Hola,
al llarg dels últims mesos, a les xerrades que faig arreu del territori per explicar el projecte d’OCTUVRE, algunes persones m’han demanat l’opinió sobre Aliança Catalana i, fins i tot, m’han dit que seria bo que OCTUVRE fes un vídeo sobre aquest tema.
Fins ara he cregut que no calia fer cap vídeo per dues raons.
La primera raó és que crec que sobre Aliança Catalana ja hi ha moltes opinions, i no crec que la meva pugui aportar res d’especial.
La segona raó per la qual no vaig voler fer un vídeo sobre Aliança Catalana fins ara és que no volia ajudar la cúpula d’ERC en la seva estratègia de fer propaganda de Sílvia Orriols per desgastar Junts.
A OCTUVRE vam fer un vídeo per explicar com François Mitterrand va fer servir aquesta mateixa estratègia amb Jean-Marie Le Pen a les eleccions de 1981. El Front National de Le Pen va obtenir prop d’un 0,2% dels vots, però només 12 mesos després Le Pen assolia un 11% a la seva circumscripció de París.
La pregunta és:
com passa un partit de pràcticament no existir a posar-se al centre de la política francesa en només cinc anys?
Doncs la resposta és que el president socialista François Mitterrand va ajudar Le Pen. Mitterrand va donar ordres als directors de les televisions públiques franceses perquè donessin veu a Le Pen.
Avui, a Catalunya, la jugada és calcada:
Esquerra intenta perjudicar Junts fent propaganda d’Aliança Catalana.
Fa uns dies, Sílvia Orriols va fer un tuit amb dades de l’enquesta del CEO on es veia com Junts perdia vots cap a Aliança Catalana.
Com he dit abans, no crec que la meva opinió sobre Aliança Catalana pugui aportar res d’especial.
Però avui el que sí m’agradaria explicar és una cosa de la qual no se’n parla gaire: el mecanisme mediàtic que ha fet que Sílvia Orriols i Aliança Catalana hagin passat de tenir 504 vots el 2019 a ser una de les figures més comentades actualment als mitjans de comunicació.
A OCTUVRE, al llarg dels últims anys, hem dedicat moltíssimes hores a investigar i explicar les connexions entre partits polítics i mitjans de comunicació. Per exemple, hem explicat amb dades com l’any 2019 el diari El País va ajudar Vox a créixer arreu d’Espanya. I també hem documentat i denunciat com Esquerra Republicana controla TV3 i Catalunya Ràdio, i com subvenciona amb els nostres diners mitjans de comunicació privats.
Avui explicaré quines són les connexions mediàtiques darrere la pujada d’Aliança Catalana.
Lamentablement, això que explicaré ara no ho puc explicar a TV3, perquè Esquerra Republicana va donar l’ordre de “despolititzar” la televisió pública.
Però, per sort, ho puc explicar aquí, a OCTUVRE, sense subvencions ni publicitat.
Comencem.
1. El Mundo, portada per a Sílvia Orriols
El 26 de febrer de 2024, quan encara no s’havien convocat les eleccions del 12 de maig, el diari El Mundo va publicar a tota portada una entrevista amb Sílvia Orriols.
Això va sorprendre molta gent, que es va preguntar com és que un diari obertament catalanòfob donava tota la portada a una política que es reivindica com a independentista.
Independentistes van criticar que Orriols hagués acceptat l’entrevista a El Mundo, però d’altres van defensar que calia aprofitar l’oportunitat. La pregunta és legítima:
Què ha de fer Aliança Catalana? Acceptar o rebutjar l’oferta d’El Mundo?
La veritat és que no és una decisió fàcil. Quan no tens espais als blocs electorals, la proposta pot ser molt temptadora.
Què hauria fet jo, per exemple, si m’haguessin ofert una entrevista com aquesta quan em vaig presentar amb el Front Republicà? No ho sabrem mai, entre altres coses perquè El Mundo mai va oferir una entrevista al Front Republicà, i molt menys a tota portada.
I aquí ve la pregunta clau:
Quin interès té un mitjà ultraespanyolista com El Mundo a donar tota una portada a un partit com Aliança Catalana?
Per intentar respondre aquesta pregunta, hem analitzat com s’ha construït la enorme projecció mediàtica d’Aliança Catalana en els últims dos anys.
El que hem descobert és que l’espanyolisme ultra fa temps que treballa intensament i dedica molts recursos per fer famosa Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
Convertir una regidora desconeguda en el centre de totes les mirades requereix una estratègia mediàtica molt ben planificada. I aquesta estratègia comença a finals de 2021, quan Sílvia Orriols era una simple regidora a l’oposició de Ripoll.
