especial sobre la xarxa ferroviària d’alta velocitat. Segons l’informe, l’única línia d’alta velocitat justificada era la Barcelona–Madrid.
L’informe de l’AIREF és del 2018, el del Tribunal de Comptes europeu del 2019. Algú podria dir que és fàcil parlar a misses dites, però el 2010 ja hi havia gent advertint del desastre. Aquell any, Germà Bel i Daniel Albalate, de la UB, publicaven Quan l’economia no importa, on explicaven que el desenvolupament de l’AVE defugia criteris d’eficiència econòmica i obeïa objectius metapolítics.
Segon punt: les tres potes del desastre — partidisme, corrupció i unitat d’Espanya
1) Partidisme
Bel i Albalate expliquen que el 2010 es debatia si construir una línia d’AVE de Madrid a Santander passant per Palència. Sobre aquesta línia, José Blanco, ministre de Zapatero, va dir:
“Per estalviar 15 minuts no podem gastar-nos 2.000 milions d’euros de més. Ho demani qui ho demani.”
Però dos mesos més tard… va signar l’ordre per construir la línia.
Per què?
Perquè Miguel Ángel Revilla va dir que si no hi havia AVE, feia fora el PSC/PSOE del govern de Cantàbria.
És a dir: 2.000 milions d’euros en AVE a canvi de garantir els interessos del PSC/PSOE.
2) Corrupció
El 2019, la CNMC va multar amb 118 milions d’euros 15 empreses per falsejar contractes amb Adif.
I un jutge suís va confirmar que Alstom va sobornar Lluís Oliveró, administrador de l’empresa amb què es va finançar il·legalment el PSC/PSOE, Filiesa.
Això era el 1998, quan Salvador Illa ja feia anys que era un càrrec destacat del PSC/PSOE.
Esperem que Illa no ens acusi de “cultura de la queixa” per explicar la relació entre el seu partit i la corrupció de l’AVE.
3) Unitat d’Espanya
Aquí és on s’entén tot.
Felipe González:
“La decisió de l’AVE no [és] per Sevilla, sinó per Espanya.”
Aznar, any 2000:
“Hay que acercar todos los territorios de España mediante una red ferroviaria de alta capacidad que situará a todas las capitales de provincia a menos de 4 horas del centro de la península, es decir, Madrid.”
Magdalena Álvarez (PSOE):
“Para nosotros es coser con cables de acero el país, unirlo, conectarlo y sentirnos españoles.”
I mentrestant, Rodalies s’aguanta amb esgarraps
El maig de 2023, Illa va demanar el vot pel PSC per:
“Deixar enrere la Catalunya del victimisme i la queixa contínua.”
A OCTUVRE creiem que el que cal deixar enrere és:
“L’Espanya que ha demostrat ser absolutament incapaç de donar un servei de qualitat de Rodalies als milions de treballadors catalans que paguen els seus impostos.”
Per això hem fet aquest vídeo.
Passa-ho.