La querella de Boye contra la jutgessa María Tardón explicada amb tot detall.
Fa uns dies saltava el següent titular:
“Gonzalo Boye es querella per presumpte encobriment i prevaricació contra la jutgessa que l’ha processat”.
Com? Encobriment d’assassinat? Una jutgessa de l’Audiència Nacional? El titular és potent, però hem volgut saber tots els detalls que s’amaguen darrere aquesta notícia. Hem llegit les 141 pàgines de la querella presentada per Boye, hem llegit transcripcions d’interrogatoris i hem sentit àudios de converses telefòniques intervingudes. Després de fer-ho podem dir que el titular és molt potent, però la història que hi ha darrere ho és encara més. Comencem.
Encobrir un assassinat per combatre l’independentisme?
Les tres persones contra les que es querella Boye són:
a) La jutgessa Maria Tardón, del Jutjat Central d’Instrucció nº3,
b) El fiscal Ignacio Miguel de Lucas, de la Fiscalía Especial Antidroga
c) La Lletrada de l’Administració, Mª Ángels Monedero, del Jutjat Central d’Instrucció nº3.
A l’acusació també participen 44 advocats de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya. En un comunicat diuen:
“Avui pateix aquest atac a la independència i llibertat en l’exercici de la professió és el company Gonzalo Boye, que ha estat imputat amb una total manca d’elements probatoris, tal com ve succeint a Turquia on més de 1.500 advocats defensors en processos amb rerefons polític han estat processats”.
La hipòtesi dels denunciants és la següent: Gonzalo Boye és l’advocat dels líders independentistes. Perseguir-lo a ell i destruir la seva reputació és, entre altres coses, una manera de colpejar l’independentisme. En aquest cas concret la persecució arriba al punt que una jutgessa, un fiscal i una lletrada de l’Administració podrien estar encobrint un assassinat. Sembla el guió d’una pel·lícula, però ara explicarem què està passant, ara mateix, a l’Audiència Nacional.
Un advocat desconegut però molt actiu
L’any 2015 Gonzalo Boye és un desconegut per a una gran part de l’opinió pública catalana. Encara falten més de dos anys perquè aquest advocat amb despatx a Madrid entri en contacte amb els líders sobiranistes catalans que escapaven de la repressió per haver organitzat el referèndum de l’1-O.
Però malgrat ser un desconegut pel gran públic, el 2015 ja havien passat pel seu despatx casos de molta rellevància, tant en l’àmbit espanyol com internacional. Al 2007 Boye participa com a advocat de l’acusació particular sobre els atemptats de l’11M a Madrid. Al 2008 en representació del Centre Palestí pels Drets Humans, es querella contra el ministre de defensa d’Israel per bombardejos contra Gaza i al 2010 torna a querellar-se contra Israel per l’atac contra el vaixell d’ajuda humanitària de la coneguda com a “Flota de la Llibertat”. Al 2009 Boye es querella contra els membres del govern dels Estats Units pel centre de detenció de Guantánamo i al 2014 participa de l’equip jurídic internacional que defensa Edward Snowden.
En l’àmbit local, destaquem dos casos: una querella contra Luís Bárcenas pel Cas Gürtel i les tasques de defensa de José Ramón Prado Bugallo. És aquest últim cas el que obre la porta a la història que ens ocupa.
Comença el ball: els Cinc de Barajas
A principis de 2015 Gonzalo Boye compagina la feina al seu despatx amb la de professor del Màster del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid, on també imparteixen classes altres professors que també es farien enormement coneguts a Catalunya un parell d’anys més tard com, per exemple, Manuel Marchena.
Entre els alumnes d’aquell màster trobem Isabel Prado Pouso, filla José Ramón Prado Bugallo. Potser aquest nom no us diu res, però és probable que us soni aquest altre: Sito Miñanco, el contrabandista i narcotraficant gallec que va protagonitzar la sèrie Fariña.
