Gran fusió de Bankia amb La Caixa! Tenim un dels grans bancs d’Europa! ¿Però ens han explicat la veritat?
Gran fusió de Bankia amb La Caixa! Tenim un dels grans bancs d’Europa! ¿Però ens han explicat la veritat?
La Caixa és accionista d’El País, la Cadena Ser i Cinco Días. La consellera de La Caixa, Cristina Garmendia, també és consellera de Telecinco i Cuatro. L’amo de La Vanguardia i de Rac1 és patró de La Caixa. Ens han explicat la veritat aquests mitjans? Com ens afecta la unió de Bankia i La Caixa a Catalunya?
A continuació, algunes coses que no ens han explicat. Et demanem que miris aquest vídeo fins al final i l’enviïs a tots els teus contactes.
El FROB, (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) es va crear l’any 2009 pel govern de Zapatero per fer front a les fallides de caixes i entitats bancàries. El 2011 es crea el Banco Financiero de Ahorros, per gestionar la unió de set caixes d’estalvis, entre elles Caja Madrid i Bancaja. D’aquesta unió va néixer Bankia.
Plens d’optimisme per la fusió, Bankia va sortir a Borsa amb una enorme campanya publicitària. (Anys després sabríem que els homes de Rodrigo Rato van col·locar accions a persones cegues que no veien el que signaven i a persones amb Alzheimer)
Malgrat això, en aquell moment la cosa va ser un èxit. Però nou mesos més tard tot va saltar pels aires. Bankia era un forat negre hereu dels grans forats negres generats per la corrupció política i la bombolla immobiliària, sobretot, de Caja Madrid i Bancaja, que van ser durant anys el “cortijo” del PP de Madrid i de València. Només dos exemples: els 400 milions desapareguts a Terra Mítica o els 1.000 milions perduts a Martinsa i FADESA, la constructora de l’expresident del Real Madrid, Fernando Martin.
El maig de 2012 Bankia va haver de ser rescatada a través del FROB, que va acabar posant al Banco Financiero de Ahorros un total de 22.424 milions d’euros públics. Així el FROB, amb els diners de tots nosaltres, es quedava amb el 100% del Banco Financiero de Ahorros i el 61% de Bankia.
Amb el rescat queia Rodrigo Rato. I el consell d’administració de Bankia i el Banco Financiero de Ahorros (propietat del FROB) va nomenar Ignacio Goirigolzarri president de Bankia. De recuperar els diners s’encarregaria el FROB i l’any 2015 el govern de Rajoy nomena president del FROB a Jaime Ponce. Llavors Ponce munta el seu equip i posa com a directora de “resolución ejecutiva” – és a dir, per portar a terme la venda d’actius – a Paula Conthe, filla de Manuel Conthe, qui va ser president de la CNMV, un organisme que també està present al FROB. Després d’això, per cert, Manuel Conthe va fitxar per Ciutadans. Però això és un altre tema. (O no).
Al FROB també trobem Amparo López, parella de Joaquim Hortalà, qui és Secretari del Consejo de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, que és un altre dels organismes membres del FROB i que ha de donar el vistiplau a la unió de Bankia i La Caixa. Tot queda en família. Al FROB també trobem a Ángel Estrada, assessor econòmic de Zapatero i mà dreta de l’ex-ministra socialista Elena Salgado, qui, per cert, forma part del Consell d’Administració de SABA, empresa d’aparcaments propietat de La Caixa.
I parlant de socialistes col·locats a La Caixa o a alguna de les seves empreses, trobem vells coneguts: Felipe González, Cristina Garmendia o Javier Solana són alguns noms que ajuden a entendre l’estreta relació del PSOE amb La Caixa. I en aquest punt, cal donar l’entrada a la ministra Nadia Calviño i a la seva estranya jugada amb Jaime Ponce, el president del FROB proposat per Rajoy.
Atenció: l’article 55 de la llei que regula el FROB diu textualment: “El mandato del Presidente tendrá una duración de 5 años y no será renovable”. En virtut d’aquesta llei, Ponce acabava el seu mandat el juliol de 2020. Per això, durant mesos, Podemos va demanar a Calviño que es busqués un successor més afí al suposat “progressisme” del govern de coalició. Calviño va donar llargues a Pablo Iglesias… Però l’arribada de la pandèmia va ser una oportunitat que Calviño va saber aprofitar.