En aquella època, Orriols era molt poc coneguda fora de la seva ciutat i amb prou feines tenia impacte a Twitter.
Malgrat això, a partir del mes de novembre de 2021, Orriols comença a rebre invitacions constants del canal 8tv, arribant a sortir 16 vegades en quatre programes diferents.
És evident que els amos de 8tv van decidir que calia donar publicitat a Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
2. Qui hi ha darrere de 8tv?
Qui eren els amos de 8tv en aquella època?
Dos senyors: Nicola Pedrazzoli i Borja García-Nieto.
Nicola Pedrazzoli, nascut a Itàlia i deixeble de Berlusconi, va arribar al negoci audiovisual català a finals dels 90, quan portava una televisió local a Sabadell molt i molt propera a l’alcalde socialista Manuel Bustos, aquell que va ser condemnat per corrupció al cas Mercuri.
De fet, Pedrazzoli va estar imputat en aquest cas de corrupció perquè els Mossos d’Esquadra van interceptar una trucada entre ell i Manuel Bustos on es parlava de com pressionar Pere Navarro i Jaume Collboni perquè càrrecs socialistes ajudessin Pedrazzoli a tenir una llicència pel seu canal català.
En una de les converses intervingudes, Pedrazzoli va dir:
“Si no me conceden la licencia, el PSC no pisará jamás mi televisión.”
Com es pot veure, Pedrazzoli gestiona amb mà de ferro qui surt i qui no surt als seus canals.
Per cert: l’any 2023 es va saber que Manuel Bustos havia estat informador de Villarejo.
L’amo de 8tv en l’època que Sílvia Orriols va començar a sortir-hi també era Borja García-Nieto.
García-Nieto és hereu d’una família riquíssima que va fer fortuna al segle XIX amb la indústria tèxtil i la banca. Entre 2008 i 2015, va presidir el Círculo Ecuestre, un fòrum ultraunionista que organitza xerrades a Barcelona amb gent com José María Aznar o Isabel Díaz Ayuso.
El veiem a sopars i actes amb:
-
Fernández Díaz
-
Esperanza Aguirre
-
Inés Arrimadas
-
Luis de Guindos
-
Alicia Sánchez-Camacho
-
Cayetana Álvarez de Toledo
-
Josep Piqué
-
José Manuel García-Margallo
García-Nieto ha estat vinculat a la COPE en l’època de Federico Jiménez Losantos. També va ser accionista del diari ultra Libertad Digital, fundat per Losantos.
Això va fer que el 2014 García-Nieto aparegués a la investigació de la caixa B del PP, perquè Bárcenas va explicar que Aznar havia autoritzat fer servir la caixa B del partit per comprar accions de Libertad Digital, on García-Nieto tenia participació.
Per acabar, pot ser interessant tenir en compte que l’amo de 8tv també va ser soci d’Iñaki Urdangarin.
La pregunta, doncs, és:
Com és que gent tan poderosa i tan contrària a l’independentisme decideix donar tanta visibilitat a Sílvia Orriols i Aliança Catalana des del seu canal de televisió?
3. El gir de 8tv… i la continuïtat del suport
A l’agost de 2022, les audiències de 8tv no acabaven d’arrencar, i Pedrazzoli i García-Nieto van decidir fer un gir polític.
En aquest punt entren a 8tv gent com:
-
Saül Gordillo
-
Pilar Rahola
-
Eduard Pujol
-
Gabriel Rufián
I, en aquest punt, també entren a 8tv 500.000 € en subvencions a fons perdut atorgats pel govern de Pere Aragonès.
Aquests canvis, però, no van afectar Sílvia Orriols, que va continuar tenint el mateix tracte preferent al plató de 8tv.
I quan dic “tracte preferent”, no vull dir que no es pugui entrevistar Sílvia Orriols, sinó que és evident que l’aposta de Pedrazzoli i García-Nieto per Aliança Catalana anava més enllà de l’interès periodístic.
Per posar context:
8tv ha entrevistat 4 vegades Sílvia Orriols.
En canvi, mai va convidar al plató Lluc Salellas, alcalde de Girona, una ciutat 10 vegades més gran que Ripoll.
Els 500.000 euros en subvencions del Govern a 8tv no van ser suficients, i al setembre del 2023 8tv va deixar d’emetre per antena.
Però atenció:
el fill de Nicola Pedrazzoli, Marc Pedrazzoli, va quedar al comandament de les xarxes socials de 8tv i del seu digital, El Principal.