En aquell moment Sito Miñanco està a punt de sortir en llibertat després d’haver complert una llarga condemna per narcotràfic i la seva filla contracta el despatx de Gonzalo Boye per gestionar els permisos i accelerar la sortida en règim de llibertat condicional.
A partir d’aquest punt Isabel Prado contacta amb Boye en diverses ocasions. A la querella presentada per Boye es pot llegir:
“Isabel Prado Pouso, al tener poca experiencia profesional, hizo partícipe al despacho de abogados de Gonzalo Boye de varios asuntos encargados a ella por otros clientes”.
Fins aquí, es podria dir que tot entra dintre la normalitat d’un despatx d’advocats de les dimensions del despatx Boye-Elbal. Però el 8 de febrer de 2017 passa una cosa que es podria identificar com el punt d’inici d’aquesta història. Aquell dia Isabel Prado es presenta al despatx de Boye amb un client seu: Manuel Gonzalez Rubio.
La qüestió és que 48 hores abans, Manuel Gonzalez Rubio i unes altres quatre persones van ser enxampades per les autoritats d’Aduanes intentant sortir d’Espanya anant cap a Colòmbia amb 889.000 euros sense declarar i s’inicia el procediment administratiu habitual en aquests casos: retenir els diners i posar el cas en coneixement del Servicio Ejecutivo de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (SEPBLAC).
L’intent de Manuel González Rubio i de les altres quatre persones (a les que batejarem com els Cinc de Barajas) de sortir del país amb uns diners sense declarar és clarament una “infracció monetària”. Per això, a banda de retenir els diners, el SEPBLAC obre un procés administratiu i demana a l’infractor que expliqui l’origen i el destí dels diners.
Doncs bé: en aquella visita del 8 de febrer, Manuel González Rubio contracta el despatx de Gonzalo Boye per tal de fer els tràmits per recuperar els diners. La feina, en principi, és senzilla: Boye li demana a Manuel González Rubio que li doni tota la documentació que acrediti l’origen dels diners i el destí. Òbviament, Boye també li demana a Manuel González Rubio que es vagi preparant perquè el més habitual en aquests casos és que el SEPBLAC imposi una multa.
Al cap de pocs dies González Rubio porta al despatx de Boye la documentació per acreditar que els diners són seus i que tenen origen en una activitat legal. Una documentació que el despatx de Boye presenta davant el SEPBLAC per tal que retornin els diners a González Rubio. Fins aquí, una de les moltes operacions administratives que fan els despatxos d’advocats cada dia. Però és a partir d’aquí que la cosa es complica. I molt.
CAUSA 19/2016: una investigació secreta
Acabem de veure que el 8 de febrer de 2017 Manuel González Rubio contracta el despatx de Boye per fer els tràmits davant la SEPBLAC. Però en aquell moment està en marxa una investigació secreta de la qual ni Boye ni González Rubio saben res: la CAUSA 19/2016.
El 2 de març de 2016 -un any abans que González Rubio visités el despatx de Boye- el Jutjat Central d’Instrucció nº3 de l’Audiència Nacional, havia obert una investigació secreta en la qual es vigilava Sito Miñanco i diverses persones del seu entorn. Entre elles tres noms importants per entendre la nostra història:
> Manuel Gonzalez Rubio, (el client de Boye)
> Manuel Puentes Saavedra
>Santiago Quintero.
Això doncs, el que tenim és que el despatx de Gonzalo Boye està fent els tràmits davant el SEPBLAC per recuperar els diners d’una persona -González Rubio- que fa prop d’un any que està sent investigada en secret.
Però mentre s’espera la resolució de la SEPBLAC sobre els diners de González Rubio, passa una cosa que ho canvia tot: referèndum de l’1-O, repressió policial, presó per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, aplicació de l’article 155 i dissolució del Parlament. Diversos membres del Govern marxen a l’exili. Gonzalo Boye no coneix a cap d’ells, però aviat entraria en contacte amb ells.
