Ahir al matí, l’Àngels Barceló, a la Cadena SER, va fer una editorial molt passada de voltes i a OCTUVRE volem posar una mica de context. Es veu que està molt contenta del govern que van guanyar PSOE i Sumar. Barceló va explicar que “sienta las bases para la reedición de un nuevo gobierno progresista”. “Por fin el debate va de cosas que afectan a los ciudadanos en una agenda que confirma el perfil izquierdista del gobierno ante la desesperación de la patronal y de la derecha política”.
Segons Barceló, el pacte entre el PSOE i Sumar és una meravella progressista d’esquerres, però el problema és que els nacionalistes i independentistes no estan fent la feina. Atenció:
“Solo con un matiz importante: sin los votos de otros grupos de la cámara, nacionalistas e independentistas, el documento firmado ayer con toda solemnidad no servirá para nada.”
“Para pasar del papel a la práctica es indispensable el acuerdo con los independentistas.”
“Sin esos hipotéticos socios, la agenda social diseñada por socialistas y Sumar quedará en un cajón.”
“Y sería una lástima porque el documento habla de la vida de la gente, de las cosas que pueden facilitarnos esa vida o hacérnosla un poco mejor.”
El pacte és magnífic per a la vida de la gent, però si els malvats independentistes no voten a favor, totes aquelles coses que poden facilitar-nos la vida a la higuera.
I llavors un pensa: la part de l’editorial fa una crida als independentistes catalans a un acord. És la gran pregunta per als independentistes:
“¿También se puede permitir este país renunciar a estas mejoras sociales a cambio de una medida que sí puede que traiga la concordia, pero que al final va a beneficiar sobre todo a alguien que proclamó la independencia mintiendo a todos los que le seguían ciegamente y se fugó en el maletero de un coche?”
Ni més ni menys: és una amenaça. O a favor del que diguin PSOE i Sumar, o us oblideu de “la vida de la gent”. És xantatge de l’esquerra paternalista.
Barceló s’atura d’opinar contra els nacionalistes, contra els independentistes i contra Carles Puigdemont. Però hi ha algunes coses que no poden passar per alt.
Primera qüestió
Barceló parla de PSOE i Sumar com si estigués als micròfons d’una ràdio rebel que hagués fundat ella. Però clar: parla des dels micròfons de la Cadena SER.
I la Cadena SER és propietat del Grup PRISA. I els accionistes del Grup PRISA (els caps de Barceló) no tenen precisament un perfil esquerrista.
Entre els accionistes de PRISA tenim:
-
Accionistes d’Indra, empresa d’armament proveïdora de l’exèrcit espanyol, privatitzada per José María Aznar, i que va tenir contractat Felipe González.
-
Accionistes d’FCC, una de les principals constructores espanyoles, multada per haver alterat il·legalment licitacions d’obra pública durant 25 anys.
-
I accionistes del Banco Santander, un banc que ningú no diria que és “molt rojo”.
El problema és que són desconfiats: ni Barceló ni la ràdio on treballa tenen cap credibilitat progressista ni d’esquerres.
Segona qüestió
Diu Barceló que és molt important que hi hagi un govern del PSOE i Sumar perquè tindrem un “nuevo gobierno progresista que habla de la vida de la gente”.
Però els que tenim memòria recordem perfectament que el Grup PRISA, el diari El País i la Cadena SER van fer tot el possible per impedir un govern progressista del PSOE i Podemos.
I no ho dic jo: ho va denunciar el mateix Pedro Sánchez en una entrevista que segurament recordeu.
Doncs en aquell moment El País i la SER feien tot el possible per impedir un govern progressista. Àngels Barceló, d’Hora 25, en aquella època semblava no tenir gaire interès en un govern de perfil esquerrista “que parlés de la vida de la gent”.
Tercera i última qüestió
L’Àngels Barceló s’ha presentat moltíssimes vegades com una lluitadora contra les fake news, contra la desinformació i com una gran defensora del rigor periodístic i la veracitat.
Doncs crida l’atenció que, parlant d’una cosa tan seriosa com la presidència d’Espanya i la vida de la gent, Barceló parli del “maletero de un coche”, un rumor desmentit fins i tot per fonts policials.
És curiós que defensi un govern “d’esquerres” utilitzant un argument que Santiago Abascal i tota la caverna mediàtica utilitzen. No ens hauria de sorprendre, però, ja que es tracta de catalans.
És difícil distingir entre Barceló i Federico Jiménez Losantos.
Acabo amb tres reflexions:
1)
Barceló és la veu de l’amo, igual que ho va ser el 2016 i igual que ho seguirà sent el 2030.
Si Barceló ha apostat en l’editorial pel xantatge com a manera de negociar amb els independentistes, podem estar segurs que això és el que es respira a les altes instàncies.
2)
Barceló diu amb contundència que si els independentistes no donen els seus vots a PSOE i Sumar seran responsables de la vida de la gent.
En comptes de parlar de política, Barceló prefereix sumar una pedra més al mur de la catalanofòbia que durant dècades han aixecat tant l’ultradreta com l’esquerra espanyolista.
Barceló està dient a les persones d’arreu de l’Estat que la culpa del seu patiment econòmic no la té l’IBEX, ni la monarquia, ni la corrupció sistèmica, ni els 40 anys de governs del PP i PSOE.
La culpa del patiment de la gent a Espanya la tenen els votants nacionalistes i independentistes catalans.
3)
És evident que ni Barceló, ni la Cadena SER, ni el Grup PRISA no els importa gens l’agenda social ni la vida de la gent.
És evident que ni Indra, ni FCC, ni el Santander no estan patint pel “perfil esquerrista” del PSOE i Sumar.
A ells el que els importa és mantenir viva la salsa borbònica que permet seguir manipulant contractes públics, alimentant portes giratòries i, en el cas de Barceló, seguir cobrant l’estratosfèric sou que aquesta colla li paga.
La Cadena SER no té cap respecte pel periodisme, ni per la veracitat, ni pel rigor.
En fi, que quedi constància.