El tema de Pegasus s’està fent gran i podria passar que amb tant de soroll acabem sense entendre res. A OCTUVRE hem estat espiats per Pegasus i farem tot el possible perquè el soroll no es converteixi en impunitat. A Catalunya és normal sentir polítics dient que el que fa l’Estat espanyol és intolerable per després sortir corrent a pactar amb l’Estat espanyol. Per això tres coses a tenir en compte sobre el tema Pegasus:
Primera, l’operació Tertulians. La primera reacció del govern va ser negar l’espionatge: aquí no ha passat res. Circulin. A les portades dels mitjans, silenci. Però les seccions d’opinió es posava en marxa l’operació Tertulians. Objectiu: Minimitzar la gravetat de l’espionatge. Ho va fer la caverna mediàtica, però no només. Víctor Amela a Rac 1 fins i tot va justificar les escoltes il·legals. Víctor Amela no és un tertulià qualsevol, sinó una persona important dins dels mitjans del Grup Godó. I aquesta justificació de l’espionatge forma part de la línia editorial del Grup Godó.
Per cert, alguns ho recordareu, el 1995 la justícia va processar Javier Godó per crear una xarxa d’escoltes il·legals per seguir i vigilar polítics i empresaris. La fiscalia li va demanar 5 anys de presó. Segons explica Pascual Serrano, Godó va ser absolt, però va quedar provat que Miguel Ruiz, un ex agent del CESID i personal de seguretat de La Vanguardia, van fer intervencions telefòniques il·legals. En aquest vídeo no tenim temps, però el tema és apassionant. Aneu al Google i poseu “Murdoch a la catalana”. Veureu que interessant.
Segona qüestió. Què han fet els partits independentistes?
Malgrat tots els escarafalls i de fer molta cara d’enfadats, ara com ara tots els pactes amb el PSOE continuen intactes. Pere Aragonès ha dit que les negociacions amb el PSOE pels Jocs continuen endavant i Jordi Sánchez ha dit que el pacte amb el PSOE a la Diputació de Barcelona continua endavant: “Fem l’esforç de no banalitzar el Catalan Gate amb un debat sobre governança a institucions com pot ser la Diputació de Barcelona”. Doncs nosaltres creiem que el que banalitza l’espionatge és queixar-se de l’espionatge i després pactar amb els que t’espien a canvi d’unes quantes cadires molt ben pagades a la Diputació de Barcelona. Mentrestant, Esquerra Republicana ha dit que congela la taula de diàleg, que és com dir que jo congelo el meu contracte per fer de presentadora de les notícies de Telecinco.
Tercera i última cosa. El dijous s’ha de votar el decret del govern per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. La pregunta que es fa tothom és Esquerra tornarà a salvar el govern del PSOE malgrat l’espionatge? Junqueras ha dit que fins al dijous poden passar moltes coses i demana al PSOE que assumeixi responsabilitats. Què significa assumir responsabilitats? Junqueras no ho aclareix i el PSOE ofereix tres opcions per convèncer a Esquerra que el dijous voti a favor del decret del PSOE. Aquestes tres opcions són:
- Una investigació interna del CNI, és a dir, una investigació de la qual no en podrem conèixer els resultats.
- Una reunió de la comissió de secrets oficials de la que tampoc en podrem conèixer els resultats.
- Un informe del Defensor del Pueblo que no té cap potestat sobre el tema en qüestió.
Cap de les tres opcions permet saber dues preguntes fonamentals: Qui és el responsable de l’espionatge? Com s’ha pagat l’espionatge?
Esquerra ha donat suport al PSOE en investidures, pressupostos, nomenaments i el PSOE ha incomplert totes i cada una de les promeses que ha fet Esquerra Republicana, ni repartiment de fons europeus, ni regulació del lloguer, ni reforma laboral, ni derogació de la llei mordassa. Què farà el dijous Esquerra? Es plantarà o tornarà a donar estabilitat al govern de l’estat a canvi de més promeses. Ho veurem dijous. Però passi el que passi, a OCTUVRE farem tot el possible perquè amb l’espionatge no passi el que passa sempre: moltes paraules i al cap d’una setmana tot continua igual amb els partits pactant sota mà mentre fan veure que es barallen. Ja n’hi ha prou que els nostres drets polítics siguin moneda de canvi als despatxos de Madrid i de Barcelona