Aprofitant l’estat de xoc que es vivia aquells dies, el 27 de maig el BOE publicava una norma per allargar el mandat de Ponce més enllà del que marca la llei per tal de “asegurar la continuidad operativa de la institución”. Ara sabem que la “continuidad operativa” tenia a veure, especialment, amb negociar la venda de Bankia a La Caixa… Sense que ningú, ni els membres del Gobierno, sabessin res.
La pregunta és: ¿quina raó tenia Calviño per amagar la venda de Bankia a La Caixa? ¿Quin interès tenia Calviño en el fet que Ponce, l’home posat pel PP, finalitzés el procés de privatització de Bankia? Per imaginar-nos la resposta és necessari entendre alguns detalls del procés de fusió.
Quan s’uneixen dos negocis, la clau és saber quant val cada un d’ells per separat. Imaginem un poble on hi ha dues fruiteries i els seus amos decideixen estudiar la possibilitat d’unir els seus negocis per tenir més beneficis. El primer que han de fer és veure quant val cada un dels seus negocis. Si arribessin a la conclusió que totes dues fruiteries són iguals el més lògic seria que cada un d’ells tingués el 50% de la gran fruiteria resultant. Però si descobrissin que una de les fruiteries val, per exemple, 80 i l’altra 20, el més lògic és que l’amo de la que en val 80 es quedi el 80% de la fruiteria resultant de la unió i el que té la fruiteria més petita es quedés amb el 20%.
Amb la unió de Bankia i La Caixa passa el mateix. Depenent del valor que se li adjudiqui a cada entitat, la participació de Bankia (i dels nostres diners) serà més o menys gran. (I això té a veure amb la capacitat de recuperar més o menys diners del rescat). Doncs bé, després de valorar les dues entitats s’ha acordat que La Caixa val tres vegades més que Bankia i, per això, tindrà el 75% de les accions de la nova entitat i Bankia el 25%. Si tenim en compte que el 61% de Bankia ens pertany a tots els ciutadans, això vol dir que l’Estat serà propietari del 61% del 25% que tindrà Bankia a la nova entitat… És a dir, un 16% de la nova entitat serà de tots i totes.
I aquí és obligat fer-se algunes preguntes: ¿S’ha fet bé la valoració? ¿S’han defensat bé els nostres interessos davant La Caixa? Yago Álvarez, de la secció econòmica d’El Salto Diario, aporta dades que no s’han explicat: “Caixa Bank ha donat bons resultats perquè sap maquillar-se bé”. Segons Álvarez, La Caixa va guanyar 1.577 milions d’euros el 2018, el doble que Bankia en el mateix període. Però aquests resultats no provenen d’un bon funcionament del negoci bancari de La Caixa sinó d’haver-se venut el 18% que tenia a Abertis o de la venda de la seva participació a Repsol.
¿Quantes coses li queden a La Caixa per poder seguir presentant-se com a un banc rendible? ¿És possible que La Caixa s’estigués sobrevalorant per quedar-se amb una part més gran del pastís resultant de la unió amb Bankia? I una altra pregunta: L’Estat ha fet tot el possible per fer valer Bankia el que realment val?
L’economista madrileny Carlos Sanchez Mato diu: “Bankia està sent valorada a un preu clarament inferior: La Caixa es queda Bankia per 4.200 milions d’euros del valor borsari, però el valor patrimonial de Bankia és de 12.800 milions d’euros. Està clar que valorar dues fruiteries és molt més fàcil que valorar dos bancs… però ¿qui està valorant Bankia i La Caixa? Per valorar el seu banc, La Caixa ha contractat dues empreses auditores: Morgan Stanley i Deloitte.
I aquí sona la primera alarma: Deloitte va ser l’empresa que va auditar Bankia abans de sortir a borsa i que no va ser capaç de veure la tempesta que estava a punt d’esclatar. Per cert: tampoc va veure les targetes black. Bankia, per la seva banda, ha contractat l’empresa Ernst&Young, una altra que no va veure venir el desastre de Bankia i que, per cert, ha protagonitzat l’ultim escàndol financer a Alemanya.