Des d’aquestes xarxes, Marc Pedrazzoli ha continuat promocionant Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
Un exemple:
Des que es van convocar les eleccions del 12 de maig, el digital El Principal ha publicat 29 tuits sobre Sílvia Orriols, però només 1 sobre Clara Ponsatí.
Com s’explica aquesta diferència de cobertura?
I, més important encara:
Per què la xarxa de 8tv i El Principal continuen donant suport a un partit que es defineix com independentista, com Aliança Catalana, quan el fill de Pedrazzoli també utilitza les xarxes per fer likes i retuits de personatges com el raper Santa Flow (un gran defensor de Vox), per aplaudir Ayuso i per posicionar-se obertament contra l’amnistia copiant fil per randa el discurs de Vox?
4. E-Notícies: 20 anys d’antiindependentisme… i ara, fans d’Orriols
Però El Principal i els Pedrazzoli no són els únics espanyolistes que fan difusió de Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
El diari digital e-notícies fa mesos que desplega una campanya enorme a favor de Sílvia Orriols.
Si no coneixeu e-notícies, us en faig un resum molt breu:
-
Durant més de 20 anys ha estat dirigit per Xavier Rius, un periodista profundament antiindependentista.
-
Ha fet vídeos ridiculitzant l’independentisme i el moviment sobiranista,
-
ha tractat els exiliats com a fugados,
-
ha presentat el dèficit fiscal com a “victimisme”,
-
i ha blanquejat organitzacions com Societat Civil Catalana.
E-notícies ha estat un dels altaveus més durs de l’unionisme, i per això s’ha convertit en un referent per l’espanyolisme.
També ha estat un dels mitjans que més va difondre la idea de Tabàrnia, i Xavier Rius ha destacat com a propagandista del relat de l’“amenaça de guerra civil” a Catalunya si l’independentisme persistia.
Doncs bé:
des de fa aproximadament un any, e-notícies ha estat promocionant Sílvia Orriols per terra, mar i aire, amb centenars d’articles sobre la candidata d’Aliança Catalana.
Al seu canal de YouTube passa el mateix: desenes de vídeos sobre Sílvia Orriols i una entrevista a fons, on, per cert, Orriols és l’única política independentista entrevistada. La resta d’entrevistes són a:
-
Ignacio Garriga (Vox)
-
Ana Grau (Cs)
-
Alejandro Fernández (PP)
-
Albert Boadella (Tabàrnia)
Si mirem el perfil de Twitter d’e-notícies, veiem el mateix patró que a El Principal:
des que es van convocar les eleccions, e-notícies ha fet 79 tuits sobre Sílvia Orriols, i només 1 sobre la candidatura de Clara Ponsatí.
Una altra vegada, la pregunta:
Per què un diari ultraespanyolista com e-notícies dona un suport tan constant a Sílvia Orriols i Aliança Catalana?
5. Orriols, el Front Nacional de Catalunya i l’entrada de Jordi Aragonès
Molts antics companys de partit de Sílvia Orriols es fan la mateixa pregunta.
Recordem que Orriols va arribar a ser regidora de Ripoll amb les sigles del Front Nacional de Catalunya (FNC).
Però a mitjans de 2020, Orriols trenca amb el FNC i funda un partit propi, de la mà de Jordi Aragonès, cosí de Pere Aragonès i exmilitant d’Unió Democràtica de Duran i Lleida.
A partir d’aquí, Jordi Aragonès pren el control del partit de Sílvia Orriols i es converteix en el seu secretari d’ideologia.
És a partir d’aquest moment que Sílvia Orriols comença a tenir el suport intens de:
-
8tv de Pedrazzoli i García-Nieto
-
e-notícies
-
i altres altaveus ultraespanyolistes.
Davant això, algunes persones han criticat obertament aquest suport constant de l’ultraespanyolisme mediàtic a Aliança Catalana.
Fa uns mesos, una usuària de Twitter va preguntar al candidat d’Aliança Catalana per Barcelona, Lluís Areny, què feia retuitejant e-notícies.
Areny va respondre:
“No tenim cap estrambòtica aliança ni amb Xavier Rius ni amb ningú.”
I per demostrar que no tenien res a veure amb Xavier Rius, Areny va compartir una informació de la Viquipèdia que explicava que a l’octubre de 2023 e-notícies havia canviat de propietari, i que Rius havia deixat de ser director.
Això és veritat: l’octubre de 2023 e-notícies canvia d’amo i Rius deixa la direcció.
Però el que no diu Areny és que, segons el mateix e-notícies:
“Xavier Rius seguirà vinculat al projecte.”
I no només això. Arnau Boix, el nou director d’e-notícies, va dir en una entrevista que no pensava canviar gaire la línia editorial del digital.