És a partir d’aquest moment que Boye es fa enormement conegut a Catalunya per les seves defenses dels líders sobiranistes. Però això també el fa conegut a Madrid.
Una taca d’oli i un assassinat
Mentre Boye s’anava implicant en la defensa dels líders independentistes, la CAUSA 19/2016 segueix el seu curs i cada cop investiga més gent, convertint-se en una taca d’oli que embruta tothom que hi passa a prop.
Per exemple: la CAUSA 19/2016 comença investigant les activitats de Sito Miñanco i després passen a un personatge -del qual parlarem molt més endavant- que es diu Manuel Puentes Saavedra. Resulta que Puentes Saavedra era parella d’una de les quatre persones que acompanyaven el client de Boye, González Rubio, a Barajas. Doncs bé: com que la policia tenia el telèfon de Puentes Saavedra intervingut, s’assabenta de la qüestió dels diners de Barajas. D’acord amb aquest descobriment, la CAUSA 19/2016 inclou també a González Rubio. I ben aviat també inclourà Gonzalo Boye.
Com hem explicat abans, la investigació 19/2016 es mou sota secret imposat pel Jutjat Central d’Instrucció núm. 13. Però el 29 de gener de 2018 passa una cosa que fa que tot es precipiti: un dels investigats de la CAUSA 19/2016 -Santiago Quintero- és assassinat a trets a pocs metres de casa seva, a Colòmbia, on havia arribat des d’Espanya pocs dies abans.
Aquest assassinat d’un dels investigats precipita la investigació i sis dies més tard, el 5 de febrer de 2018 es produeixen nombroses detencions, entre elles:
> Manel González Rubio, el client d’en Boye,
> Les quatre persones que acompanyaven a González Rubio a Barajas quan el SEPBLAC va confiscar dels diners.
> Manuel Puente Saavedra.
Els acusen de delictes contra la salut pública i blanqueig de capitals.
La UDEF posa Boye al punt de mira
Com que el despatx de Gonzalo Boye portava els tràmits davant la SEPBLAC pel tema dels diners de Barajas -uns tràmits que encara seguien el seu curs- tres dels “cinc de Barajas” detinguts el 5 de febrer, van designar Boye com a advocat.
Quan Boye es va assabentar que els seus clients havien estat detinguts i acusats de blanqueig, va pensar que es tractaria d’un error, ja que els tràmits administratius davant el SEPBLAC estaven en marxa i el SEPBLAC en cap moment va comunicar l’existència de cap delicte per part dels “Cinc de Barajas”.
Així doncs, Boye es persona davant el Jutjat d’Instrucció Central per presentar la documentació que demostra l’origen i el destí dels diners propietat de Manuel González Rubio, així com la documentació dels tràmits davant la SEPBLAC.
I ara, atenció: pocs dies després que Boye presentés la documentació dels seus clients, el 12 de febrer de 2018, el fiscal del Jutjat Central d’Instrucció -Miguel Lucas Martín, sol·licita a la jutgessa del cas que s’investiguin els papers presentats per Boye. D’acord amb aquesta petició, la jutgessa ordena obrir una “peça separada” per investigar aquests papers. Així és com Boye passa de ser l’advocat d’alguns dels acusats a ser un possible sospitós.
Per cert: encara no ho havíem dit, però la jutgessa que porta la CAUSA 19/2016 és Carmen Lamela, la jutgessa que tres mesos abans d’obrir la “peça separada” contra Boye, havia decretat presó per Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. El Periódico de Catalunya descrivia Lamela així: “Carmen Lamela: Así es la jueza que ha encarcelado al Govern destituido y a los Jordis”. I afegim: la que inicia la investigació contra Gonzalo Boye.
