Gravem aquest vídeo perquè aquesta setmana hem trobat un nou document sobre l’escàndol de la DGAIA. El document és aquest que veus, i creiem que és un document que ha de conèixer tothom. PSC, Esquerra i Comuns volen fer veure que el cas DGAIA ja ha passat i que la gent ja ha oblidat el tema. Però a OCTUVRE no oblidem. Fa mesos que ho advertim: aquest escàndol no ha fet més que començar. I ara en explicarem un nou capítol.
Comencem.
L’11 de gener, a OCTUVRE vam destapar el cas DGAIA amb un article titulat «Comencem el 2025 destapant un escàndol gros». En aquell article explicàvem la història d’en Roger, treballador d’una unió temporal d’empreses entre dues fundacions, la Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles: la UTE Resilis-Fontanilles. Doncs bé: aquesta UTE Resilis-Fontanilles és la que està implicada en els pagaments irregulars que fa un any i mig que denunciem a OCTUVRE i que es coneix com l’escàndol de la DGAIA.
Abans d’entrar en el document que hem conegut aquesta setmana, és imprescindible fer un resum per entendre bé com funciona aquesta xarxa de pagaments irregulars.
La DGAIA té dues ajudes per als joves tutelats: una prestació econòmica mensual, que es paga directament al jove cada mes, i una plaça o un pis d’acollida. Aquests pisos d’acollida no són gestionats directament per la DGAIA, sinó que normalment pertanyen a fundacions del tercer sector, per exemple la UTE Resilis-Fontanilles. Aquestes fundacions acullen els joves als seus pisos i li passen la factura a la DGAIA per cada plaça ocupada: uns 2.500 o 4.500 euros per plaça, depenent de la complexitat del cas.
Com hem dit abans, per accedir a aquestes dues prestacions de la DGAIA, la prestació econòmica i el pis, els joves han de complir unes condicions concretes. Per exemple, el jove ha de viure a Catalunya i no ha de superar un límit d’ingressos.
La pregunta clau en aquest punt és: com sap la DGAIA si un jove concret compleix els requisits? Doncs, atenció: un dels organismes encarregats de controlar aquests requisits és el Servei de Seguiment i Valoració de la Prestació, el SEVAP. Però, atenció: aquest servei tampoc no el presta directament la DGAIA, sinó que el subcontracta. La qüestió és que el concurs per gestionar el SEVAP el va guanyar la UTE Resilis-Fontanilles. Què vol dir això? Doncs que la DGAIA paga la UTE Resilis-Fontanilles per controlar la UTE Resilis-Fontanilles.
La qüestió és que en Roger treballava per a la UTE Resilis-Fontanilles, al SEVAP. I la qüestió és que en Roger va descobrir que un servei anomenat Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació —en direm SPAE— estava cobrant per unes places d’acollida que en realitat no estaven ocupades.
Llavors, com a treballador del SEVAP, que ha de controlar que tot es faci bé, en Roger va fer un informe informant la DGAIA que l’SPAE estava cobrant per places d’acollida que en realitat no s’estaven ocupant. Però quan en Roger va fer l’informe explicant que s’estaven cobrant places no ocupades, els caps d’en Roger al SEVAP, els càrrecs de la UTE Resilis-Fontanilles, li van dir que falsifiqués l’informe sobre l’SPAE per tal d’amagar la informació a la DGAIA. Per què? Doncs perquè l’SPAE estava gestionat per la Fundació Resilis, una de les dues fundacions que gestionen el SEVAP. S’entén, oi?
Per sort per a tots, en Roger es va negar a fer-ho. El problema és que, quan en Roger es va negar a falsificar els informes, va començar a rebre pressions per part dels seus caps. Per exemple, la màxima responsable del SEVAP, Jasone Latorre, nomenada per la UTE Resilis-Fontanilles, va arribar a suggerir a en Roger que, si no falsificava els informes, es busqués una altra feina.
Malgrat les pressions, en Roger va resistir i, en comptes de falsificar els informes, va decidir reunir totes les proves de les irregularitats i portar-les a l’Oficina Antifrau. L’Oficina Antifrau va obrir una investigació i va concloure que les pressions que va rebre en Roger per part de Jasone Latorre, la cap del SEVAP, eren un cas clar d’assetjament laboral. I per això Antifrau va declarar en Roger testimoni protegit. Després d’això, en Roger es va posar en contacte amb OCTUVRE i, gràcies a això, vam poder fer la nostra investigació. I el tema de les places fantasma de l’SPAE està sota investigació de l’Oficina Antifrau.
I què té a veure tot això amb el document que hem trobat aquesta setmana? Doncs la qüestió és que, quan vam publicar el nostre primer article al gener, vam incloure un correu per contactar directament amb en Roger. Gràcies a això, en Roger va rebre centenars de correus donant-li les gràcies per haver estat tan valent i haver tibat de la manta. Però també va rebre correus d’altres treballadors de Resilis explicant-li que ells també havien vist irregularitats com les que explicava en Roger al nostre article.
