Benvinguts al segon capítol de la sèrie d’OCTUVRE sobre el bufet d’advocats Cuatrecasas.
Abans de començar, una tafaneria: gent que ha tractat l’Emili Cuatrecasas, president del bufet que porta el seu nom, ens ha assegurat que l’advocat no deu estar gaire content amb el primer capítol que li hem dedicat. Ho entenem perfectament, perquè el primer capítol ha tingut més de 200.000 visualitzacions en els sis primers dies.
Això vol dir que molta gent a Catalunya ha vist tots els detalls dels delictes fiscals de l’Emili. Vol dir que molta gent ara sap que l’Emili es va salvar d’acabar en una cel·la a Can Brians gràcies a un pacte amb l’Advocacia General de l’Estat, que depenia de Soraya Sáenz de Santamaría. I vol dir que molta gent potser es pot fer alguna idea de per què el bufet presidit per l’Emili va contractar la mateixa Soraya.
Sobre això, vam fer aquest preciós gràfic: és evident que l’Emili hauria preferit que no li haguéssim dedicat un vídeo d’OCTUVRE. Suposem que encara li agradarà menys que n’hi dediquem dos.
—
Al capítol anterior vam explicar com José María Aznar va donar el tret de sortida a la revolta contra l’amnistia el 2 de novembre del 2023:
“El que pugui parlar, que parli; el que pugui fer, que faci; el que pugui aportar, que aporti; el que se’n pugui moure, que es mogui…”
Després van venir les manifestacions ultres i el posicionament de diversos sectors en contra de l’amnistia, entre ells el comunicat de Cuatrecasas.
A OCTUVRE ens vam preguntar per quin motiu Cuatrecasas es va unir amb la dreta i l’ultradreta contra l’amnistia als independentistes. Una explicació podia ser la relació estreta entre Cuatrecasas i Soraya Sáenz de Santamaría, que vam exposar al primer capítol.
Però Soraya no és l’única ultra espanyolista que trobem a Cuatrecasas.
Aquest és José María Macías. Al seu perfil de Twitter explica que és:
- Magistrat en excedència
- Advocat a Cuatrecasas
- Vocal del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)
Entre 1990 i 2005 Macías va fer carrera a l’àmbit contenciós-administratiu i el 2005 va demanar una excedència per treballar al bufet Cuatrecasas —on encara treballa.
Fins aquí, tot correcte.
Però el 2015 Macías es converteix en un dels 21 vocals del CGPJ, el màxim òrgan de govern del poder judicial. I és aquí on la cosa es posa interessant.
(…i Macías al centre)
Aquests dies el CGPJ és notícia perquè els seus membres tenen el mandat caducat. Hi havien de ser 5 anys, però ja en porten 10.
Recordeu aquell famós missatge de WhatsApp d’un senador del PP dient:
“Controlarem la Sala Segona del Suprem per darrere.”
Doncs això va trencar les negociacions per renovar el CGPJ. Els vocals conservadors —els que va nomenar el PP— s’han atrinxerat al càrrec i no en volen marxar.
Entre aquests vocals rebels hi ha José María Macías.
El 6 de novembre, malgrat tenir el mandat caducat, els vocals conservadors van respondre a la crida d’Aznar i van publicar un comunicat oficial contra l’amnistia.
Macías, a més, va fer campanya a Twitter amb missatges del tipus:
“Les conseqüències de la llei d’amnistia són irreparables.”
Cuatrecasas i Macías coincideixen en el rebuig frontal a l’amnistia. Però encara és més greu la coincidència professional i orgànica entre el càrrec de Macías al CGPJ i el seu càrrec a Cuatrecasas.
Atenció: el CGPJ on seu Macías pot nomenar:
- Presidents dels Tribunals Superiors de Justícia
- Presidències de sala i magistrats del Tribunal Suprem
- Dos membres del Tribunal Constitucional
És a dir: Macías decideix qui jutja què i qui seu on.
I ara, què té a veure això amb Cuatrecasas?
Si entrem a la web de Cuatrecasas, un dels seus serveis estrella és el Grup de Cassació i Recursos Especials.
Els diuen als clients:
“L’estratègia de qualsevol assumpte ha de contemplar l’elevada possibilitat que acabi davant instàncies judicials superiors, com els Tribunals Superiors de Justícia, el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional.”
I ofereixen:
- Recursos de cassació a tribunals superiors
- Recursos davant el Tribunal Suprem
- Recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional
I per assegurar l’èxit, Cuatrecasas avisa:
“Per a aquests recursos incorporem processalistes habituats a actuar davant el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i els Tribunals Superiors.”
Ara la pregunta clau:
Sabeu qui és el CAP d’aquest grup de cassació?
Exacte: José María Macías.
Això vol dir que:
- Macías nomena (o participa en el nomenament) de jutges del Suprem i del Constitucional.
- I al mateix temps, Macías cobra de clients que necessiten que aquests mateixos jutges acceptin o resolguin els seus recursos.
6) EL PODER ARBITRARI DEL TRIBUNAL SUPREM
(segons ell mateix)
Imagina que una empresa perd un judici i vol presentar un recurs de cassació al Suprem. El primer obstacle és que el Suprem accepti el recurs. I la majoria no els accepten.
Però Cuatrecasas tranquil·litza els clients: tenen un equip “habituat” a actuar davant el Suprem.
Tan habituat que fins i tot hi tenen un vocal del CGPJ que en nomena els magistrats.
Algú podria dir:
“Però els jutges s’han de cenyir a la llei…”
Doncs bé: el mateix Macías explica públicament que el Suprem té un ampli marge d’arbitri. Ho diu ell.
En un podcast de Cuatrecasas sobre la reforma del Reial decret 520/2023, Macías diu:
“El recurs de cassació és d’una enorme exigència tècnica i és molt difícil obrir la porta d’admissió.”
“La reforma endureix encara més les condicions d’accés.”
“El Tribunal Suprem tindrà un ampli arbitri per decidir si tramita un recurs o no.”
Repeteixo:
“Amplíssim arbitri”.
Això vol dir que la decisió de si un cas milionari prospera… o no… depèn de jutges nomenats per un òrgan on seu el mateix advocat que tu pots contractar.
I ara la pregunta òbvia:
Si fossis l’amo d’una empresa que es juga milions d’euros,
a qui contractaries?
- A un advocat qualsevol?
- O al bufet on treballa un vocal del CGPJ que nomena els magistrats del tribunal que decidirà si el teu recurs existeix o no?
7) RESPOSTA DEL RÈGIM A LA PRESSIÓ D’OCTUVRE
Quatre dies després de publicar el nostre primer capítol:
- La Vanguardia dedica una peça laudatòria a Emili Cuatrecasas.
- Macías publica un article dient que l’acord del PSOE amb els independentistes és “una amenaça programada al poder judicial”.
- I dijous, el diari Ara publica una entrevista amb José María Macías.
A OCTUVRE creiem que el que és imprescindible és que tothom conegui:
- la relació entre Macías i Cuatrecasas,
- els clients de Cuatrecasas,
- i la posició de Macías al CGPJ.
El primer capítol d’aquesta sèrie va ser un èxit perquè molta gent el va compartir. Si aquest segon capítol t’ha semblat interessant —encara que a l’Emili Cuatrecasas no li agradi— passa’l.