Últim vídeo d’Octuvre d’aquesta temporada. Entre l’1 i el 16 d’agost farem tasques de portes endins i entre el 16 i el 28 d’agost descansarem. Però no podíem tancar la temporada sense que veiéssiu aquestes imatges. Són 12 segons. Atenció.
El noi que rep els cops de porra és en Francesc, un jove que protestava contra les sentències del judici del procés. Ara mirem un vídeo captat uns minuts més tard: quatre policies porten en Francesc detingut. Com es veu, té tota la cara plena de sang; té un trau al cap provocat per un cop de porra. Necessitarà 9 punts de sutura. Però les agressions continuen. Atenció. En Francesc està ferit i completament immobilitzat, però aquest policia li fot una cossa. Més tard, en Francesc explicaria que, mentre era agredit, els policies l’insultaven dient-li: “marica, independentista, Puigdemont i podemita de mierda”.
Les imatges són del 18 d’octubre de 2019, però cal que avui tothom les torni a veure. Perquè mentre el PSOE i Sumar celebren els seus resultats electorals, aquest dimarts la Fiscalia ha demanat més de 7 anys de presó per a en Francesc. En el mateix judici s’han demanat 14 i 3 anys de presó per a altres dos joves que també van participar en les protestes, l’Alexander i l’Èric. El judici ha quedat vist per sentència i a Octuvre creiem que cal que tothom sàpiga alguns detalls escandalosos d’aquest judici. Un judici que, per cert, no ha ocupat ni un centímetre quadrat a les portades dels principals diaris del país.
Anem a veure cinc exemples de com funciona la justícia contra el jovent independentista a la Catalunya pacificada de la taula de diàleg. Primer exemple: l’advocat de Francesc, en Benet Salellas, va dir al final del judici: “no m’havia passat mai haver d’informar d’un delicte que ha estat derogat”. La qüestió és que la Fiscalia acusa en Francesc d’una part del delicte de desordres públics que va ser derogada arran d’aquella famosa reforma del Codi Penal pactada entre Esquerra, Podemos i el PSOE. Diu Salellas: “les fórmules agreujades dels 557 bis han desaparegut. Pensava que tindríem un debat sobre què hauríem de fer arran de la reforma, però se’ns acusa per un tipus delictiu que ja no existeix”.
Segon exemple: al llarg del judici, la Fiscalia acusava en Francesc d’haver ferit un policia nacional. Durant tot el procés, la Fiscalia havia dit que la lesió s’havia produït al carrer Trafalgar. Doncs bé, a l’hora d’interrogar l’agent, però la fiscal li va preguntar si la lesió s’havia produït a la plaça Catalunya i l’agent li va dir que sí.
Tercer exemple: durant el judici, l’advocada de l’Alexander, Esther Anglès, va denunciar que la petició de la Fiscalia es va fer sense proves. “En totes les sentències condemnatòries hi ha una fotografia o un vídeo a primera línia, o un agent no reclamant que hagi seguit bé la detenció i tot el procés. Aquí demanen 14 anys de presó sense una sola prova objectiva que corrobori els fets”.
Quart exemple: una de les lesions denunciades per dos agents era una pèrdua auditiva pel soroll de petards suposadament llançats per un dels acusats. Doncs bé, l’advocada de l’Alexander explica que els informes que han presentat els policies no indiquen ni tan sols a quin centre mèdic s’han fet. I és més: només s’han fet audiometries, que són proves que requereixen de la col·laboració del pacient; no poden ser tingudes en compte com una prova. Efectivament, una audiometria és el que es coneix com una prova subjectiva. Si el pacient menteix i vol fer veure que hi sent menys del que en realitat hi sent, l’audiometria no ho detecta. Podrien haver mentit els agents per tal de simular una pèrdua auditiva falsa i incriminar els manifestants? Doncs sí, ho podien haver fet.
Sobre això, hem trobat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la sentència 1/2015, on s’explica que tots els pèrits van declarar en judici que l’audiometria és una prova subjectiva que permet a la persona que se submet a la mateixa enganyar amb facilitat el facultatiu. Per cert, no seria la primera vegada que un policia menteix a un jutjat per incriminar independentistes.
Durant les protestes contra les sentències, les xarxes socials es van omplir de vídeos on es podien veure actuacions policials d’una violència enorme. També vam sentir polítics criminalitzant el jovent que s’hi va manifestar per protestar contra les condemnes dels presos polítics independentistes: Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas, Albert Rivera o Josep Borrell. Com aquells que aquestes nits han cremat el que han cremat en els carrers de Barcelona: “son igual de pirómanos”.
Avui, quatre anys més tard, no només veiem que hi ha una enorme impunitat per als policies violents; veiem com moltes víctimes d’aquesta violència són perseguides als tribunals en judicis que, com hem vist en aquest vídeo, són una farsa. Avui, quatre anys més tard, ens parlen de la Catalunya pacificada, però per sota d’aquesta suposada pau se continua obrint pas la repressió. Aquest és només un exemple i a Octuvre volíem que en quedés constància.
Moltes gràcies per l’atenció, gràcies per ajudar-nos a difondre els vídeos d’Octuvre i ens veiem la propera temporada. Passeu-ho! Gràcies!