Dijous passat vam dir que ens posàvem a treballar en un vídeo explicant el paper d’El País en el tema de “la trama russa”. Estem treballant-hi. Però durant el procés de documentació ha passat una cosa que us volem explicar.
Les imatges de la violència policial de l’1-O van fer un mal enorme a la imatge internacional d’Espanya davant les opinions públiques d’arreu del món. Els mitjans més prestigiosos del món van ser molt contundents:
Davant aquest desastre el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, es va passar els següents dies intentant, per tots els mitjans, fer creure que les imatges de l’1-O eren ‘fake news’. Aquí alguns d’aquests intents (bastant fallits, per cert).
Davant les mentides del govern espanyol, fins i tot alguns càmeres de televisions internacionals van sortir al pas dient que ells les havien vist amb els seus propis ulls i que ells mateixos les havien gravat!!!
En aquest punt entra en escena Maldito Bulo, grup que es dedica a desmuntar boles i que aquells dies treballava per La Sexta, Pastor i Ferreras. El mateix dia 1-O Maldito Bulo va destapar la publicació d’imatges que no eren de l’1-O.
A Maldito Bulo tenien raó: van trobar (entre els milers de fotos que es van publicar aquell dia) que 6 imatges de violència policial no eren de l’1-O sinó d’aldarulls antics. Però a partir d’aquestes 6 imatges passen dues coses.
La primera: les 6 imatges falses detectades per Maldito Bulo comencen a aparèixer a importants mitjans espanyols en llocs destacats. La idea era, a partir d’aquestes 6 imatges, presentar la violència policial com un “bulo independentista”.
La segona cosa que va passar és que diversos mitjans internacionals van interessar-se per les 6 fotos falses de l’1-O i van entrevistar la responsable de Maldito Bulo, Clara Jiménez Cruz. Dos d’ells van ser Poynter i The Washington Post.
A l’entrevista de Poynter, el 4 d’octubre, Jiménez Cruz diu que han vist “moltes imatges” de persones ferides que no eren de l’1-O. Però no especifica quantes. Mirant les xarxes de Maldito Bulo entre l’1 i el 4 d’octubre només n’hem trobat 6.
Es pot discutir si 6 fotos són “a lot of fake pictures” de gent ferida. Però aquí una primera reflexió: en cap moment es fa menció a les imatges que sí que són veritat. Això ofereix una visió totalment incompleta i irreal dels fets.
El dia 19 d’octubre Jiménez Cruz explica el cas de les fotos fake a The Washington Post. Aquí la cosa és molt pitjor: s’afirma que “la mayoría” de les imatges de violència policial són falses!!!
Aquell 19 d’octubre la diplomàcia espanyola i els grans mitjans de comunicació segueixen intentant combatre l’enorme desprestigi internacional de les càrregues de l’1-O. I la publicació al The Washington Post els dóna aire. Mireu:
Ara tornem a Maldito Bulo i Clara Jiménez Cruz. Aquesta setmana, quan vam trobar la peça del Washington Post, ens vam posar en contacte amb Jiménez Cruz per preguntar: “Quines dades teniu per fer una afirmació com aquesta?”
Jiménez Cruz ens va contestar que l’entrevista s’havia fet per mail. I va explicar això:
Com? L’entrevistadora de The Washington Post s’inventa una paraula? Davant això vam enviar un correu electrònic a l’entrevistadora, Amanda Erikson, per demanar-li per la qüestió. Mentre esperàvem resposta, ens vam preguntar dues coses:
SEGONA: Jiménez Cruz diu que és l’entrevistadora del Washington Post qui afegeix una cosa que no va dir (“la majoria són falses”). Tenint en compte que Maldito Bulo es dedica a seguir i perseguir fal·làcies, errors i mitges veritats:
Algú podria pensar que tant és, que no vindrà d’una paraula més o menys. Però la violència policial de l’1-O ha causat prou patiment a prou gent com perquè exigim el màxim de rigor.
ATENCIÓ: I quan estàvem a punt de publicar aquest escrit, aquest mateix matí ens arriba un correu electrònic d’Amanda Erikson, del The Washington Post:
The Washington Post, tres anys més tard, ha hagut de rectificar. Aquí es pot veure com era la notícia abans, com és ara i la nota que dona compte de l’error que havien comès:
Algú podria pensar que és “només una paraula”. Però aquesta sola paraula el que deia és que tot el mal que van fer l’1-O, majoritàriament és mentida. És una paraula important. Sobretot quan està publicada al Washington Post.
Algú podria pensar que és “només una paraula”. Però per una paraula, per uns tuits, per un cartell o per la lletra d’una cançó, a Espanya s’empresona i es persegueix gent. Per tant, cada paraula val. I cada paraula ha de ser lluitada.
Acabada aquesta petita batalla, ens posem amb la següent: seguim treballant en el vídeo sobre com El País i el seu director adjunt al 2017, David Alandete, van muntar una trama de mentides entre el 23 de setembre de 2017 i el juny de 2018.
NOTA: Vam començar a estirar del fil arrel d’aquest article publicat a El Salto que ens va recomanar l’Àngel Ferrero. Gràcies companys.
NOTA2: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors. Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí:
————
PD: Si voleu rebre al vostre WhatsApp l’enllaç dels vídeos d’octuvre, envieu-nos un missatge!