Així, la investigació continua el seu curs, ara també contra Boye. Però el 14 de març de 2018 passa una cosa crucial: la policia informa la jutgessa que té proves molt i molt clares que incriminen directa i clarament Manuel Puentes Saavedra en l’assassinat de Santiago Quintero. Malgrat la gravetat de la informació, el jutjat no fa cap actuació contra Puentes Saavedra.
Contra qui sí que es mouen les coses és contra Gonzalo Boye. El 3 de juliol de 2018 la UDEF entrega al jutjat de Lamela un informe que explica que Boye no és simplement l’advocat dels acusats per blanqueig sinó que ell mateix forma part de la trama i que s’ocupa de falsificar la documentació per enganyar el SEPBLAC, dir que aquests diners tenen origen legal i que són de González Rubio.
En aquest mateix informe la UDEF demana a autorització per registrar el despatx i el domicili de l’advocat per trobar les proves de la seva suposada participació en la falsificació dels documents perpetrada per Boye.
Aturem-nos un moment en aquest punt: és possible que la UDEF tingui algun interès especial de carregar contra Boye i posar-lo en el punt de mira de la investigació? És possible atribuir aquest moviment de la UDEF al fet que Boye sigui un reconegut defensor dels líders independentistes? De moment és impossible saber-ho. L’únic que podem dir del cert és que membres molt destacats de l’UDEF han estat directament implicats en l’Operació Catalunya contra dirigents independentistes.
Puentes Saavedra: primera declaració davant Tardón
Poques setmanes després que l’UDEF presentés les seves sospites sobre Boye passa una cosa important que posa Puentes Saavedra al centre d’aquesta història.
[NOTA per si algú s’ha perdut: Puentes Saavedra: A) És un dels primers investigats de la CAUSA 19/2016. A) És parella d’una de les persones que acompanyava González Rubio -client de Boye- a Barajas quan van ser interceptats. C) És un dels detinguts el 5 de febrer de 2018, juntament amb González Rubio i els seus quatre acompanyants. D) És considerat per la policia el màxim sospitós d’haver ordenat l’assassinat de Santiago Quintero a Colòmbia.]
Aclarit això, seguim. El 26 de setembre de 2018, quan fa set mesos que és a la presó, Puentes Saavedra demana declarar davant la jutgessa Carmen Lamela.
La declaració tindrà lloc el 30 de gener de 2019, però no serà davant Lamela perquè la jutgessa va abandonar el seu càrrec. Així, Puentes Saavedra declara davant la nova jutgessa de la CAUSA 19/2016: María Tardón, una de les tres persones que Boye acusa d’encobriment d’assassinat. De fet és, justament en aquesta declaració on es comencen a veure coses molt estranyes entre el sospitós d’assassinat, Puentes Saavedra, i la jutgessa Tardón.
Durant la compareixença de Puentes Saavedra davant Tardón, la jutgessa va fer-li 67 preguntes, de les quals 9 tenien a veure amb l’assassinat de Santiago Quintero.
El primer que crida l’atenció si mirem la transcripció d’aquest interrogatori, és que a les 9 preguntes que Tardón fa sobre Santiago Quintero, la jutgessa sempre parla d’ell en present, com si Quintero estigués viu.
La segona cosa que crida l’atenció és que en cap moment de l’interrogatori la jutgessa pregunta a Puentes Saaverdra sobre la seva presumpta implicació a la mort de Quintero Marín. Diem que crida l’atenció perquè aquesta és la primera vegada que Puentes Saavedra declara d’ençà que la policia l’assenyala com a principal sospitós de l’assassinat de Quintero Marín. La pregunta és obligada: com pot ser que la jutgessa tingui un informe de la policia que aporta proves que incriminen directament la persona declarant, però que la jutgessa no li faci cap pregunta sobre el tema?
Sobre el que sí pregunta Tardón és sobre els diners de Barajas. I més concretament, sobre el despatx de Boye i sobre Sito Miñanco. Puentes Saavedra diu en aquesta primera declaració davant Tardón tres coses rellevants:
a) Que ell va estar present a una reunió al despatx d’en Boye.
b) Que en aquell despatx va veure Sito Miñanco.
c) Que els diners pertanyen a Gonzalez Rubio.
