Hola. Mireu aquest tuit del diari El Mundo del 23 de gener:
“Jordi Évole denuncia un linxamiento del independentismo tras manipular unas palabras suyas.”
Jo no volia fer un vídeo sobre Jordi Évole. Però quan vaig veure aquest tuit vaig pensar que sí, que calia explicar algunes coses.
Fins ara, això d’“espanyolitzar” era cosa de FAES. La novetat és que, ara, qui s’apunta a la croada espanyolitzadora és un periodista que s’autodefineix com d’esquerres.
Évole sabia perfectament que la seva proposta d’espanyolitzar TV3 generaria polèmica. Només cal mirar la cara que fa just després de dir-ho:
“¿Cuál es el problema de españolizar? ¿En qué país vivimos?”
La veritat és que fer un vídeo per comentar aquesta història fa una mandra enorme. En el fons no és cap novetat que hi hagi una esquerra espanyolista que, quan parla de Catalunya, s’assembla molt al PP i a Vox.
Però el que sí em sembla necessari és analitzar el que va passar l’endemà de l’entrevista.
Mostrem-ho.
La proposta d’Évole d’espanyolitzar TV3 va rebre un allau de crítiques. Però el periodista no es va prendre gaire bé les crítiques. I la nit del diumenge 22 va fer un tuit dient que un “sector minoritari de l’independentisme” estava manipulant les seves paraules i que tot plegat li feia molta por.
Évole diu que ha sentit molta por.
Us sona?
A Catalunya ja coneixem prou bé com funciona aquest mecanisme. Recordeu aquella secretària judicial que estava a la seu d’Economia el 2017? Aquella que “no podia sortir pel terrat”? El relat que es va construir després al judici del Procés?
La Guàrdia Civil, els partits espanyolistes, jutges, fiscals i tota la maquinària mediàtica van construir un relat perfectament dissenyat: uns independentistes malvats i unes pobres víctimes que passaven molta por a Catalunya.
La plataforma de periodistes Media.cat va estudiar aquest fenomen en dos informes que expliquen com es crea aquest relat de la por que, al final, serveix per justificar la repressió de l’Estat a Catalunya.
I Jordi Évole coneix perfectament aquest mecanisme.
Quan diu que passa “molta por” per les crítiques que rep, la maquinària mediàtica es posa en marxa. I per si no n’hi hagués prou amb el tuit, Évole va a la Cadena SER i assenyala directament els que li estan “fent por”:
“Un sector minoritari de l’independentisme, però molt sorollós… amb molts influencers que tots coneixem. I després hi ha digitals a Catalunya finançats no sé ben bé per qui…”
Sempre el mateix subtext: “Jo sóc la víctima. Els independentistes són els agressors.”
He volgut explicar-ho perquè crec que és important entendre el patró:
un dia és l’Évole, un altre dia és el Pablo Tallón, un altre dia és el Jordi Basté, un altre dia és el Ricard Ustrell…
I aquesta gent no té fi.
Évole sap perfectament que a Catalunya hi ha independentistes perseguits per fer tuits.
Sap perfectament que hi ha activistes i periodistes als quals se’ls ha punxat el telèfon amb Pegasus sense autorització judicial.
Però Jordi Évole va a la Cadena SER i assenyala tuitaires, activistes i mitjans de comunicació.
Jordi Évole té columna a La Vanguardia, surt a TV3, a Catalunya Ràdio, a la Cadena SER i a La Sexta. I, tot i això, té “molta por” perquè el critiquen a Twitter i perquè alguns mitjans digitals ho expliquen.
El que fa Jordi Évole és exactament el mateix que feien els guàrdies civils que deien que havien passat “molta por” mentre apallissaven àvies desarmades l’1 d’Octubre:
primer actuen, i després es fan passar per víctimes.
He anat al perfil de Twitter de Jordi Évole i no he trobat ni un sol tuit on digués que sentia molta por quan el seu company Ferreras criminalitzava Tamara Carrasco davant milions d’espectadors.
Ni un sol tuit dient que tenia por veient com s’espiaven periodistes amb Pegasus sense ordre judicial.
Ni un sol tuit dient que tenia por veient com les manifestacions del Tsunami es qualificaven de terrorisme.
No.
A Jordi Évole el que li fa “molta por” és que el critiquin per Twitter.
El que li fa por és que hi hagi mitjans digitals que ho expliquin.
Però no li fa por treballar per una cadena amb estretes relacions amb les clavegueres i la màfia policial-periodística. Això no.
I encara una última cosa: Évole assenyala un “sector minoritari i sorollós de l’independentisme”.
A Catalunya ja sabem com segueix aquesta història: suposo que ara mateix García-Castellón deu estar prenent notes per perseguir per terrorisme a tots aquells que han “espantat” el pobre Jordi Évole.
Tot plegat faria riure si no fos perquè, a Espanya, per menys que això hi ha gent a la presó i a l’exili.
Per això, malgrat la mandra que em fa l’Évole, he volgut fer aquest vídeo.
Perquè quedi constància.
Bon dia.