PRIMER: Un article important.
La setmana passada vam enviar un correu que incloïa un text que criticava contundentment el diputat dels Comuns, David Cid, i la seva idea de “la Catalunya dels 10 milions”.
Aquesta setmana, el debat sobre el traspàs de les competències en immigració han desfermat un debat enorme on l’esquerra espanyola ha fet -com de costum- un paper lamentable. Sobre això vam fer un vídeo que ha tingut milers i milers de visites. Moltes gràcies per compartir-lo.
Doncs avui fem una passa més i publiquem un article molt i molt potent sobre el tema i que, ben segur, generarà molta polèmica.
I per què dic que és tan i tan potent que generarà tanta polèmica?
Doncs atenció al títol:
Com parlar d’immigració des de l’esquerra?
Diem que és molt potent perquè aquest és un dels grans debats que té avui l’esquerra arreu d’Europa. I és un debat que aixeca passions i provoca duríssims enfrontaments dins els partits d’esquerres clàssics.
Des de fa un temps hi ha un sector de l’esquerra que està treballant per obrir debats sobre el fenomen migratori. Lamentablement, però, hi ha un altre sector de l’esquerra que defuig el debat i acusa de “comprar el marc de l’extrema dreta” qualsevol que gosi obrir el debat.
L’autor de l’article que publiquem avui -en Noel Huguet Sabà- ha tingut intensos enfrontaments a les xarxes amb aquests sectors de l’esquerra que es neguen a obrir el debat migratori, tot acusant de “desviat” qualsevol intent de parlar sobre el tema.
Veient aquests enfrontaments a les xarxes socials, vam proposar a Huguet que articulés els seus postulats en un text, que és el text que us oferim avui.
Per a nosaltres és un text important perquè, com hem dit, tracta d’un tema molt calent al si de l’esquerra. Però també és un text important per a tots els catalans, siguin d’esquerres, de centre o de dretes. Aquesta setmana hem vist com tota l’espanyolitat en bloc, des de Podemos fins a VOX- ha fet servir el debat migratori per carregar contra qualsevol idea d’autogovern i per penjar la llufa de “racistes” pel sol fet de voler decidir sobre el futur del nostre país.
Per això, siguem d’esquerres o no, davant aquesta allau catalanòfoba, és imprescindible tenir una esquerra catalana sòlida i seriosa.
L’article és llarg, però nosaltres, quan el vam llegir, vam experimentar aquella sensació tan plaent que se sent quan algú diu coses que s’han de dir.
Esperem que tu també experimentis aquest plaer!
Per llegir l’article has de fer clic aquí.
Creiem que és una magnífica lectura pel matí de dissabte!