Areny nega cap “aliança estrambòtica” amb Xavier Rius, però aquesta mateixa setmana Jordi Aragonès compartia a Twitter un article de Xavier Rius, publicat a OK Diario.
Tot el que he dit fins ara són fets objectius i contrastats.
6. Per què l’ultraespanyolisme impulsa Aliança Catalana?
Tornem a la pregunta:
Per què tota aquesta estructura ultraespanyolista treballa tan intensament per difondre la candidatura de Sílvia Orriols?
Per què aquesta gent, obertament antiindependentista, treballa perquè Aliança Catalana tregui el màxim de diputats possible?
Jo crec que el càlcul de tots aquests ultraespanyolistes és molt senzill, però molt efectiu:
Aliança Catalana és la millor manera de fer impossible una majoria independentista al Parlament de Catalunya.
És veritat que el primer punt del programa d’Aliança Catalana és molt clar:
si Aliança Catalana obté majoria absoluta, declararà i defensarà la independència de Catalunya.
Però això no preocupa gens els ultraespanyolistes que donen suport a Aliança Catalana, perquè és evident que Aliança Catalana no tindrà majoria absoluta.
De fet, precisament per això li donen suport:
per impedir que es pugui formar una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya.
Perquè saben que Aliança Catalana no pot arribar a cap acord:
-
ni amb la CUP
-
ni amb Esquerra
-
ni amb Junts
-
ni amb la llista de Clara Ponsatí
I això és un objectiu prioritari per a l’Estat.
L’Estat espanyol només ha vist perillar el seu poder quan els partits independentistes han estat capaços de posar-se d’acord.
Per això han de fer tot el possible per impedir que torni a existir la possibilitat d’una nova majoria independentista al Parlament.
7. L’AFD alemanya com a referència… i el que això implica
L’ideòleg d’Aliança Catalana i mà dreta de Sílvia Orriols, Jordi Aragonès, és admirador del partit Alternative für Deutschland (AfD), i ho ha expressat públicament.
Quin és el problema?
Ara mateix, a Alemanya hi ha un judici contra un dels principals dirigents de l’AfD per fer servir consignes nazis als seus mítings.
I no només això.
El 10 de gener es va destapar que diversos membres de l’AfD s’havien reunit amb empresaris i membres d’organitzacions neonazis per plantejar deportacions massives, fins i tot de ciutadans alemanys.
El tema ha estat tan greu que fins i tot Marine Le Pen, que no és precisament d’esquerres, ha amenaçat amb trencar el grup parlamentari europeu que comparteix amb l’AfD.
Fins ara, el partit de Merkel (CDU), un partit de dretes, s’havia negat a pactar amb l’AfD.
Després de les revelacions del 10 de gener, fins i tot Le Pen es planteja trencar relacions.
Doncs el 20 de gener, 10 dies després que es conegués l’escàndol, Jordi Aragonès feia un tuit dient que l’AfD trauria “un magnífic resultat” i que ho “celebrarem”.
Si ni tan sols el partit de Merkel pacta amb l’AfD, i si el partit de Le Pen es planteja trencar el seu vincle amb l’AfD, és absolutament evident que ni Esquerra, ni la CUP, ni Junts poden, de cap manera, pactar amb un partit que, a casa nostra, defensa obertament l’AfD.
I és per això que l’ultraespanyolisme ajuda Aliança Catalana:
perquè si treu suficients escons, farà impossible que hi hagi una majoria independentista al Parlament.
Això no és una opinió meva.
L’ultraespanyolisme ha posat, i està posant, molts recursos humans i materials per impulsar Aliança Catalana. I això no surt gratis.
8. I mentrestant, els problemes reals
Per acabar, i més enllà de les eleccions i de l’aritmètica parlamentària, és evident que el nostre país té problemes de tota mena:
-
amb la llengua
-
amb l’economia
-
amb l’habitatge
-
amb la sanitat
-
amb l’educació
-
i també amb els moviments migratoris
No es pot negar.
Però cap d’aquests problemes reals que ens afecten pot fer-nos oblidar una constant històrica que es repeteix sempre:
Una de les tàctiques de l’espanyolisme a Catalunya, i amb el catalanisme en general, és convertir-ho tot en un problema i generar el màxim de tensió a l’interior de la societat catalana.
Espero que aquesta informació i aquestes reflexions serveixin per obrir debats, per pensar col·lectivament més enllà del que cadascú voti el 12 de maig, i per trobar, com a moviment polític, la manera de continuar sense deixar-nos marcar el pas per García-Nietos, Pedrazzolis i e-notícies de torn.
Si tot plegat t’ha semblat útil, passa-ho.