Aquests correus permetien veure que el que havia denunciat en Roger no era una qüestió puntual, sinó que estava passant a molts altres llocs controlats per aquestes fundacions. Amb tota aquesta informació a les mans, en Roger va tornar a presentar-se a Antifrau i els va dir: «Hauríeu d’investigar això.» A més, diverses de les persones que van escriure a en Roger van anar elles mateixes a declarar davant Antifrau per explicar les irregularitats que havien trobat.
Doncs bé: una d’aquestes noves denúncies que en Roger va rebre per correu era també sobre el cobrament de places fantasma en un altre servei, que es diu Programa d’Inserció Laboral, ubicat al carrer Riu Ter de Girona. En direm PIL Riu Ter. És a dir, que les places fantasma de l’SPAE que va descobrir en Roger no eren un cas puntual, sinó que el tema es repetia en altres llocs.
Doncs bé: en el document que hem conegut aquesta setmana, l’Oficina Antifrau explica que, després d’avaluar la informació que va arribar al correu d’en Roger, ha trobat prou indicis per obrir una investigació formal al PIL Riu Ter, que se suma a la investigació per les irregularitats de l’SPAE.
I per què això és important? Antifrau no investiga totes les denúncies que rep. El primer que fa quan rep una denúncia és fer una avaluació prèvia de versemblança, per veure si la denúncia té indicis sòlids o no. Només si hi ha indicis molt sòlids Antifrau obre una investigació. I per això ha iniciat la seva investigació sobre les possibles places fantasma cobrades irregularment al PIL Riu Ter.
Doncs bé: sabeu qui gestiona el PIL Riu Ter? Doncs la UTE Resilis-Fontanilles. Què vol dir això? Doncs, un altre cop, el mateix patró: la UTE Resilis-Fontanilles controla al mateix temps els pisos d’acollida i el SEVAP, que ha de controlar els pisos d’acollida. I, per si no n’hi hagués prou, el SEVAP, dirigit per Jasone Latorre, havia de controlar el PIL Riu Ter. Doncs sabeu qui era la cap del PIL Riu Ter? Doncs la mateixa Jasone Latorre. La UTE Resilis-Fontanilles va posar la mateixa persona al capdavant del lloc de control i del lloc controlat, que ara també està sent investigat per Antifrau. Ara s’entén per què tenia tant d’interès la Jasone Latorre a fer callar en Roger.
I ara posem més noms i cognoms a aquest escàndol. Com vam explicar al principi, la UTE protagonista d’aquest escàndol està integrada per dues fundacions: Resilis i Mercè Fontanilles.
Comencem amb Resilis. Resilis forma part del grup de fundacions de Plataforma Educativa. Fa un any, a OCTUVRE vam destapar com 12 persones es repartien 47 alts càrrecs a Plataforma Educativa. Una d’aquestes 12 persones era Anna Suñer, que era gerent de Resilis quan va passar l’escàndol de les places fantasma. Doncs només set dies després que Antifrau iniciés les investigacions sobre les denúncies d’en Roger, Anna Suñer va deixar la gerència de Resilis i va convertir-se en gerent d’una altra fundació de Plataforma Educativa: FASI. FASI, una de les protagonistes d’aquesta història: «Atenció: fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes.»
L’altra fundació implicada en el tema de les places fantasma, la Fundació Mercè Fontanilles, està presidida per Pepa Arquer. És interessant destacar que Arquer també ha estat presidenta de la FEPA. I què és la FEPA? És la Federació d’Entitats con Proyectos y Pisos Asistidos, on trobem Resilis i Mercè Fontanilles. Actualment, un dels principals responsables de la FEPA és Juan Enrique Gil Robles.
Fa uns mesos, Gil Robles va comparèixer a la comissió d’investigació de la DGAIA al Parlament. Allà, en comptes de comprometre’s a investigar el pagament de les places fantasma, la manca de transparència o donar explicacions sobre les gravíssimes irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes, Gil Robles es va dedicar a amenaçar els periodistes que van destapar l’escàndol de la UTE Resilis-Fontanilles:
[TALL GIL ROBLES] «Si les acusacions que han patit aquestes entitats es demostren falses, serem igual de contundents a reclamar una reparació pels danys ocasionats a les entitats afectades, al conjunt del tercer sector i, sobretot, l’ocasionat a les persones joves extutelades, per haver contribuït a l’estigmatització i desprestigi de tot el col·lectiu.»Fa mesos que el PSC intenta enterrar aquest cas, perquè aquest cas afecta de ple uns quants alts càrrecs d’Esquerra, i el PSC necessita el suport d’Esquerra. Els Comuns, per la seva banda, que sempre es presenten bel·ligerants contra la corrupció, mantenen un silenci sepulcral. Un silenci sepulcral que també es pot sentir a la majoria de mitjans de comunicació controlats pel govern gràcies a subvencions i publicitat institucional.
Intenten tapar-ho tot, però no podran. Fa uns dies, el grup d’advocats Acció Cassandra va presentar una querella que recull els fets que acabem d’explicar. I ara Antifrau obre el focus i inicia una nova investigació sobre les places fantasma al PIL Riu Ter.
Tot això ho ha de saber tothom. Gràcies per haver dedicat uns minuts a escoltar aquesta explicació. Ara et demano que, si la informació t’ha semblat interessant, en dediquis encara uns pocs més a compartir aquesta informació amb els teus contactes. Passa-ho.