Sobre la primera afirmació, la querella de Boye contra Tardón inclou un informe pericial que mostra que la geolocalització dels telèfons intervinguts no assenyalen que Miñanco hagués anat en aquelles dates al despatx de Boye.
Així acaba aquesta primera declaració de Puentes Saavedra davant Tardón.
La hipòtesi sobre Tardón i l’encobriment d’assassinat.
Tornem a formular la hipòtesi en la qual es basa l’acusació d’encobriment contra Tardón. Ara ho podem fer amb més detall perquè tenim molta més informació. L’acusació que fan Boye i la resta de querellants és:
1) Que la jutgessa Tardón té la intenció de perjudicar Gonzalo Boye per la seva condició d’advocat dels líders independentistes, entre ells Carles Puigdemont.
2) Que per fer-ho, la jutgessa Tardón necessita incriminar Boye en un delicte.
3) Que la manera de fer-ho és obtenir proves que Boye ajuda de manera activa a blanquejar els diners trobats a Barajas.
4) Que per això la jutgessa Tardón necessita demostrar que Boye falsifica els documents presentats al SEPBLAC que diuen que els diners de Barajas són, efectivament, de González Rubio.
5) Que Tardón necessita demostrar que, en realitat, els diners no són de González Rubio sinó que són de Sito Miñanco i que Gonzalo Boye està falsificant els documents per amagar-ho.
6) Que com que la UDEF assenyala Boye, però no té cap prova, Tardón necessita trobar altres elements per actuar contra Boye.
7) Que com que la jutgessa Tardón no té proves, les fabrica. Com? Fent que un dels acusats de la causa -Manuel Puentes Saavedra- testifiqui contra Boye.
8) Que per a aconseguir que Puentes Saavedra testifiqui contra Boye, la jutgessa Tardón li ofereix impunitat per l’assassinat del qual l’acusa l’informe de la policia.
Això com a guió d’una sèrie policial és creïble. Però pot passar això en un jutjat de l’Audiència Nacional, a plena llum del dia i en un cas absolutament mediàtic? Per respondre la pregunta, anem a l’última part de la història.
El misteriós cas de la Diligència núm. 9
Segons la hipòtesi descrita, la declaració de Puentes Saavedra no ajuda a Tardón a complir el seu objectiu d’incriminar a Boye. I segons aquesta mateixa hipòtesi això hauria de perjudicar Puentes Saavedra.
Doncs bé: exactament nou dies després de la declaració de Puentes Saavedra, el fiscal del cas, Ignacio Miguel de Lucas, demana a la jutgessa Tardón que posi en marxa 10 diligències.
[NOTA: Una “diligència” és un document que deixa constància per escrit d’una resolució judicial feta en el marc d’una investigació.]
D’entre les 10 diligències destaca la Diligència núm. 9, on el fiscal demana a la jutgessa que entregui a les autoritats colombianes la informació que té el jutjat sobre les fortes proves que incriminen Puentes Saavdera a l’assassinat de Quintero.
És a dir: la informació sobre l’assassinat està al jutjat des del 14 de març de 2018 i la primera vegada que el jutjat valora la possibilitat d’enviar aquesta informació a les autoritats colombianes que investiguen l’assassinat és amb aquesta diligència feta el febrer de 2019.
I el més greu: la Diligència núm. 9 (que suposaria que Puentes Saavedra hagués de respondre pel delicte d’assassinat) arriba pocs dies després de la declaració de Puentes Saavedra, una declaració que no ajuda a la jutgessa Tardón a incriminar Gonzalo Boye.