¿Ens podem refiar d’aquesta gent? ¿Qui està vetllant pels nostres interessos en aquesta operació? ¿La Ministra Calviño està fent força per nosaltres? I si és així, ¿quina necessitat tenia d’amagar l’operació al vicepresident del govern? ¿Per què va prorrogar, d’amagat i aprofitant la pandèmia, el mandat del cap del FROB Jaime Ponce nomenat pel PP?
Escoltant el president de Bankia, Goirigolzarri, salten totes les alarmes: “El FROB no ha puesto ninguna condición. Es una cosa muy importante que quiero aclarar. El FROB no ha intervenido en absoluto en que, he leído por ahí, en el proceso de negociación. Quiero dejar muy claro que el FROB no ha intervenido en la negociación la negociación ni mucho menos ha impuesto condiciones”.
¿Hola? Us heu adonat del que acaba de dir aquest senyor? ¿Ens està dient que el FROB, accionista majoritari de Bankia, no ha intervingut a les negociacions per vendre Bankia?! ¿Ens està dient que el FROB que ha de defensar la nostra posició davant La Caixa no ha posat cap condició en la venda de Bankia a La Caixa? Sí. Ens està dient això. Amb la complicitat del PSOE i la impotència total i absoluta de Podemos.
Què podem fer davant això? El vicepresident Pere Aragonès – qui també es va assabentar de l’operació per la premsa – ha dit que estarà “atent” al fet que La Caixa mantingui la seva vinculació amb el teixit productiu català”. Però La Caixa no mantindrà res i ara us explicaré un cas que deixa clar quina és la vinculació de La Caixa amb Catalunya. Però abans: En un article titulat: “L’estrella de La Caixa s’apaga, cal foc nou”, la Clara Ponsatí diu:
“Amb el trasllat de dipòsits la pressió que exercim és minsa. El que sí que necessiten és tot allò que genera negoci: préstecs personals a pimes, fons d’inversió, assegurances, hipoteques, plans de pensions, etc. És aquí on el consum conscient pren més importància. […] Cal rellançar i enfortir les campanyes de consum estratègic. […] Cal reduir immediatament la nostra dependència d’aquesta nova gran entitat, ja obertament intervinguda políticament pel govern espanyol i que no dubtarà a fer xantatge polític novament quan les decisions democràtiques dels catalans no siguin del seu gust. […] Cal exigir que des de la Generalitat, ajuntaments i diputacions, s’actuï en conseqüència. Ja fem tard. Mentre continuïn operant amb aquest nou Frankenstein bancari, els catalans continuaran essent ostatges de l’Íbex-35. […] Han estat massa dècades d’acompanyament submís de la Generalitat amb La Caixa. Iniciatives conjuntes, campanyes, fotografies institucionals, noces i trobades informals… Nacionalisme banal aplicat en el terreny de la publicitat a canvi de poc. […] És el moment que els lideratges polítics compensin tots aquests anys de bracet amb CaixaBank treballant perquè creixin alternatives plenament democràtiques i al servei dels catalans”.
Un banc no és un comerç més. És una arma política. I la història de Jaume Roures intentant comprar El Periódico de Catalunya n’és un exemple perfecte. Resulta que el Grupo Zeta, editor d’El Periódico de Catalunya, devia prop de 100 milions d’euros, la major part d’ells a La Caixa. El 2017 els amos d’El Periódico de Catalunya no van poder pagar els sis milions que tocaven i per això es va començar a buscar un comprador pel diari. Va ser llavors quan van aparèixer dos possibles compradors: Jaume Roures i Tatxo Benet, que oferien 60 milions d’euros pel mitjà. Aquesta era la millor oferta que tenia La Caixa sobre la taula, però el banc d’Isidre Fainé no la va acceptar: no li agradaven les idees dels compradors. La Caixa va preferir perdre diners i acceptar l’oferta d’un altre comprador, encara que més baixa: Editorial de Premsa Ibérica.
Els bancs no són qualsevol mena d’empresa. Els partits, fortament endeutats amb ells, els han donat el poder per decidir com vivim. El poder de finançar, per exemple, un desenvolupament sostenible o per finançar les activitats d’una oligarquia depredadora que viu del BOE i dels favors entre partits, banca i mitjans. Per tot això, tots plegats, ens han ocultat la porqueria que s’amaga a la unió entre La Caixa i Bankia.
OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat.
La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors.
Si vols conèixer el projecte, trobaràs els detalls aquí.
OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors. Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí.