Benvinguts al segon capítol de la nostra trilogia sobre l’escàndol de la DGAIA. Si t’has perdut el primer capítol: octubre.cat/dgaia. Dit això, aquesta és Jasone la Torre, membre de l’equip de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, d’Esquerra Republicana. Doncs bé, Jasone la Torre és una de les persones que va intentar tapar l’escàndol dels pagaments irregulars de la DGAIA. Com ho sabem? Perquè ho hem escoltat amb les nostres orelles. Ara ho escoltareu amb les vostres.
Comencem. El capítol d’avui comença amb un vídeo enregistrat a Manresa l’any 2023. El vídeo dura només 15 segons i té dos protagonistes: Marc Aloy, alcalde de Manresa d’Esquerra Republicana, i Jasone la Torre, membre de la seva llista. El vídeo es va fer per la campanya de les municipals i es titula “Jasone la Torre s’afegeix al projecte ocupant el número 10 de la llista”. Atenció: “Em sumo al projecte d’Marc Aloy per aportar la meva experiència al món de l’educació i treballar per una Manresa que vetlli pel benestar d’infants, adolescents i joves i les seves famílies amb tota la seva diversitat”, diu la Jasone. “Em sumo al projecte de Marc Aloy per aportar la meva experiència al món de l’educació”.
I quina és aquesta experiència? Resulta que Jasone la Torre, a més de membre d’Esquerra Republicana, és pedagoga i educadora social. Doncs bé, sabeu de què ha treballat els últims sis anys segons el seu LinkedIn? Doncs Jasone és directora territorial de projectes PIL i CBAP de la Fundació Resilis. Us sona oi, això de CBAP? És el servei de Resilis on es van descobrir els pagaments irregulars de la DGAIA.
I ara, molta, molta, molta atenció. Els que seguiu Octubre ja ho sabeu, però us ho refresco: Octubre va destapar el cas dels pagaments irregulars de la DGAIA gràcies a n’Roger, un treballador del SATP que ens va explicar tota la trama de pagaments irregulars i places fantasma. Però abans d’explicar-nos-ho a nosaltres, en Roger va intentar denunciar el cas davant els seus caps. Però els seus caps li van dir que callés, que no digués res i que mirés cap a una altra banda.
Doncs bé, una d’aquestes caps que va intentar amagar la corrupció d’aquests pagaments és Jasone la Torre. Com ho sabem? Perquè ho hem escoltat amb les nostres orelles, i ara ho escoltareu amb les vostres. La qüestió és que en Roger, el treballador del CBAP, va descobrir que s’havien fet pagaments irregulars amb els diners de la DGAIA. Segurament recordeu l’àudio que vam publicar fa uns mesos, on el cap d’en Roger li deia que no digués res de tot plegat:
“Bueno, però és que al final és el que tu has dit moltes vegades. També són els nostres impostos, vull dir, això és malversació de fons, eh.” “Sé, ja ho sé. Sí, sí, sí, sí.” “Jo no faré la feina… la la feina bruta de de males praxis d’altres persones.” “Pues és que haurem de fer molta feina bruta. Quan tu gestiones prestacions, et toca fer molta feina bruta.” “A mi això em genera molta ansietat. Jo t’he dit que no t’acceptaré mai més. Els casos que et pertoquen es fan, punto.”
Doncs bé, com que en Roger va veure que no li feien cas, va enviar un correu electrònic als caps principals del CBAP. I el correu va arribar a Jasone la Torre, que a més de ser a la llista de l’alcalde de Manresa, era la jefa màxima del CBAP.
Quan Jasone va rebre el correu d’en Roger, va convocar una reunió telemàtica on van participar en Roger, la Jasone i la cap de recursos humans, la Josefa Jiménez Villa. La qüestió és que, per sort, en Roger va tenir la precaució d’enregistrar la conversa. Si no, ningú es creuria el que sentirem ara.
La cosa és que en aquesta reunió telemàtica, en Roger explica a la Jasone les irregularitats que ha detectat. Però per sorpresa d’en Roger, la Jasone no mostra cap interès en les irregularitats. Al contrari, els treu importància. Escolteu:
“M’incomoda que aquest jove estigui cobrant i treballant. Sí, igual que m’incomoda quan sents, eh, vas al cafè a fer el cafè i sents algú que, eh, no, jo he demanat la factura en negre per no declarar l’IVA i no pagar impostos. Pues en… Sí, però és que això passa a tot arreu, però no és ara el… no és la nostra feina aquesta.”
Ho acabeu d’escoltar vosaltres mateixos. No només no s’interessa pel que explica en Roger, sinó que li diu que això passa a tot arreu. Després d’això, la Jasone li diu a n’Roger que ho deixi córrer. Atenció:
“A vegades, com a professional, pues potser faríem les coses d’una altra manera, però la nostra tasca no és entrar a organitzar la feina de de l’àrea, val? Nosaltres no podem entrar en si això no està fet o no està fet. Hi ha hagut una situació administrativa que nosaltres no hi tenim res a veure. Sí, però no entrem a jutjar ni a valorar, perquè no hi érem. I tampoc és la nostra feina entrar en si el Tècnic X o el departament Y ha fet bé o no la seva feina. Nosaltres ens dediquem a la… A dia d’avui, i això també com a com a treballadors en el món social, ens trobarem en moltes situacions incòmodes i moltes situacions en què se’ns remouran per dins les coses, perquè la nostra tasca no és aquesta. La nostra tasca és dir ‘no hi entro’. A data d’avui, el que hi és és això, per molt que ens incomodi, perquè en el sector que hem triat, és un, un sector amb moltes, moltes, moltes, moltes situacions incòmodes.”
I per si a n’Roger no li ha quedat prou clar que el millor que pot fer és callar, la Jasone recomana, atenció, canviar de feina:
“Tenim dues opcions: ens ho treballem i treballem bé amb el jove, o canviem de feina. Ho fa un canvi, no passa res. Per sort hi ha molta feina. Som molt afortunats de tenir feina en molts llocs i en molts sectors.”
Sí, el que acabem de sentir és molt greu per quatre motius.
Primer: Jasone La Torre és la cap del CBAP, una organització que gestiona diners de la DGAIA. En comptes de vetllar pel bon ús dels diners públics de la DGAIA, la Jasone fa servir el seu càrrec per tapar les irregularitats.
Segon: Per una banda, la Jasone la Torre és membre d’Esquerra Republicana de Manresa, i per l’altra, la seva empresa controla una part de la borsa d’habitatge de Manresa, ciutat governada pel seu propi partit.
Tercer: Jasone la Torre, com a membre d’Esquerra Republicana, està tapant un frau que implica diners de la DGAIA, una organització que en aquell moment estava sota el control d’Esquerra Republicana, amb Pere Aragonès com a president i Carles Campuzano com a conseller.
Quart i últim: Jasone la Torre no només tapa l’escàndol, sinó que posa contra les cordes en Roger, el treballador que denunciava la corrupció.
Els fets són molt greus i calen explicacions. Cal que Jasone la Torre doni explicacions com a cap del CBAP i com a membre d’Esquerra Republicana. Cal que Marc Aloy doni explicacions. La Jasone era a la seva llista i l’empresa per la que treballa Jasone, a banda de les irregularitats descrites, té interessos a la borsa d’habitatge de la ciutat de Manresa. Per la seva banda, Esquerra Republicana com a partit ha de donar explicacions per l’intent d’un membre del seu partit de tapar un cas de corrupció que implica les més altes instàncies del partit. Per cert, aquesta mateixa setmana el Síndic de Greuges ha publicat un informe que confirma… confirma les denúncies que en Roger va fer i que Jasone La Torre va intentar tapar.
De veritat ningú no mou un dit? Més d’una vegada els lectors d’Octubre ens han escrit demanant-nos que per què no portem totes les proves que tenim a un jutjat. Mireu, en aquest país paguem moltíssims diners per mantenir partits, fiscalies anticorrupció, oficines antifrau i serveis jurídics d’ajuntaments, diputacions, parlaments, Generalitats i delegacions del Gobierno, amb sous enormes i poca feina. De veritat ningú farà res sobre la informació que estem destapant? La nostra feina és fer periodisme i la de tots ells és vetllar pels diners dels que paguem impostos. Nosaltres fem la nostra feina i posem les proves sobre la taula. Ara ells han de fer la seva. Passa-ho.