Efectivament tot això pot ser un cúmul de casualitats. Pot ser casualitat que a l’interrogatori a Puentes Saavedra Tardón parli de Quintero en present, com si estigués viu i sense fer cap referència al seu assassinat, que no pregunti res a Puentes Saavedra sobre aquest assassinat o que just quan Puentes Saavedra evita incriminar Boye, es posi en marxa el procés contra Puentes Saavedra que, fins aquell moment, havia estat guardat a un calaix. És difícil afirmar que tot això confirmi la hipòtesi de la querella contra Tardón. Seguim amb la història.
Puentes Saavedra: segona declaració davant Tardón
El 7 de març de 2019 la jutgessa Tardón dóna llum verda a les 10 diligències que li havia demanat el fiscal, entre elles la Diligència núm. 9.
Però mentre es comencem a fer aquests tràmits, l’11 de juliol de 2019 Puentes Saavedra demana tornar a declarar davant Tardón “a la mayor brevedad”. Diu Puentes Saavedra que vol “corregir la seva declaració anterior (…) en relació amb els diners de Barajas”.
En aquesta segona declaració Puentes Saavedra sí incrimina Gonzalo Boye i l’assenyala directament com a falsificador de documents i part activa en la trama de blanqueig d’uns diners que, segons Puentes Saavedra, són propietat de Sito Miñanco.
Tres setmanes més tard d’aquesta declaració, la jutgessa Tardón decreta la llibertat provisional de Puentes Saavedra.
Dos mesos més tard la policia entra al despatx i al domicili de Gonzalo Boye.
L’escàndol està servit
El registre del despatx i el domicili de Boye es converteix en un espectacle mediàtic. Malgrat que, en teoria el registre és secret, abans que entri la policia ja hi ha càmeres de televisió a les portes del registre. Els titulars són contundents i la idea és clara: l’advocat de Puigdemont implicat en blanqueig de diners d’un narco.
Però malgrat els titulars impactants i l’escorcoll retransmès gairebé en directe, la policia no troba cap prova que demostri que Boye havia falsificat contractes o documentació per permetre un blanqueig de capitals.
El que si passa és que, gràcies a l’escorcoll, la jutgessa Tardón té accés als arxius informàtics personal i professionals de Gonzalo Boye i del seu despatx. Una informació delicada que recull les estratègies jurídiques de defensa de casos tan sonats com el de l’actual presidenta del Parlament Laura Borràs.
Avui la causa contra Boye segueix oberta. Com que no s’han trobat proves suficients per acusar Boye de blanqueig, l’acusació a Boye ha canviat. Si abans se l’acusava de “confeccionar els contractes” falsos, ara l’acusació és per haver donat les instruccions”.
I la Diligència núm. 9?
Davant aquests esdeveniments, i un cop Gonzalo Boye ha tingut accés a tota la investigació, les sospites de Boye sobre l’acció de Tardón es van fer molt intenses i dóna lloc al naixement de la hipòtesi que Tardón havia ofert beneficis a Puentes Saavedra a canvi d’incriminar-lo en aquesta trama.
Amb aquesta sospita en ment, i veient que Tardón va deixar en llibertat Puentes Saavedra just després d’haver-lo incriminat, Boye decideix informar-se sobre l’estat de la Diligència núm. 9. S’havia informat al final a les autoritats colombianes de les proves que té el jutjat sobre la participació de Puentes Saavedra en l’assassinat de Quintero a Colòmbia?
Fent aquesta investigació Boye descobreix una cosa molt important:
De les 10 diligències demanades pel fiscal a la jutgessa, 9 s’han portat a terme. Només n’hi ha una sobre la que no hi ha informació: la Diligència nº 9.
Davant això, Boye s’adreça a la secretària de l’Administració de Justícia del jutjat, Ángeles Monedero. per demanar-li informació sobre la Diligència núm. 9. Malgrat que aquesta secretaria està obligada a facilitar aquesta informació, Boye l’ha demanat en tres ocasions diferents sense obtenir cap resposta.
Context i final
Ni el fiscal que va demanar la Diligència nº9, ni la jutgessa que porta la causa ni la secretària del jutjat han donat cap explicació sobre aquests fets i, és en aquest punt, en què arriba la querella. Però més enllà de les 141 pàgines on es relata aquesta acusació, hi ha una sèrie de circumstàncies que, més enllà de qüestions estrictament jurídiques criden molt l’atenció.
La querella presentada per Boye diu:
“La Magistrada Doña María Tardón Olmos no es la primera vez que exhibe su ánimo de perjudicar al letrado D. Gonzalo Boye, con evidente abuso de autoridad, en el ejercicio de sus funciones públicas”.
Efectivament, no és la primera vegada que els camins de Tardón i Boye es creuaven. El 4 de setembre de 2018 una associació anomenada “24.2” presentava una querella contra Boye per un delicte de “falsedat documental” arran d’una notícia publicada pel diari digital “El Español” on s’atribuïa a Boye, entre d’altres, la suposada falsificació d’una traducció presentada davant la justícia belga en el marc de la defensa dels exiliats independentistes.
“Per raons que es desconeixen”, explica Boye, aquesta querella va arribar, casualment, al jutjat que presideix Tardón. La querella no va poder ser admesa perquè el suposat delicte es va cometre fora d’Espanya i impedia processar Boye, cosa que en el seu escrit d’arxivament, Tardón va lamentar.
I una altra informació de context: l’arxivament d’aquesta querella contra Boye es fa el 14 de gener de 2019, el mateix dia que Tardón va acordar la data per la primera declaració de Puentes Saavedrea contra Boye.
I encara una altra informació de context: la persona encarregada de posar la querella de l’associació “24.2” contra Boye en el cas de la traducció belga és Cruz Sánchez de Lara. Això és destacable per dues qüestions:
1) Cruz Sánchez de Lara és, a més de parella de Pedro J. Ramírez, membre del Consell d’Administració del mitjà digital El Español, fundat pel mateix Ramírez. En aquest diari, del qual Sánchez de Lara és directiva, publicava aquesta opinió del seu director:
“…implica tener que enmudecer ante las bravatas triunfalistas de Puigdemont y sus abogados, en el sentido de que la Justicia belga iba a darles la razón, reduciendo a meros actos políticos que deben dirimirse por métodos políticos, lo que a nuestros ojos -como a los de tantas otras legislaciones democráticas- son gravísimos delitos, merecedores de fulminante sanción penal”.
I afegia:
“¿Es que no se enteraron de que Puigdemont estaba preparando su huida a Bélgica, a través de abogados cuya pasada trayectoria debería mantenerles de por vida en el punto de mira de cualquier servicio de inteligencia?”
2) Cruz Sánchez de Lara publicava al mateix diari El Español les següents paraules de màxim afecte dedicades a Maria Tardón amb motiu d’un nomenament:
“Ahora pongo el corazón. Acudí como invitada de mi amiga, de mi querida amiga María Tardón. He recorrido la geografía española con ella (…) Siempre presumo de la importancia que, para mí, tiene la amistad. La amistad con mayúsculas. (…) Felicidades, María.
Per acabar, ara si, creiem que és informació rellevant el fet que María Tardón hagi estat regidora de Madrid pel PP i va arribar a ser tercera tinenta d’alcaldia. A la seva biografia també trobem Tardón a la Caixa Madrid de Miguel Blesa i les “targetes black”.
Ara María Tardón, juntament amb el fiscal Ignacio Miguel de Lucas i la secretària Ángeles Monedero s’enfronten a una querella per encobriment d’assassinat. Veurem en què queda. El judici es farà a la Sala Segona del Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena.
ÚLTIMA HORA
En el mateix moment en què tancàvem aquest reportatge hem sabut que el Juzgado Central d’Instrucció núm. 3, per error, ha fet arribar als querellants un document molt revelador: l’explicació del fiscal Ignacio de Lucas de per què va acceptar la posada en llibertat de Manuel Puentes Saavedra:
